Han shot first

George Lucas és un impostor. La indústria cinematogràfica no es podia permetre deixar escapar el potencial d'un creador capaç de marcar més d'una generació de futurs consumidors, de forma que acabada les primeres pel·lícules d'Star Wars el van segrestar i substituir per algú més propens a fer-nos passar per caixa. I l'home no ha arribat a la lluna. I el Titànic no es va enfonsar. Històries creïbles, i en aquest cas desitjables:

 

Lamentablement em temo que l'autèntic Lucas no tornarà per lluitar per defensar i recuperar el seu llegat un cop no sigui massa tard (ja ho és?). Tot vé de dos articles que em passen sobre com George Lucas ha estat (i segueix) capaç d'ensorrar i corrompre la infància de tanta gent. "Y efectivamente, el niño interior de muchos de nosotros quedó reducido a cenizas aquel día infausto, el día en que descubrimos que George Lucas sólo nos quería por nuestro dinero." Fa mal veure com ens roben el passat:

Tot i que ho intentin borrar, en Han Solo va disparar primer

   

Fins on arribarà el monstre?

"El compressor d'escombraries va disparar primer"

 

"El panell de control va disparar primer"

Batumi

No tinc molt clar quin és el model: Barcelona, Benidorm, Monaco, Eivissa?

Diputació en flames

Durant unes quantes hores, tot semblava diferent...

 29 de Març de 2012

Sobre gobernança

Aristotle asked three seemingly simple questions: Who governs? How do they govern? What are the results of their stewardship? These remain the fundamental questions of politics.* 

Aquesta cita tan molona és la que vaig trobar preparant el treball de fi de màster. 
Tan molona que al final el treball el vaig fer sobre gobernança i resultats. 
I vaig tenir claríssim que jo també la robaria per  començar el treball. 
Finalment el treball va quedar diluït en moltes coses, la majoria poc interesants, els minuts escassos i la cita es va quedar on moltes altres il·lusions. 

Vaig perdre molt temps en aquel treball... 

Però hi vaig guanyar una cita al·lucinant!!

*Heidenheimer, A.J., Heclo, H. and Adams, C.T. (1983) Comparative Public Policy:
The Politics of Social Choice in Europe and America (London: St. Martins
Press).

Aquella sensació (II)

 .. que els canvis deixen tanta gent enrere..

Aquella sensació.. (I)

.. que hi ha coses que es mouen tan i tan ràpid..

Tbilisi

Stepantsmida (Conegut com a Kazbegi)

 

Mestia - Capital de Svaneti

Sarpi - Frontera de Geòrgia amb Turquia

 

Canvi de model

¿Qué fue de la construcción? es pregunten aquí. 

I es pregunten si "todavía parecería aventurado hablar sobre si nos dirigimos hacia un nuevo modelo productivo o si por el contrario no estaremos simplemente removiendo los rescoldos del anterior". 

Però allà on aquests esforçats analistes no s'atreveixen a aventurar conclusions ("todavía es pronto para hablar del futuro de nuestro modelo productivo") jo em trobo en condicions d'obrir una finestra a l'esperança: el model productiu està canviant, i ho fa cap allò que més ens ajudarà al reequilibri comercial: Les exportacions. 

 Exportacions? De què? Doncs d'allò que millor se'ns dona: El pelotazo urbanístic i l'obra pública, com vaig poder comprobar aquest estiu.

 A la Geòrgia profunda, construint l'ajuntament de Mestia (com es pot veure al cartell) en una regió turística en ascens (Svaneti).

 Com toca. Obrint nous mercats en l'Àsia emergent (bé no és del tot emergent i, pel vostre benestar, no li digueu mai a un Georgià que el seu país és a Àsia).

Veieu com ens en sortirem!

Enhorabona

Estic d'enhorabona.

Feia temps que no em topava amb algun bloc que m'incités a retornar mica en mica a l'activitat.
Deixar-se arrosegar per la inmediatesa del twitter ha estat massa temptador.
Però des de punts tan dispars del planeta m'ha arribat per fi una bona patada al cul. Un bon cop que m'ajuda a  enfrontar-me de nou a la incomoditat de blogger, agafar impuls per compartir algunes cosetes i fer alguns petits canvis.

