I el preu de les olives?

"La noche me confunde"

Tants dies lluitant per anar a dormir d'hora, i a la que torna...

Bombolla 2.0?

Habitants del luxe

Experiències de recents exemples colonitzadors reafirmen la idea de que guiar-se seguint el sentit comú és segurament la millor forma de gestionar un país ocupat.
Se li hauria pogut preguntar al general Lyautey, administador del Marroc, que disfrutava al màxim el país, allotjant-se per exemple al palau El Bahia (construït per un potentat que volia mantenir-hi les 4 mullers i una quarantena de concubines) durant les seves estàncies a Marràqueix.
I per seguir exemples més recents es podria preguntar directament a les legions de gats que l'habiten actualment, al igual que la gran majoria de ruines i antics palaus, plens de felins fent el mandra a l'ombra dels taronjers, reposant sota la melodia de l'aigua en les fonts d'estil andalús.

Pekin 2008

RSF

Empirismes

Qui hauria de dir que en plena escapada vacacional les circumstàncies em retornarien a l'any passat, amb el professor Bacaria i algunes de les seves aficions: la teoria econòmica de la familia, Gary Becker... Temes que podien arribar a semblar surrealistes:

Tantes nits salvatges...

Xocs culturals

Venedor disfressat ( referint-se al Ramon):

De que tiene miedo tu amigo,

los Bereber no nos comemos a nadie

Benvingudes

Quina alegria que m-he endut al veure la fantastica rebuda que m-ha donat el poble marroqui. Tot el trajecte des de l-aeroport fins l centre de Fez plagat de banderes i curiosos, els balcons ornamentats amb les estrelles verdes en un fons vermell, els vells vestits amb la roba tradicional i tocant alegres mellodies, policies i militars cada 50 metres assegurant-me un trajecte placid, els comercos i la ciutat plens de banderes.
Pero la decepcio ha estat majuscula quan he descovert que l-illustre visitant no era jo, sino Mohammed IV, cap destat i gobernant daquestes terres.
Passat el primer moment de tristesa, mhe afanyat a trobar hotel per deixar les coses i agafar la camera, pero malauradament mentre jo omplia les fitxes (policials) de lhotel, el rei ha passat cagant llets. Aixi mhe hagut de conformar amb la descolorida fotografia del rei (amb una americana de quadres, com un taulell d-escacs) que dona la benvinguda a l-aeroport.

Pero la sort m-ha somrigut, i el monarca ha decidit fer una segona passada, pel que he pogut grabar com passava una limousina a tota merda, mentres als pobres vells que portaven estona deshidratant-se al sol i practicant canconetes s-han quedat amb un pam de nas (talment com lanunci del gueropa, pero a linversa).

I res mes. He menjat de valent, ja he localitzat dues botigues on venen cervesa (Sant Miguel pero), he continuat somrient davant del guies plasta i mha sorpres que la gent d-aqui preferixi amb passio l-Inter de Mila abans que el Liverpool.

Si, es el teclat, que no se com funciona per poder escriure decentment...
PD: Una llastima, pero no mha estat possible passar el video de la camera al pc.

Terres de saviesa

Amb l'esperança de copçar una petita espurna d'una llum capaç d'il·luminar als savis més grans:

"La dona no és més que un home imperfecte"
Averrois

Fins aviat!

Mites del desert

Sobre exiliats.

Cuando El Uali bajó de la tribuna y se perdió en la multitud nadie sabía que estaba preparando una operación temeraria, ir a la capital mauritana, 1.800 km al sur, y atacar al presidente Mojtar uld Dadá (...). En la noche del quinto día, 7 de junio, están a 100 km del objetivo y nadie los ha detectado, alamanecer del día 8 salen hacia la capital. A 50 km de Nuakchott se encuentran con dos camiones que transportan carga química. Inexplicablemente, en un error táctico, disparan a los camiones con bazookas. Los destruyen, pero las columnas de humo los delatan y pierden el factor sorpresa. Alertado el ejército mauritano, un destacamento se dirige al lugar y a mediódía se traba el primer combate en la carretera. Una unidad de 17 hombres, con morteros 120 mm y bazookas, se desprende del grupo y se dirige a la capital, penetran por la noche y al amanecer bombardean con fuego de mortero el Palacio de la Presidencia. Repelidos por el ejército, se retiran en desbandada sin contactar con el grupo del Uali que sigue trabado en el fuego. (...) Por fin el Uali y su grupo emprenden la retirada en la mañana del 9 hostigados por vehículos blindados y aviación. Cuatro aviones defender les diasparan cohetes aire-tierra. El Uali comete un segundo error: en Ben Neshab, 100 km al norte de Nuakchott, mientras la columna saharaui se retira , se desprende, se desprende un grupo para destruir la tubería que conduce el agua a la capital, el Ualiestá en él. Dedican un tiempo inutil en colocar explosivospara dinamitarlo y dan tiempo a que un escuadron de blindados ligeros AML los cope y los cerque. El fuego es intensísimo y a las 14:30 todo el grupo ha sido aniquilado, incluido el Uali. Un fragmento de metralla le ha destrozado la mitad de la cara. Es miercoles 9 de junio. Un único superviviente, Uleida Mohammed Alí, es trasladado malerido a Nuakchott. En el aeropueto un oficial negro le da una bofetada, Uleida, maniatado les escupe en la cara. El oficial le dispara un tiro en el ojo y cae muero.
(...) Mahmudi uld Bujreis, diputado mauritano y antiguo amigo de el Uali, reconoce su cadaver sin dudarlo. Horas después lo entierran, junto a Uleida, en un terreno militar de Nuakchott. Sobre las tumbas un poste con una calavera y un letrero: ¡Peligro explosivos!. Yacen juntos dos hombres de trayectorias diversas encontradas en su final. El Uali, un revolucionario a tiempo completo, Uleida, el mas rico comerciante de el Sahara. (...)
El dia de su muerte el Uali se hizo leyenda.

