Coses pendents

El temps s'esvaeix ràpidament així que tancarem assumptes pendents.

Enquesta Setmanal:

Bé, la setmana s'ha prolongat lleument al temps inicialment previst, però ja tenim els resultats sobre les preferències en matèria de cerimònies.

-Amb 42 vots (un 87% del total) i unes quantes trampes per part meva, només es pot arrivar a la conclusió que no hi pot haver una entrada més bella que aquesta.





D'aquesta forma segur la sogra no s'atrevirà mai a crear problemes.


-Tot i que els resultats mostrin una diferència abismal, la segona opció més bonica per a la celebració és difícilment superable. Amb 3 vots sincers, queda aquesta obra mestra que desborda emocions.




-Finalment, em fa pena constatar que un clàssic com la cerimònia oficiada per l'Elvisa a Las Vegas ha quedat en últim lloc, amb un sol vot.
Fa mal veure el Rei del Rock en aquesta situació.

Enquesta setmanal 6.0

Un cop que l'ajuda dels fidels lectors m'ha ajudat a aclarir les idees sobre com reaccionar en les trobades casuals al WC de la feina, us plantejaré quin és el dilema que em ronda últimament. Abans però, resumim breument els sorprenents resultats sobre els millors temes de conversa al lavabo: la temàtica del nou pla general de comptabilitat i la crisi financera de les subprime té el mateix número de vots (4) que les converses obscenes, i el doble que un dels que creia tema estrella, el futbol.


En aquestes dates festives és costum reunir la familia i disfrutar junts de la companyia, el menjar i l'alcohol. Un dels passos més habituals per a crear una familia és un bon casament, però quina és la millor manera de celebrar-lo? Heus aquí les meves opcions preferides per a quan (suposadament) em casi.


-No hi ha cerimònia més romàntica que aquella oficiada per el rei del rock, l'Elvis. I no pot ser a cap altre lloc que a Las Vegas.

-El nuvi ha de dirigir-se a l'altar vestit de negre, amb capa, i la marxa imperial sonant de fons. I un grapat de Stormtroopers fent el passadís.




-Ha de ser una cerimònia estil Senyor dels Anells (la peli), una desfilada interminable plena de falsos finals.

-Entrant exactament d'aquesta forma (bram de Chewacca inclòs), i amb aquesta música de fons:

Enquesta setmanal 5.0

Tot seguint el fil de l'anterior post, apel·lo al lector tot solicitant el seu consell sobre un dilema que fa temps que em ronda.

Però primer hem de valorar els resultats de l'anterior enquesta sobre quines són les pitjors conseqüències de quedar-se apartat del món, és a dir sense internet. Resumint podem dir que el que més es troba a faltar (amb 7 vots, un 36% del total) és, lògicament, la pèrdua de l'accés inmediat a un univers complet de pàgines pornogràfiques, sense especificar a quin tipus de perversions són més assidus els lectors del blog (interessant idea per a futures enquestes). A un parell de vots de distància trobem que resulta que hi ha internautes (paraula que recupero de l'oblit) que troben més a faltar (abans que el porno!) l'actualitat de la blocosfera local. I en tercer lloc, a un 21% dels enquestats (4 vots) el que més els preocupava era el fet de no poder estar al dia sobre l'últim partit del FC Olives Mortes. Per a tots aquests seguidors fidels, avui dilluns hi ha partit a les 23 hores, us hi esperem!.


Tornem al principi. El dubte. Ja he comentat com no em saluda un dels 4 "jefes" quan passa pel meu costat. Però resulta que quan estem al lavabo això m'estalvia d'una situació incòmoda. QUina és la millor manera de reaccionar quan coincidim jo i un dels caps al lavabo?

-Amb indiferència, ja que enfront un urinari tots sóm iguals.

-Intentar passar desaparcebut i evitar-lo.

- Buscar complicitats a través de converses obscenes, preferentment referides a companyes de feina.

-Si és del departament de comptabilitat comentar el Nou Pla General de Comptabilitat 2008, si és de Finances parlant de la crisi de les subprime.

-Sens dubte, parlar de futbol.

Enquesta setmanal 4.0

Doncs sí, ja la tenim aquí.
Abans però comentem els resultats de l'enquesta del semestre anterior. Els votants s'han dividit bàsicament entre els que volen donar el títol de periodista al gran Charly Reixach, i els que asseguren que aquest títol és com un regal de La Vanguardia, que finalment ha obtingut un vot més.
Conclusions? Que si et fas subscriptor de La Vanguardia et regalen un Charly? Intentarem esbrinar-ho en pròximes jornades.

Anem ara per feina:
Passats tres mesos ja he superat amb èxit l'ecuador del meu període com a becari. Comença a ser hora de fer un petit balanç sobre l'experiència que m'han aportat aquest fructífers mesos, així que em pregunto:

Quines de les habilitats adquirides durant la meva etapa de becari seran més decisives en el meu futur professional?

-Sens dubte, saber fer fotocòpies a doble cara

-Passar absolutament desaparcebut per als diferents reponsables del departament. Faceta a millorar, perquè encara n'hi ha un que recorda el meu nom.

-Saber deletrejar el meu nom en clau geogràfica, per als proveïdors que no els agrada el futbol.

-Tenir un absolut control de la meva grapadora, un estri terriblement propici a aparèixer als llocs més inhòspits.

