Manda Bala

D'un temps ençà Canal + emet Dok, un cicle dedicat als documentals on acostumen a aparèixer les pel·lícules documentals més premiades i amb mes prestigi del moment. Si el cinema de ficció ha aconseguit pelis brillants imitant al documental, o directament recosntruint fets (Bloody Sunday), el gènere documental no ha perdut la oportunitat d'usar els recursos del cinema de ficció, sovint amb resultats espectaculars. Recordo el fantàstic When we were kings, la capacitat d'involucrar-te en la història com una novel·la que ja has llegit però en la que encara et sorpren el final.

Veig ahir l'espectacular trailer de Manda Bala, sobre el negoci del segrest i la violència al Brasil (una visió vertical de Ciudad de dios) el mateix Brasil de Peter Robb, on s'envia a la família una bala per comunicar-los un segrest, on els polítics són dels primers relacionats amb la delinqüència, on els rics van a la feina amb helicòpter per sobre els faveles.

(...) Aquí el trailer en castellà.

The Third Man

Una novel·la de Graham Greene, una Viena post guerra, un escriptor pulp, una actriu refugiada i Orson Welles assasinat. Una peli per recordar.

Calloway: Eso suena a novela barata.

Holly Martins: Yo escribo novelas baratas

Harry Lime: Don't be so gloomy. After all it's not that awful. Like the fella says, in Italy for 30 years under the Borgias they had warfare, terror, murder, and bloodshed, but they produced Michelangelo, Leonardo da Vinci, and the Renaissance. In Switzerland they had brotherly love - they had 500 years of democracy and peace, and what did that produce? The cuckoo clock. So long Holly.

Toy Story 2

No sóc especialment fan d'aquest tipus de pelis, però aquesta és una de les que marca un abans i un després del cine d'animació. Es curiós que s'hagués d'arribar a l'animació digital per poder construir històries més complexes i guions carregats d'ironia, però suposo que la mà de Walt Disney és massa llarga (fins i tot des del congelador). Sens dubte l'animació digital ha canviat el cine, però més per les històries que s'ha atrevit a explicar que no pas per el mitjà amb el que ho ha fet.

Patt Garrett and Billy the Kid

De petit no entenia com les pel·lícules del James Bond no estaven valorades amb la màxima puntuació. Era el James Bond! Mereixia la màxima consideració!
Però a costa de comparar, ho vaig acabar entent. James Bond al nivell de Sam Peckinpah, una blasfèmia.


No és pas la meva preferida, però sempre val la pena recordar Sam Peckinpah. Un dels grans.