Thursday, April 30, 2009

Monday, April 27, 2009

Paradisos terrenals

Mis días en Potalovo se multiplicaron intemporalmente. (...) Todos los servicios estaban en ruinas. (..) Una red de postes, ladeados por el Permafrost, transportaba aún electricidad intermitente de un pequeño generador.
Más de la mitad de la población estaba sin trabajo y el resto (tanto los entsys como los rusos) parecían destrozados por los rigores de la pesca: sombríos, hambrientos, marcados con las huellas de las inclemencias del tiempo. (...)
El hospital no era un lugar seguro. En cuanto se iba el médico, aquellos descastados se colaban dentro y andaban rondando por el pasillo, a la caza de comida, vodka, cualquier cosa, sin hacer caso de los gritos de las enfermeras. Zalameros e insistentes, me prometían pieles a cambio de un adelanto de dinero. El Ivan prototípico de mi recuerdo parecía haberse multiplicado y haber degenerado en ellos. Estaba ya en todas partes, y desesperado. Les expulsaba implacablemente de las salas del hospital, les cerraba la puerta de mi cuarto en las narices, y siempre me sentía afectado por el remordimiento después, viendo por una ventana la retirada de sus hombros encorvados y sus espaldas resignadas. Yo, después de todo, no tenía problemas. Un día un vapor me sacaría de allí.
(..)
Nikolai me recordaba a esos médicos de provincias que pueblan las obras de Chéjov; sólo que en este caso no había ninguna burguesía, ninún jardín de los cerezos, ninguna esperanza voceable. Él estaba solo. Aquél era un periodo tranquilo, decía, pero una semana después llegarían las pensiones mensuales; entonces la gente empezaría a beber y se llenaría la clínica.

-Aquí la gente está perdiendo hasta su idioma. Creo que ésta va ser la última generación que lo hable. Les enseñan en ruso, sus padres saben ruso. Los niños van a las escuelas de Internat de Dudinka a los catorce años, si sus padres están fuera con los renos ( y aún hay algunos al otro lado del río) se van de aquí con siete años de edad.
-Creí que casi no quedaban renos ya.
-Así es. Hasta yo puedo acordarme de cuando había 11.000 en los rebaños de ambos lados del río. Ahora no hay más que unos 1.000 y como sólo se cruzan entre ellos se han hecho cada vez más pequeños. En invierno los furtivos cruzan el río en trineos para matarlos y los renos salvajes atraen a otros y se los llevan también. Todo ese modo de vida está desapareciendo.
-¿Sin nada que lo reemplace?
-Vodka-se echó a reír-.

En Siberia
Colin Thubron

Friday, April 24, 2009

Ell ja ho sap

SI ahir parlavem de profetes del passat, avui toca esmentar els profetes del nostre temps:


José María Aznar, a XL Semanal: «Yo sé cómo salir de la crisis»

Wednesday, April 22, 2009

Vaga

Aquest blog es declara en vaga de posts per discrepàncias amb l'autor.

La vaga serà indefinida fins que no es reinicii la taula de diàleg entre el comitè d'empresa, la SGAE i l'autor.

Monday, April 20, 2009

Apartaments per vacances?



“perhaps the best preserved and most wholly admirable castle in the world”
T.E. Lawrence (Sí, ell).


PD: Fins fan oli d'oliva ecològic!

Sunday, April 12, 2009

Professions de risc

Electricista al Paquistan.

Segons la notícia a El País:

Al parecer, la joven fue flagelada tras acusarla de mantener relaciones ilícitas. Sin embargo, parientes de la muchacha han dicho a los medios paquistaníes que el incidente ocurrió hace un mes cuando un electricista entró en la casa para hacer unas reparaciones. Sacaron a los dos de la casa, primero le golpearon a él, luego a la chica y después los forzaron a casarse. A él se le prohibió divorciarse de su primera mujer.

Tuesday, April 07, 2009

Tantes promeses pendents

Crec que era en la recepció de Zapatero als victoriosos jugadors de la selecció espanyola campiona d'europa en la que, aprofitant l'ocasió, el president del govern els va prometre un ministeri d'esports.
Recordo aquest moment com el que em va confirmar la idea que el president és aquell personatge que no pot passsar un aconeteixement sense tenir-ne part de protagonisme. Pot fer el ridícul, perjudicar-se el futur o donar la nota, però passi el que passi ell sempre deixarà la seva emprenta, el comentari tonto...

La necessitat de vetllar per els interesos d'esportistes millonaris hauria de ser una prioritat per qualsevol govern. S'ha acabat això de sotmetre l'esport a disciplines menors com cultura o educació, sobretot ara, en plena crisi, hem de pensar que despesa social és també aconseguir algun que altre record mundial o medalla de tir amb arc, i no només mantenir als pobres aturats.



Però ara que ja s'ha fet la remodelació de govern (què faran al Polònia sense Magdalena Alvarez i Pedro Solbes?) Zapatero continua cumplint les seves promeses amb la mateixa perseverància de sempre. "Apoiaré....

Sunday, April 05, 2009

Recursos telefònics

Són una plaga. No hi ha un moment de tranquilitat a casa que no es vegi afectat per alguna trucada tocapebrots: Telefonia mòbil, internet, el gas, una agència d'assegurances, etc...


Que si un membre de la familia ha estat agraciats en un sorteig (al que evidenment ningú s'ha presentat) que ens permet disfrutar de tarifes excepcionals, o qualsevol altre excusa..

La paciència s'esgota i el nivell de borderies augmenta. Passem d'un "ho sento però no m'interessa" abans de penjar cap a la tàctica Dalmases del regateig "Ui, si no és el més car no m'interessa" però celebrem ara l'ampliació del nostre arsenal amb dues noves respostes:

Adquisició 1: Versó Microsiervos (recordant Sergi Mas)

-"Perdona un moment, però és tinc una cosa al foc.." i deixar el telefon despenjat a veure fins quan aguanten.


Adquisició 2: Resposta Sergi Pàmies, repetint tot el que et diuen

- Hola, és vostè XX?

-Hola, és vostè XX?

A veure quan tarden a cansar-se..



I jo que no hauria dit mai que arribaria a tenir ganes de rebre una tocada tocapebrots...

Wednesday, April 01, 2009

Arkhangelsk




Una ciutat amb un nom prou curiós: Arcàngel.
Protagonista d'històries curioses i poc conegudes.
I a sobre es troba als confins del món, 2 graus per sota del cercle polar àrtic:

Tots els elements necessaris per una ciutat amb carisma...