Realitat i ficcio

Quan veies en alguns capitol de "El ala Oeste de la Casa Blanca" en que es negociaven les lleis, el mercadeig de voluntats i les negociacions d'ultima hora amb congressistes, senadors o lobbys, sempre llestos per a augmentar una partida pressupostaria o afegir, treure o modificar alguna disposicio de qualsevol llei, encara que no fos coherent amb la llei o el seu esperit, senzillament com a peatge a pagar per aconseguir la seva aprovacio o el suport d algun lobby important.

"Quins coses, aquests americans" pensaves, fascinat, alhora que trist, al igual que alguns dels propis protagonistes, sempre veient com la construccio de Camelot es difuminaba en cada lluita, en cada negociacio, en cada comerc de voluntats.
Que lluny que quedaven els arquitectes de la democracia dels seus propis electors!

I que poc llunya queda de la realitat..(que gran era, per tant, Aaron Sorkin).


Aixi doncs:


Manifest "En defensa dels drets fonamentals a internet"
Davant de la inclusió en l'Avantprojecte de Llei d'Economia sostenible
de modificacions legislatives que afecten al lliure exercici de les
llibertats d'expressió, informació i el dret d'accés a la cultura a
través d'Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i
creadors d'internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i
declarem que...

1. - Els drets d'autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d'innocčncia, a la tutela judicial efectiva i a la
llibertat d'expressió.

2. - La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competčncia exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentčncia. Aquest avantprojecte, en contra de l'establert a l'article 20.5 de la Constitució, posa a les mans d'un ňrgan no judicial -un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d'impedir als ciutadans espanyols l'accés a qualsevol pŕgina web.

3. - La nova legislació crearŕ inseguretat jurídica a tot el sector tecnolňgic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i de futur de la nostra economia, entorpint la creació d'empreses, introduint barreres a la lliure competčncia i alentint la seva projecció
internacional.

4. - La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnolňgics s'ha democratitzat extraordinŕriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.

5. - Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure de la seva feina amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les cňpies de les obres i en Internet aixň no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.

6. - Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creďbles i assequibles i que s'adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la finalitat que diuen perseguir.

7. - Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferčncies polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humŕ continuď sent lliure.

8. - Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d'una economia sostenible i realista de cara al futur.

9. - Proposem una verdadera reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10. - En democrŕcia les lleis i les seves modificacions s'han d'aprovar després de l'oportú debat públic i havent consultat prčviament totes les parts implicades. No és acceptable que es facin canvis legislatius que afecten drets fonamentals en una llei no orgŕnica i que versa sobre una
altra matčria.

Manifiesto: En defensa de los derechos fundamentales en Internet

Este manifiesto, elaborado de forma conjunta por varios autores, es de todos y de ninguno. Si quieres sumarte a él, difúndelo por Internet.

Grans invents de la humanitat

Pel que sembla, tot i seguir amb els seus plans per dominar a la humanitat, Google encara és capaç de proporcionar-nos fantàstics invents per ajudar-nos a viure millor:

Drunk, and Dangerous, at the Keyboard

By ALEX WILLIAMS

Published: October 17, 2008

ANYONE who has spent more than a few minutes over the last couple of weeks trolling tech blogs or cocktail lounges has probably heard about Mail Goggles, a new feature on Google’s Gmail program that is intended to help stamp out a scourge that few knew existed: late-night drunken e-mailing.

The experimental program requires any user who enables the function to perform five simple math problems in 60 seconds before sending e-mails between 10 p.m. and 4 a.m. on weekends. That time frame apparently corresponds to the gap between cocktail No. 1 and cocktail No. 4, when tapping out an e-mail message to an ex or a co-worker can seem like the equivalent of bungee jumping without a cord.

Mail Goggles is not the first case of a technology developed to keep people from endangering themselves or others with the machinery of daily life after they have had a few. For years, judges have ordered drunken-driving offenders to install computerized breath-analyzers linked to their car’s ignition system to prevent them from starting their vehicles when intoxicated.

But as the first sobriety checkpoint on what used to be called the information superhighway, the Mail Goggles program also raises a larger question: In an age when so much of our routine communication is accomplished with our fingertips, are we becoming so tethered to our keyboards that we really need the technological equivalent of trigger locks on firearms?

In interviews with people who confessed to imbibing and typing at the same time — sometimes with regrettable consequences — the answer seems to be yes.

