Entre altres moltes coses, explicava Peter Biskind com el boom del cinema independent i del festival de Sundance va passar de ser un intent de crear una industria paral·lela, una alternativa basada en criteris diferents a la comercialitat dels grans estudis de Hollywood, a convertir-se en un planter, una fàbrica de talent, creació de noves tendències i creativitat per alimentar la voracitat de la pròpia indústria hollywoodense.
Vist retrospectivament, aquest desenllaç sembla perfectament lògic, fins i tot predestinat, pel que encara em fa més gràcia veure com a l'establishment cinematogràfic l'avança per l'esquerra una indústria que ja és més potent: els videojocs. Perquè imitar a les pel·lícules d'estudi quan poden anar directament a la font, al cine independent? Ja s'anunciaven videojocs amb la banda sonora de Requiem for a Dream i l'anunci d'una superproducció d'Xbox rescatava la versió de Mad World de la peli de culte Donnie Darko.

Per tant no és pas estrany veure com, anunciant la continuació de Gears of War, s'escolta el bonic tema de l'últim èxit que ha passat pel festival de Sundance: Little Miss Sunshine.



I realment, s'ha d'admetre que els queda un clip la mar de guapo.

Sacrificis

No hi ha res millor durant un pont ple de feines pendents i previ als examens finals que posar-se a lluitar contra la tirania d'un govern totalitari sotmès als designis d'una raça extraterrestre.
Quantes sacrificis que m'ha d'agraïr la humanitat!

Aquí estic jo, durant la meva croada per la llibertat.


Half life 2, sempre arribant més enllà dels límits.

Lliçons d'història

I com no, aquí tenim al que suposo que deu ser John McClane senior.

4D

Com ho fa Valve per fer amb Half Life un dels millors jocs de la història¿?
Perquè és capaç de crear coses com aquesta:





Quina és la distància més curta entre dos punts? Una línea recta? No! Es zero, quan el punt és el mateix: sent capaç de plegar l'espai, com un full de paper. (explicació fàcil d'Horizonte Final).

Qui deia que la física i les matemàtiques teoriques eren aburrides? Segur que no haurien pensat en aplicar als videojocs conceptes que dificilment podrem entendre fora d'una recreació virtual (4, 5 6 o més dimensions). Es impressionant la gran quantitat de possiblititats que s'obren!

PD: Pel que sembla aquest concepte ja s'ha vist en un anunci fet per l'original Michel Gondry (Olvidate de mi), un director que va comenaçar fent videoclips amb coleguilles com Spike Jonze.




Vist a mirá!