-Conèixer el funcionament d'antics aparells com el Fax, segurament extingit a dia d'avui si no fos pels pobres becaris als que s'ha negat una adreça de correu electrònic de l'empresa.

Enquesta setmanal 3.0

S'ha acabat el plaç, i ja sabem quina és la millor virtut del gran lider nord-coreà:
Que no s'assembla a la Madeleine!

Jo tampoc m'hi assemblo, però crec que no arribo a tenir tantes virtuts com Kim Il Jong. Entre les virtuts que em manquen destaca la de fer enquestes series, coherents o divertides, així que no em queda més remei que improvitzar la d'aquesta nova quinzena:

Perquè s'anomena periodistes als periodistes esportius?

Perquè quan deixin les redaccions del As o l'Sport sempre podran aprofitar el titol per treballar al Tomate.

Perquè quan van deixar el Tomate van aprofitar el titol per treballar al Sport o l'As.

Per si algun dia es troben la Madeleine podrien intentar fer el salt als informatius o als documentals de qualitat de la Mercedes Milà.

Perquè volen aprofitar el titol per si cancelen El Rondo, poder dirigir l'Ágora cada dilluns.

Perquè el títol de periodisme és un regal, com la subscripció de La Vanguardia per dos mesos quan tens un fill.

Perquè volen de diferenciar la seva serietat i rigor dels programes escombraria que abunden als mitjans de comunicació actual.

Què esperen per donar el titol al Charly Reixach?

Enquesta setmanal 2.0

Doncs sí, per fi tenim els resultats definitius de la primera consulta realitzada al blog (bé, la primera potser tampoc).

De qui hauria de copiar el tipus d'enquesta?

-De qui sigui menys del Ramon
3 vots

-Si vols serietat i credibilitat, has de seguir l'exemple de la premsa esportiva.

0 vots
-Al principi creia que el Ramon feia unes bones enquestes, però ara he vist que no pot ser pas un referent.

3 vots
-El del proyecto Seléucida (enllaç al post) sembla un model prou eclèctic!

1 vot
-Haurien de ser com les eleccions a Corea del Nord

3 vots
-No fagis enquesta, total tampoc l'aniràs renovant.

3 vots

Els resultats no són massa precisos alhora de definir les preferències dels lectors, i com que no sabem si són unimodals i de quina forma manipular-les**, ho deixarem de moment. I com que no ens atrevim a seleccionar cap de les quatre, les donarem a totes com a guanyadores!

Però els resultats no havien de definir el futur format de la pregunta setmanal? Sí, per això en farem una especial, que haurà de cumplir les quatre condicions, que pel que sembla no són mutuament excloents! Això no és el teorema de la impossibilitat d'Arrow!


Doncs, obligat a fer una pregunta que cumpleixi les 4 condicions, queda alguna cosa com aquesta:

Quina és la millor virtut del gran líder Kim Jong il ?

-Aquesta mirada penetrant, que el fa indubtablement sexy.

-La seva tècnica individual jugant a futbol, podria jugar tranquilament al R. Madrid.

-El seu estil en el vestir, un referent de gust i innovació per a les passarel·les mundials.

-La seva valentia al ser l'únic (?) dictador sense bigoti, tot un iconoclasta.

-Poder tenir el seu retrat a totes les cases nord-coreanes, la millor imatge per compartir la teva intimitat.

-El seu sentit del ridícul, que no li permet anar pel món dient segons quines tonteries.

-Que no s'assembla a la Madeleine, evitant una altra possible confusió.



Doncs heus ací una enquesta amb King Jong il, que no hauria fet pas el Ramon (ni res semblant) i que no garanteixo que tingui continuitat (almenys d'aquesta manera)...



**Teorema: Toda regla de elección social que satisfaga el principio de
Pareto (elija una alternativa óptima) y dominio no restringido, o bien es
manipulable o bien es dictatorial.
(una de les conclusions extretes del teorema de la impossibilitat d'Arrow)

Enquesta setmanal

Sense cap influència externa, he decidit publicar per iniciativa pròpia una pregunta quinzenal per proporcionar una mica més de dinamisme al blog, integrant les visites en el pròpi esdevenir del brillant futur d'aquest blog. Com a enquesta mensual s'anirà publicant periòdicament cada dos mesos, de forma que tingueu prou temps per meditar les vostres respostes trimestrals. No garantitzo la regularitat de l'enquesta, sotmesa aquesta però al propi interès que desperti l'actualitat.

De totes formes mantic certs dubtes sobre l'estil definitiu de l'enquesta, així que la primera serà una metaenquesta. Com ha de ser a partir d'ara? De qui l'he de plagiar?

Varies són les respostes:

-De qui sigui menys del Ramon.
-Si vols serietat i credibilitat, has de seguir l'exemple de la premsa esportiva.
-Al principi creia que el Ramon feia unes bones enquestes, però ara he vist que no pot ser pas un referent.
-Haurien de ser com les eleccions a Corea del Nord.
-No fagis enquesta, total tampoc l'aniràs renovant.
-El del proyecto Seléucida sembla un model prou eclèctic (només cal mirar la seva pregunta quinzenal).

Turguéniev, quien hablaba español, dijo que Calderón de la Barca era el mejor "dramaturgo católico" de la historia. ¿Estás de acuerdo?
-Sí, totalmente
-Conviene mirárselo con más calma, parece una afirmación excesiva.
-No, porque no creo que la religión sea una categoria válida en la literatura.
-Lo desconozco, pero si así es, espero que sea el mejor y el último.