Jim David, a comedian who lives in Manhattan, said he wished he had Mail Goggles one night when he was “looped” and sent an e-mail message to a religious organization, “saying something like, ‘you people are directly responsible for gays everywhere getting beaten,’ ” he recalled in an e-mail message.

“I received a response from their legal department that wanted to know specific information as to exactly how I knew they were responsible, that these were very serious charges, and that I should receive a phone call from the F.B.I. soon,” Mr. David said. “I hit ‘delete’ faster than lightning and took an Ambien.”

Kate Allen Stukenberg, a magazine editor in Houston, said that “the thing that is disappointing about Mail Goggles is that it’s only on Gmail,” because many people need cellphone protection, given the widespread practice of drunk text-messaging.

Last month, after Hurricane Ike ripped through her hometown, Ms. Stukenberg, 29, said, she found herself consoling a friend who had used the tragedy as an excuse to send a drunken text-message to reconnect with an ex-boyfriend — a move she later regretted. “She said that Ike had messed up her apartment so she had no place to stay, so could she stay at his house,” Ms. Stukenberg recalled. “It was total liquid courage.”

Indeed, the Mail Goggles program itself was born of embarrassment. A Gmail engineer named Jon Perlow wrote the program after sending his share of regrettable late-night missives, including a plea to rekindle a relationship with an old girlfriend, he wrote on the company’s Gmail blog. “We’ve all been there before, unfortunately,” said Jeremy Bailenson, director of Stanford’s Virtual Human Interaction Lab. So-called drunk dialing may be as old as the telephone itself, but now, he said, the edge of the abyss is much closer in an era when so many people carry personal digital assistants containing hundreds of contact numbers — including clients, work adversaries and bosses — everywhere, including bars and parties.

And e-mail messages can be particularly potent because they constitute what social scientists call “asynchronous” communication, meaning that exchanges between people do not happen in real time, unlike face-to-face or telephone conversations. People can respond to work-related messages hours after they leave the office — a risky proposition if they happen to log on after stumbling home from happy hour.

The delay in response time means that people have lots of time to shape a response to achieve maximum impact, he said. “If you have eight hours of bar time to think of all the bad things you can come up with, this becomes uniquely damaging,” Dr. Bailenson said.

“If you’ve completely lost all motor skills, Mail Goggles probably isn’t necessary,” Ryan Dodge, a dating blogger who lives in Brooklyn, said in an e-mail message. “But there’s a dangerous point of intoxication where you’re lucid enough to operate a keyboard, but drunk enough to think that professing your love via Facebook to that girl in your 11th grade homeroom is a stellar idea.”

Mr. Dodge, 26, said he had not tried Google’s new program, but he had learned to filter drunken excess from his own late-night e-mails by adopting “ridiculously proper” Jeeves-like grammar.

For example, one late-night e-mail he sent to a woman he was flirting with read: “Good evening. The number I have listed for you doesn’t seem to respond. Quite curious. I would be most grateful to receive your updated number. ... Seasons greetings.”

Text-based communication and alcohol are a potent mix in part because people already tend to be more candid online than they are in person, even before they loosen their inhibitions with a drink, said Lee Rainie, the director of the Pew Internet & American Life Project.

“Research suggests that for some people, the use of computers or other gadgets creates some emotional distancing from the person they are addressing,” Mr. Rainie said in an e-mail message. The distance, in other words, makes them feel safe — flirting becomes more flirtatious; insults become more insulting.

The latter was the case with one 23-year-old record producer in Manhattan who recalled a drunken text-message mishap on a recent trip to his alma mater, Syracuse University. The producer, who declined to be identified, said he had picked up an undergraduate woman while intoxicated and had accompanied her back to her apartment. But sitting in her kitchen at 4 a.m., he said, he started to have second thoughts. So while she was in the room, he tapped out a message to a friend’s iPhone: “Eww Saratoga, what am I thinking? I can def. do better then this ... can you drive my car and get me out of here?”

Seconds later, her telephone buzzed. He had accidentally sent the message to her, not his friend, the producer said.

Months later, after a few more romantic misadventures with her, “We had a long talk and I apologized,” he said. “I now write songs about getting my life together.”

No copiaràs

Llegia fa uns dies com la inquisició continua fent de les seves. El delicte: modificar una obra audiovisual (traduir i crear subtítols).

