Monday, September 14, 2009

Día zero

11 Setembre

&:30 Arribar a casa després de festa de despedida.

7:00 després de fer algunes comproacions a la maleta, vai al llit.

9:00 Em lleven per anar a l'aeroport.

9:15 Em lleven per anar a l'aeroport.

9:20 Em llevo per anar a la dutxa.

10:15 Un cop retocada la maleta em despedeixo de la casa.

11:XX Facturo de forma automàtica. El meu pare s'enrolla amb la dona del mostrador i em deixon colar de gratis 7 kg de pes.

12:00 Havent facturat, m'instalo a la porta corresponent. Diuen algu de 10 min de retard. Em quedo adormit.

12:55 em desperto de forma misteriosa quan només queden 3 grupets de persones a la cua per entrar a l'avió. Em poso l'últim i entro 15 min després de la sortida teorica del vol.

15:40 Arribem a Frankfurt i, creient que tinc una hora pel vol em perdo una estona per l'aeroport.

16:00 Queda mitja hora perquè surti el vol, pel que començo a desfilar cap a la meva terminal.

16:25 Resulta que el maleït aeroport és enorme, i arribo just de temps a la meva porta.

!6:30 Diuen que l'avió arriba amb retard.

17:30 Sense saber amb certesa res de l'avió em rendeixo a la gana (en tot el dia només he menjat el mini entrepà de la Lufthansa) i vaig al bar. Hi ha algunes coses que em venen de gust, però apago els meus instints i cedeixo a la lògica, aquí només puc menjar una cosa: Un Frankfurt.

17:40 El que aquí entenen com un Frankfurt (de 4,95 euros) resulten ser dos salsitxes primes i dos llesques de pa (les llesques dels pintxos, les dels palillus). Decepcionat amb Luftansa, Frankfurt, la zona Euro i el món en general intento allargar al màxim l'escàs jalar del que disposo, incloent les dues bossetes extra de ketchup i mostassa que demano (només per ràbia).

18:20 Amb quasi dos hores de retard ens dirigim a l'avió. Sembla un pel rònec i antic. Els seients del passatge tenen cendrer...


20:10 A l'aeroport de Cracòvia el nostre avió cutre sembla un Airbus 360 comparat amb la resta d'aparells.


20:30 Ens trobo amb el responsable local del programa, es diu Lucasz. (La l amb un pal). Em presenten a Garbiñe, noia del País Basc que resulta que anava al mateix avió i disfrutarà també d¡una beca Leonardo.


21:00 Arribem a un pis al carrer Lea. Dos habitaciones 100% Ikea amb dos llits cadascuna. En dos setmanes arriben Leonardos de Madrid, amb els que haurem de compartir les habitacions.

22:00 Després d'ensenyar-nos el pis i explicar quatre coses, Lucasz ens porta cap al centre de la ciutat: un grup de gallecs marxen diumenge a primera hora, pel que estan celebrant l'última nit.

23:00 Al barri Jueu de la ciutat estan en un bar amb u ns amics seus polonesos. EL bar té un aspecte prou bohemi; Espelmes arreu, sense llum elèctrica, retrats de principis del s.XX. I la cervesa prou barata.

2:00 Anem a un bar encara més bohemi. La cervesa (clareta i suau, servida però en grans quanitats) però segueix al mateix preu. Els vodques també.

3:XX Anem a un bar no bohemi. Es millor. Es barreja la música jueva amb cançons que sonen a turques, els polonesos ballen a sobre les taules. a cervesa i els vodques continuen a bon preu. Anem imitant les costums locals.

6:00 Davant del local ja s'han establert les parades d'un mercat. Algu compra unes flors i altres fruita. Un sector gallec insisteix i ens dirigim al darrer local obert a aquestes hores: Un lloc amb un nom prou sospitós.

7:30 Ens dirigim cap a casa després d'estar una estona al Kitsch: Discoteca ubicada enmig de la ciutat en un tercer pis. Al final ens n'han fet fora. Només quedava el nostre grup i un grup de gays, la meitat sense samarreta.




8:00 Arribem a casa, encara he de treure els llençols de la maleta.

Almenys he avançat en certes feines: Hem aparaulat la compra d'unes bicis (de 5ena mà com a mínim) i tinc un mapa de la ciutat on m'hi han anat marcant on cau el Decathlon, l'Ikea, dos pubs on emeten futbol internacional, un parc on es juga a futbol, etc..

2 comments:

Anonymous said...

Em semblava que el dia zero era el dia 11 i/o 12. On has estat del 12 al 14? T'han abduit uns extraterrestres?
Esperem seguir llegir mes informacio, saber coses de la feina, i els indigenes polacs.

Un que et llegeix sovint

Pons said...

Veig que t'ho saps passar bé tot sol hm. Sobretot imitant les costums locals.