Prou de palla, que tampoc no escric prou bé per a jugar amb la curiositat, així que no perdeu temps i disfruteu d'aquesta nova visió inspiradora:

El primer que em va inspirar i el seu successor. Al cap de poc va servir per insiprar-ne una versió local.
I per últim, un bloc menys inspirador, més feixuc i el que és pitjor: sense fotos.
Bè, almenys és en català oh.. wait!

Tots els camins porten a Roma?

Doncs mirem-ho al google maps de fa 2000 anys:

http://omnesviae.org/

Oportunitats per despedides de solter al delta del Llobregat

Alguns punts de vista sobre Eurovegas, en l'ordre en que els he anat llegint:


D'un economista (1)

D'un politòleg

3 articles d'un geògraf especialitzat en turisme.

D'un tertulià de ràdio o economista (no ho tinc molt clar).


(1) Del que rescato dos respostes a comentaris:

1) Lo de los 261.000 puestos de trabajo es mas falso que un duro de cuatro pesetas. En todas Las Vegas trabajan en casinos 102.000 personas. Dobla el numero para incluir hoteles y cosas semejantes y aun asi te quedas en 200.000 personas. Y el complejo de Madrid jamas llegaria al tamaño de TODAS Las Vegas.
2) Los puestos de trabajo que se creen tienen un coste de oportunidad: cada euro que nos gastamos directa o indirectamente en ayudas es un Euro con el que se impone al contribuyente español (hoy o con impuestos futuros) y que por tanto reduce la demanda en otros sectores de la economia. La evidencia en EEUU es que los puestos de trabajo creados por un, por ejemplo, estadio de futbol, no compensan los puestos de trabajo perdidos por los impuestos para financiarlo.

Però en el fons, per molt que em formi una opinió, aquesta mai podrà competir amb el desig ocult de viure tot d’aventures esbojarrades d’una escapada a Las Vegas a Viladecans!
Gràcies per tot Hollywood (i Friends).

Dir no

Dins del meu Top de llibres preferits inclouria sens dubte "Medianoche en Sicilia" del meu adorat Peter Robb.

Entre altres històries el llibre explica un moment amb certa trascendència en la germinació moderna de la màfia al llarg de la segona meitat de segle. Des d'abans del fi de la segona guerra mundial i els primers anys de postguerra els cacics i bandolers locals (veure Salvatore Giuliano) van extendre xarxes de negocis il·legals aprofitant la situació excepcional que vivia Sicilia com a primera zona "alliberada" i la reconstrucció de la societat de postguerra.
Però dins del crisol d'aquest món de postguerra els enfrontaments polítics entre oligarquia, moviments obrers i camperols, màfia i autoritats eren habituals per aconseguir un rol predominant en el nou estat en construcció.

Un d'aquests moments va ser el dia en que Luciano Liggio i un complice seu van obligar, lupara en mà, a desfilar al principal sindicalista del poble de Corleone, el principal obstacle públic per al seu control del poble i, despres de passar per enmig del poble, el van executar.

Recordava el llibre com, anys més tard, un dels veïns del poble recordava, amb arrepentiment i nostàlgia, com aquell va ser un moment clau. Només havien de sortir de les seves cases i dir no. Però ningú va dir res, Liggio va apoderar-se sense obstácles de Corleone, i els seus successors, Salvatore Riina i Bernardo Provenzano de mig país, desafiant al propi estat.

Avui, a València, es va perdre una oportunitat de dir no.

En un moment com aquest, i després d'haver vist el que hem arribat a veure, avui existia la oportunitat d'ensenyar que la connivència amb la corrupció es paga.

Però aquesta línea ja l'hem creuat, amb sort algú posarà una nova línea i dirà no, però potser ja estarà massa enllà, de fet potser ja estem massa enllà.

La trascendència del missatge és realment rellevant, però suposo que la batalla ja l'havíem perduda quan Camps (ja imputat) va guanyar per majoria absoluta.

Antologia d'en Pickles

Qui és en Pickles?

Per aquells que no ho sapigueu, en Pickles és un gos.
És el meu gos.
De fet no ho és encara, i potser no ho serà mai, ja que, com a fruita madura, caurà en mans d'alguna persona propera i estimada.

En Pickles és un Corgi Galès de Pembroke, i com a bon gos pastos és actiu i intel·ligent, i segons la wikipedia té una gran personalitat.

Segons la wikipedia és l'onzena raça de gossos més inte·ligents segons una escala feta per un burro que es va oblidar de posar-hi el que sens dubte és el més intel·ligent de tots: el gos d'atura català.