Però això és just el principi! Amb la seva perspicàcia habitual, Hernan Casciari ens avisa dels pròxims delictes que seran perseguits. Segons explica, haurem d'estar al cas de complir aquests 10 nous manaments:

1. No copiarás a mano partituras de obras musicales para que un amigo las toque en la guitarra.
2. No tomarás apuntes de esculturas ni compartirás el resultado de esos apuntes con otros amigos hippies que tengas.
3. No cantarás en las gradas canciones propias sobre músicas ajenas. "Oé, oé, Barça, Barça" puede ser letra tuya, pero la música no lo es.
4. No leerás por teléfono las letras del último CD que te compraste. Si tu amigo está interesado, que se compre otro. Vigilamos tus llamadas.
5. No le leerás libros con copyright a los ciegos.
6. Mucho menos le explicarás —mediante señas— los parlamentos de House a un sordo. Las señas son una modificación de las obras.
7. No harás caricaturas de personajes de obras audiovisuales sin el consentimiento de todos los dibujados.
8. No tendrás malformaciones genéticas que te hagan parecer a personajes populares con copyright. Escoge: cirugía estética o cárcel.
9. No utilizarás el carnaval (ni cualquier otra excusa emparentada con la felicidad) para disfrazarte de cosas a los que no tienes derecho.
10. Y por supuesto, no podrás transcribir lo que dicen por la tele los actores para que otros puedan entenderlo en su idioma materno. Tu solidaridad colectiva es nuestra ruina particular.

I al final:

Si cometes alguno de estos ilícitos, te perseguiremos hasta que te arrodilles, hasta que pidas perdón y aceptes vivir en un mundo de mierda, lleno de gente con corbata que escribe frases como la 21/04/1989 (EDJ 1989/4257); la 26/11/1993 (EDJ 1993/10733); y la 20/11/1997 (EDJ1997/9938) o 4/2/1998 (EDJ 1998/643), por citar algunas. Éstas sí son frases originales que no copiamos de ningún lado, frases que nos excitan y que nos encantan.

Archívese.

Brillant.

Què és google? (2)

Continuant el post de fa uns dies. Alhora d'explicar google, què en podríem dir?


És potser la definitiva ment col·lectiva?




Sempre ens queda la versió definitiva del gran germà, aquella a la que tots ens llancem de forma voluntària. Perquè tots confiem amb Page i Brin. Però recordem, per exemple:

Google tiene sus propios principios e ideales a cerca de proporcionar toda la información a todo el mundo pero este principio fundamental quedó en entredicho cuando entraron en China. Si introduces “Plaza de Tiananmen” en Google.cn, que es la versión china de Google, sólo verás turistas sonrientes, un montón de banderitas y fotos de Mao en la plaza. Si haces la misma búsqueda fuera de China lo que ves son páginas de manifestaciones, masacres, tanques y estudiantes asesinados.

Però no és la capacitat de monopolitzar informació la novetat, sinó la capacitat de control i coneixement sobre el nostre comportament (i les nostres perversions!).

Sobre duels a espasa

Perquè dedicar-se a practicar el bonic art de l'esgrima, quan aprenent un grapat de frases pots ser capaç de guanyar a l'espadatxí més hàbil?

Aquesta era almenys la magistral forma de combat d'un joc llegendari.
Qui no ha estat alguna vegada Guybrush Threepwood?


PD: Va, algunes pistes.

El poder de la censura

No recordo en quina pel·lícula vaig sentir una frase que feia més o menys així:

"Nunca subestimes el poder de una mujer despechada"

Doncs resulta que és un poder capaç de destroçar la implacable censura Xinesa:

Plora Sabadell

Doncs pel que sembla la definitiva cançó de l'estiu ja te videoclip.

Com sempre vaig lent i ja està penjat.

Però en definitiva el que importa és que arribi a molta gent, així que a augmentar visites i a difondre'n el contingut!

Descobriments literaris

Just quan més el trobo a faltar, descobreixo que en Ramon és protagonista de la seva pròpia saga literària. Escrits per Dan Brown, el primer llibre que protagonitza és aquest espectacular thriller:

La Crisis del Arbusto
de Dan Brown

Mark Zellweger, un pesado y desabrido preguntón, es asesinado en el hall de su museo favorito en Sabadell y Ramon Pons, ingeniero, acude a la policía de Bruselas para ayudar como experto. Ramon forma equipo con Harry Nelson, un gran pastelero, con el fin de resolver el asesinato y desenredar el misterioso secreto de las boñigas del lince de Brunete, con una desesperada persecución ambientada en la costa de Marbella, y un imprevisible arreglo de cuentas contra los miembros de La Secta de Satán, en medio de una gran tensión acumulada, puesto que el verdadero sentido del espacio-tiempo en sí mismo está en juego.

