Quin fred que feia a Cracòvia!

Deixant enrere els amics..

Sobretot aquells amb els que sempre pots comptar. Passi el que passi, faci el temps que faci saps que allà estarà per a tu. Fins l'últim dia al matí..

Fred i tristesa

Cap senyal visible, indiferent a les cicatrius que ens pugi haver deixat.
Res extrany, la meva excepcionalitat no deixa de ser la seva normalitat.. així continua i continuarà...


Ultim record des de Ulica Lea.

Cracòvia i les relacions madures

Al cap de les primeres setmanes de descobriment mutu i passió cega, arriba un moment en que l'enamorament per la ciutat s'esvaeix paulatinament a base de petits detalls, aparentment inrascendents, però que podríen acabar carregant la relació amb punts foscos, tabús i minúscules tragèdies comunes que no es poden comentar.

Per exemple, quan portes prop de tres setmanes a una ciutat com Cracòvia, i poc a poc t'adones que no tot és tant perfecte, la ciutat ha perdut encant a base de:

-Erasums. Quan a primers d'Octubre comencen les classes i de cop el centre s'omple de ramats d'estudiants estrangers, molts d'ells espanyols, que acostumen a anar amb grups de la seva pròpia nacionalitat.

-Artistes de carrer: Sí, no és Barcelona, però a la que surts un dia de cap de setmana de bon matí i et trobes amb una fauna terriblement semblant a la de les rambles de Brcelona: Artistes de carrer, esatues humanes, ballarins de hip hip, mims.. Com deia EM "Jo tinc pocs desitjos a la vida, però un dels que tinc és que les estàtues humanes emigrin a ciutats més sostenibles, com Kabul"

-El poc sorprenent èxit d'una peli medicre d'un tal Almodovara en un dels cines més cool de la ciutat (en un antic palauet burguès).

Però un és raonable i insistent, i el verdader amor implica assumir els defectes dels altres, de manera que unes setmanes més tard la relació continua més forta que mai, basada sobretot en evitar aquelles activitats on abunda la fricció perillosa: res de passejar per zones turístiques un dissabte/diumenge al matí, vigilar prou amb els cines indies i tenir clar a quins llocs no es pot sortir i quins idiomes s'ha de simular no entendre..

Cracòvia: Dissabte matí (Two weeks ago)

Cracòvia cool: Toaleta

Festa de la independència

De quina de les tantes independències poloneses?
Tot i que cada cop que t'ho comenten et venen ganes de preguntar-ho, prefereixes no ferir les sensibilitats patriòtiques, així que superant la ressaca, la calor de la llar i la pluja i en un cop de bici vas a veure com ho celebra la ciutat.

I les poques celebracions previstes s'aplaçen per culpa de la pluja..

Cracòvia és encara més interessant quan..

...a 100 metres de casa teva trobes, en un edifici gris i discret, l'antiga seu de la Gestapo durant l'ocupació, amb cel·les subterrànies per a tortures incloses:

On es conserven inscripcions fetes per als presos

Gràcies a les que s'ha pogut seguir el rastre de la majoria d'ells

Antics soldats, jueus, empresaris, professors, resistents, comunistes, partisans, russos, polonesos, ucraïnesos.. La majoria amb un trist final..

Ambientar-se

El susurro del diablo. Un diablo anodino, desapasionado, funcionarial, gris, pero diablo. El que mantenía encendidas las calderas. Así suenan las memorias del oficial de las SS Rudolf Höss (1900-1947), comandante de Auschwitz desde 1940 hasta finales de 1943, periodo en el que organizó como un macabro proceso industrial la muerte atroz de dos millones y medio de personas en el gran campo de exterminio. Höss, un tipo detestable donde los haya y no sólo por su papel en el mayor crimen de la humanidad sino por su bajeza y mezquindad, que le llevaron, no se lo pierdan, a juzgarse "una inconsciente ruedecilla en la maquinaria del III Reich" y a ¡compadecerse a sí mismo! por la magnitud de la tarea asignada -el asesinato de los judíos y otros considerados enemigos del Reich- , escribió su autobiografía en la prisión de Cracovia mientras esperaba a ser procesado tras su detención en 1946.
Continua...

Post 666: el número de la bèstia

Potser no he estat mai a un lloc tan escaient per a representar aquest post.

Però encara no he fet la vistia, així que em reservo el post.

Ferralla soviètica

Mig abandonats a les afores d'un museu, aguanten impotents les miradesuns pocs turistes,
mentres l'orgull ferit els desperta la nostàlgia:
"Hi va haver una era en que Occident em temia".
Així han acabat.

Cracòvia té un encant especial..

.. perquè no saps mai què t'espera darrera cada portal..

Les tenebres s'apoderen de Wawel

Cracòvia és tan bohèmia que..

.. fàcilment pots passar-te hores en una botiga-cafeteria de llibres usats.

PD: No he arribat encara al jersei de coll alt, la llibreta per anotar qui-sap-què i el tabac de liar (o pipa en el seu defecte). Temps al temps...

Sortir per Cracòvia és obligació per

..les seves espectaculars (i abundants) terrasses, cuidades fins a l'últim detall:

Cracòvia és especial perquè..

..avui al matí (diumenge), aparco la bici fora d'un super per comprar llet.
Al sortir hi ha un cavall aparcat a dos metres del meu vehícle.
No porta sella, és petit, estil Seabeascuit però d'un color gris-blanc, i es van acumulant els curiosos al seu voltant.
Després d'imitar-los em disposo a marxar quan, no sé exactament d'on, apareix un home.
Porta una barba blanca prou llarga que el fa semblar més vell del que realment és, porta una samarreta de colors esquitxats i pantaló curt, amb una motxilleta de cuir petita i antiga. Va completament descalç. Durant un instant agafa les brides del cavall, se l'acosta i li murmura alguna cosa al encarant-se al musell de l'animal. En un instant fa un bot i puja al cavall. S'allunya muntant a pèl l'animal, enmig dels vianants, els cotxes i els turistes.

Amerykansi i animalons

Aquest any es conmemora el 90è aniversari de l'obertura de les relacions diplomàtiques entre Polònia i els EUA. Tant contens estan els polonesos que, a part de tenir una excusa per exposicións i activitats culturals temàtiques en un extens programa de celebració han trobat l'excusa perfecta per omplir una plaça amb centenars de lludrigues(?):




PD: Tot i les nombroses activitats del cicle "Amerykanski", el que hem acabat seguint amb més interès ha resultat una senzilla mostra sobre una dotzena de corresponsals estrangers que van cubrir la guerra civil espanyola, exposada a l'Instituto Cervantes que el govern espanyol va posar feliçment en una bonica i àmplia residència en ple centre de la ciutat, flanquejada per un museu dedicat a Joan Pau II i per la plaça de les llúdrigues.

PPD: Ens va confessar un local que la decoració estava pagada per l'ambaixada americana. El plà Obama per a la recuperació econòmica?