Però per a vida urbana un gos d'atura català és massa gros, a més del seu caràcter fort envers els altres gossos, així que un gos casi igual d'intel·ligent, amb fama de familiar i (sobretot!) que no deixi pèls per tot arreu és el millor que es pot demanar.

No us convenç?
Mireu



A més resulta que el Corgi Galès és la marca de gos de l'Ein, personatge d'una de les meves sèries d'anime preferides: Cowboy Beebop.



Perquè Pickles?
Doncs no ho sé, és un nom de gos que ha sorgit de forma misteriosa (crec que d'algun capitol de minoria absoluta), però que resulta que, després d'una breu recerca, té la seva importància en la història.. del futbol.




Perquè en Pickles va ser ni més ni menys qui va recuperar al 1966 la copa Jules Rimet, que habia estat robada pocs dies abans de l'inici del mundial de futbol que s'estava a punt d'iniciar a Anglaterra.



Més motius de perquè un Corgi? Només cal veure com salta a la piscina:




I un resum de les maravelles d'aquest magnífic animal:



Gràcies per les vostres felicitacions, sé que en Pickles és un animal fantàstic, llàstima que de moment haurem d'esperar una miqueta abans de tenir-lo amb nosaltres..

Herois contra la crisis

Sembla que 2012 no pinta massa bé, i molta gent es podria enfrontar a reflexions com aquesta

“There’s a storm coming, Mr. Wayne… when it hits, you’re all going to wonder how you ever thought you could live so large and leave so little for the rest of us.”




Llàstima que, a diferència de les pel·lícules, els supervillains no acostumen a ser els antisistema..

Per què serveixen els economistes?

Els mercats, el creixement, la productivitatat... foteses.
Un economista amb certa responsabilitat sobre la importància de la seva tasca és aquell que millora la qualitat de vida de les persones amb estudis com aquests:


"en Inglaterra los ganadores de premios de lotería tienden a dedicar una parte significativa del dinero ganado al consumo de cerveza, con el consiguiente impacto negativo para su salud"
http://www.parisschoolofeconomics.com/clark-andrew/IHLottery_26_Jan_2011.pdf


"qué hay de cierto en el dicho según el cual “afortunado en el juego, desafortunado en el amor”. Aunque los premios de lotería no afectan a la probabilidad de que una pareja se separe, reducen la probabilidad de que una mujer soltera decida casarse"

http://www.uky.edu/~swhank2/research/lottery_divorce.pdf


Vist aquí

Correspondència des de les amèriques

Rebo una curiosa propaganda electora des d'un altre continent:

http://politica.elpais.com/politica/2011/11/16/actualidad/1321476670_720434.html

http://blogs.publico.es/manel/4291/vuestro-voto/

http://www.publico.es/dinero/407433/espana-paga-un-alto-precio-por-la-deuda-3-562-millones-a-un-interes-del-7-08

En principi, si volen estabilitzar el deute públic al 74 per cent, i suposant que el creixement i la inflació siguin (almenys) tan elevat com preveia el PSOE és a dir, el triple que aquest any (i no crec que l'efecte Rajoy pugui aspirar a més), l'única manera de finançar-se al set per cent és amb un superàvit fiscal de l'1,5 per cent; actualment el dèficit és del 6 per cent (com a mínim, es parla d'un 7, un 8...). Això són 7,5 punts del PIB: totes les pensions solen sumar, si fa o no fa, un 9 per cent del PIB.

Probablement el creixement serà (molt) més baix: sobretot si intenten retallar la despesa pública, però pot ser que la inflació sigui una mica més elevada (o que les importacions continuïn col.lapsant), i la xifra no variï gaire. En qualsevol cas, però, el pla d'austeritat no es pot complir amb aquests interessos i aquests interessos no cauran: a Irlanda, on han aplicat l'austeritat salvatgement, encara es financen al 8, demostrant que poc importa la confiança i "fer les coses bé" -de fet, fora d'Espanya, la gent no sap ni qui és el Rajoy.

Fins i tot el PSOE ho veu:

http://www.publico.es/espana/407457/rubalcaba-urge-al-bce-a-actuar-de-manera-inmediata-elecciones-generales-2011

O sigui que feu el favor d'anar a votar (jo m'he quedat sense fer-ho) algun partit amb propostes insensates, perquè en aquestes condicions (possible ruptura de l'euro, augment continuat de l'atur, desmantellament de l'Estat...) no crec que el Rajoy pugui esgotar la legislatura, i els diputats que els altres tinguin al Congrès seran la base d'un programa alternatiu.