Historias de Sahara.
El Mejor y el peor de los mundos.
Alejandro García

Watchmen

Continuant amb les adaptacions comiqueres, heus aquí les primeres notícies de Watchmen, adaptació de la novela gràfica d'Alan Moore ( From Hell), una història que em va arribar a fascinar per moments. (Amb alguns però)





Esperem que la pel·lícula no sigui una cosa tan patètica com V de vendetta.

Velles glories

I continuant amb aquesta orgia de videos, avui presentem un parell de perles que tristament ha perdut la lliga espanyola de futbol. Sens dubte la competició és més aburrida sense ells.

Genesis creacionista

Espais gratuïts de propaganda electoral (III)

Categoria 3: Freaks

Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal (PACMA)
Veient l'spot (és molt xungo) qualsevol es creu que són amants dels animals.





PCPC
Veient l'estil de l'espot sembla com si encara visquessin en altres èpoques, suposo que la categoria freak els és bastant apropiada.

Qüestió de principis

Aquest matí, mentre em netejava a fons les orelles, a veure si així era capaç de capcir alguna cosa més que paraules soltes (tot un premi nobel a la facultat!), he sentit per la ràdio això:

Noel Gallagher se muda porque no quiere vivir cerca de James Blunt

Según la prensa británica, el guitarrista de la banda Oasis, Noel Gallagher, estaría vendiendo su residencia vacacional en Ibiza porque no puede soportar vivir cerca de James Blunt, quien tiene una casa en la isla.
El periódico The Sun informó: “Gallagher ha puesto en venta su propiedad de más de diez millones de dólares, diciendo que no puede soportar vivir allí sabiendo que Blunt está cerca, haciendo esa música horrible”.
El periódico cita a una fuente anónima, diciendo: “Noel ha pasado los veranos en Ibiza desde hace años. Pero está harto de escuchar a James Blunt hablar de Ibiza como si ese lugar fuese suyo”.
“Le ha quitado el encanto a la isla y por eso ha puesto su propiedad en venta. Está cerca de la casa de Blunt, y Noel dice que no puede soportar que en la misma calle esté Blunt componiendo esas canciones de mierda”.
Gallagher le compró la propiedad a Mike Oldfield en 1999, en 5 millones de dólares.

Ja era hora que algú parlés clar respecte al plasta aquell. Així es parla Noel!

Antics professors

Potser desanimat després de tants anys d'esforços poc recompensats, el director de la meva ex-acadèmia d'anglès va preferir centrar-se més en la seva faceta com a actor, bàsicament en vàries obres de teatre i alguna aparició televisiva.
Uns anys després, quan voluntariosament he reemprés les meves batalles amb els idiomes, el trobo al Canal +, fent de mafiós en petits esquetxos de camera oculta per barcelona.

Espais gratuïts de propaganda electoral (II)

Categoria 2 - Xungos

Familia i vida

PxCAT

Falange Española de las JONS


Per exigències higèniques del blog, aquest vídeos han estat eliminats. De fet, no s'han arribat a penjar.


Fa gràcia veure com l'spot de FE-JONS és un mix de les polítiques de ciutadans + PxCAT + Familia i vida.

Espais gratuïts de propaganda electoral (I)

Casualitats televisives m'han fet coincidir dues nits seguides veient spots electorals de partits minoritaris per La 2. I, perquè no em caieu massa bé, he decidit compartir-los amb vosaltres, estimats lectors. En diverses entregues però, millor no saturar la ment i, sobretot, aprofitar la pensada, que sóc d'idees limitades.

Categoria 1 - Idealistes




Eslogan: La gent no mangem de Macroeconomia.
Llàstima, 4 assignatures que ja no em serviran per portar el plat a taula.

Impressionant la versió 2006.


Escons insubmissos




Por Un Mundo + Justo

Dustin the turkey

Estem en eleccions, i els últims partits gobernants no paren de discutir com dos crios al pati de col·legi sobre qui va fer més per al bé dels ciutadans.
Hi ha diverses formes d'evaluar el desenvolupament d'un país. El més habitual és el PIB per càpita. Per exemple fa quinze anys, el grup dels PIGS (Portugal, Espanya, Grecia, Irlanda) formaven la cua de les economies de la UE. Com estan avui? Si mirem la columna GDP per capita, podem veure com els irlandesos (que estaven per sota d'Espanya) ens han passat la mà per la cara i ja són els primers de la classe.



Però aquest tipus de comparació ens val per valorar si estan més desenvolupats?
Doncs segurament no. Com diriem a classe, és condició necessària, però no suficient. Necessitem més proves. Alguna cosa per saber si a part de tenir més diners, estan culturalment més avançats. Per exemple això:




Mentre aquí disfrutem amb l'Adolfo Xiki-Xiki, ells ja han triat el seu representant per eurovisió, a diferència de l'Adolfo que serà eliminat per l'establishment retrògrad. Irlanda si que és una nació amb cultura.

Així doncs, quan Andorra sigui eliminada, haurem d'animar a Dustin the Turkey.