«La Crisis del Arbusto es una originalísima novela bien construida y basada en datos contrastados» (The Guardian)

La Crisis del Arbusto es una atrayente y documentada novela» (Wall Street Journal)

Estudiant ( Michael)

Beware Michel Jackson.



Beware Michel Moore (últims 10 segons).



Beware Mike Tyson (no hi ha altra manera d'apallissar-lo).

Estudiant (2 menys)

Sóc un autèntic fan de l'època en que vivim. Crec sincerament que la revolució social i cultural a la que ens estan portant les noves tecnologies està per sobre de les grans fites de la humanitat com la impremta, la roda o el foc. Només el domini del llenguatge i l'escriptura són moments capaços de marcar la humanitat d'una forma tant espectacular.

Però la democratització de la tecnologia també té una vessant obscura. Està molt bé que tothom tingui la capacitat i els mitjans per a fer coses fins fa poc exclusives, però realment estem preparats? Aquí us deixo la pregunta. Ha valgut la pena arribar fins aquí, per perpetrar aberracions com aquesta? Quin futur ens espera?

..que tiri la primera pedra.

Opinar és gratis. Fonamentar l'opinió ja costa més, es corren més riscos. Si has de tenir una opinió per a una columna setmanal d'un diari corres encara més riscos. 52 setmanes són 52 opinons sobre 52-n temes (bé, els temes es repeteixen). Les idees s'acaben, els temes són escassos i a mesura que aquests disminueixen augmenta la facilitat a caure en el tòpic.

Necessito una columna fàcil i ràpida i no tinc idees. Llegeixo sobre això. Ja està: els joves periodistes d'avui. Ja tenim blanc fàcil, ja tenim article.

Un professor de l'autònoma ens fa presentar els treballs escrits a mà, perquè amb les noves tecnologies és massa fàcil que copiem o ho baixem d'internet, una tecnologia que ens torna a tots borregus.

Podria mirar de respondre'ls, però vet-ho aquí que un dels meus blogs preferits ho fa d'una forma més elegant. Una fantàstica resposta que serveix per ambdós.


PD: A Atom Egoyan: "¿Qué piensa de la situación de los armenios en Francia?"
Egoyan, d'origen armeni, va fer una pel·lícula que parlava justament sobre el genocidi armeni. Al mateix moment, a França s'està debatent si s'ha de prohibir per llei el negacionisme d'aquest fet (talment com l'holocaust a Alemania). Tant dolenta era la pregunta Quim?

Agències d'informació

Buscant informació estadística sobre el Japó per un treball, m'he trobat una pàgina amb una gran quantitat de dades de tots els paisos del món. Des dels km de costa, l'exportació/importació d'electricitat, el nombre de telèfons fixes i mòbils, el tonelatge de la marina mercant, els principals partits polítics, la distribució d'ús de la terra i moltes més que fan un fantàstic esboç del país.

I la sorpresa? La pàgina, de lliure accés, es diu The World Factbook i pertany ni més ni menys que a la CIA. La CIA fent competència a la Wikipedia! (com s'enten que una agència d'espionatge es dediqui a finalitats divulgatives?). Ara tots podem jugar a ser espies!!

Buscant a veure si trobo algun compendi sobre diferents formes de provocar cops d'estat, assassinar polítics estrangers o altres coses d'espies he vist que pel que sembla també tenen una mini esquema amb tots els quadres de govern del món. Per exemple, el president de President de Bostwana es diu Festus Gontebanye, l'ambaixador d'aquest país als USA es diu Lapologang Caesar LEKOA, o el president de Vanuatu, que respon al nom de Kalkot Matas KELEKELE.

Tot això és molt útil!
Imaginem per un moment que, com a bons espies, en una missió s'ens ordena assassinar al president de Vanuatu, aj que és un "maleit gos comunista". Primer investiguem sobre la futura víctima a la pàgina dels World Leaders. Després ens dirigim al World Factbook i veiem que el país on ens hem de dirigir està a l'oceà Pacífic, consta de més de 80 illes, 65 d'elles inhabitades, hi han 12,700 mòbils i hi viuen 211.971 persones ( 211,970 d'aquí poc), i s'hi parla una llengua anomenada Bislama.

Ara que ja hem fet el difícil, només hem de fer el plà i executar-lo.