Feel free to circulate.

PD: I unes impressions sobre Occupy Wall Street

Vaig anar a Wall Street a manifestar-me un parell de cops les primeres setmanes. Em va semblar lamentable, l'única preocupació és resultar fotogènics i acceptables als mitjans de comunicació (és la primera vegada que participo en una manifestació on la consigna més repetida és: mantingueu-vos a la vorera).

L'única cosa que es demana de manera més o menys insistent és que baixin les taxes universitàries, que em sembla un objectiu extraordinàrient modest (per dir-ho d'alguna manera) en l'entorn actual. Hi ha molta gent (els sindicalistes i economistes que conec, molts dels quals treballen per associacions progressistes i, naturalment, els immigrants) que està mosquejada perquè se sent marginada, i amb raó.

D'altra banda, l'únic missatge és que, com que tenim dret a que ens tractin bé (cert), n'hi ha prou amb exigir-ho per obtenir-ho (non-sequitur). Ara que han desmantellat el campament, la NYU ha muntat una exposició amb el nom "This is what democracy looks like", amb un mosaic de cartells i iniciatives. Fa impressió: l'espai és net i polit, i la mostra, estèticament plaent -suposo que es va prendre cura de l'harmonia del conjunt, eliminant els missatges menys agradables: la majoria només diu "We are the 99 per cent" (tot i que suposo que moltes nobles causes no són menys urgents perquè no afectin a majories tan colossals). Hi ha un comissari, i un galerista, i tot i que jo no puc entrar (no tinc carnet de la NYU) puc mirar des del carrer, darrere una vidriera... Em deprimeix pensar que, per molta gent, "this is what democracy looks like".

Total, que per passar fred per passar fred, ja estic bé a casa.

Banderes per Europa

Un estudi vital per el futur de la UE.

Researchers at the University of Strathclyde ask how, when and in what ways does the presence of the EU symbol in public places affect citizen attitudes to the European Union?

Si ho haguessim sabut abans, poder hauríem solucionat algun problema posant o traient banderes en punts estratègics..

Mala llet

Llegir documents oficials i articles pot ser bastant aburrit.

Per sort, els de Telecinco ja fa temps que ho saben, les coses es posen interessants quan hi afegim una mica de disputes personals i mala llet.

Només cal veure la resposta ( i la nota) a aquest artícle.

Pictorial representations of a spiky world are really only surprising to two groups of people: namely those who have no understanding of economic geography, and who therefore believe that Thomas Friedman’s the World is Flat thesis is largely correct; and secondly, those development economists, including ironically many in the World Bank itself, who for decades have ignored the role of geography.

Diferents lliçons del passat

Una apassionant, curiosa i divertida, sobre perquè Roma (no) era tan guai:

Sobre mancances

Aparte de que no existían en el mundo romano el café, el té, el chocolate, las patatas o los tomates, (¡un mundo sin todo eso no puede ser el nuestro!), nos choca mucho lo poco que valía la vida, sobre todo si eras un esclavo, "un animal con habla", como dice que los consideraban la arqueóloga Isabel Rodà, directora del Insituto catalán de Arqueología Clásica (ICAC): cuando uno de los suyos rompió sin querer una copa de cristal, Vedio Polión ordenó que lo echaran al estanque de las morenas, a las que había acostumbrado a comer carne humana (...)

Sobre esclaus

el abandono de los niños tan corriente que suponía el principal suministro de los mercaderes de esclavos, por encima de los prisioneros de guerra

Sobre amics

Catón de Útica, modelo de virtud romana, prestó su mujer a un amigo (íntimo, este sí) y la volvió a desposar después.

I d'extra, un article que m'ha semblat interessant, però vaja, és d'economia..

L'orgull dels primers

Canvien els temps..

"La ventaja de los germanos es que normalmente son haraganes, desorganizados y poco disciplinados, en contraste con los italianos, que como todos sabemos son eficaces, industriosos y obedientes. También hemos aprendido que a los germanos les gusta tanto enfrentarse entre ellos como matar romanos. Muchos ataques (...) han sido abortados gracias a el envío de un carro lleno de vino a un grupo enemigo para que se lance contra el resto"


Legionario, El manual del soldado romano
Philip Matyszak