"La mejor patada para tu culo"

Llegint aquest interessant post d'en RB em recordo que s'ha deixat aquest clàssic:

Braguetassu!

Similarly, while we find that mobility is typically greater for married women than for single women in all countries, the difference is greater in the US and the UK than in the Nordic countries

Marital Sorting, Household Labor Supply, and Intergenerational Earnings Mobility across Countries 
By Raaum, Oddbjørn, Bernt Bratsberg, Knut Røed, Eva Österbacka, Tor Eriksson, Markus Jäntti, and Robin A. Naylor 2007

Balzac tenia raó: La veritable terra de les oportunitats

Settled as a penal colony, rapid social mobility was the inevitable during the early years. The richest ever Australian (measured relative to GDP) was Samuel Terry, a Manchester thief transported to Australia in 1801. At the time of his death in 1838, Terry had amassed a wealth equivalent to $24 billion in today’s dollars (Rubinstein 2004).

Intergenerational Mobility in Australia 

Andrew Leigh

Us havia arribat que..?

Zasca

Fent deures, entre un parell d'articles infumables, trobem un bonic "Zas, en toda la boca!".

 To govern is to choose, and government officials—whether elected or appointed—betray their obligations to the welfare of the people who hired them if they adopt a policy of happy ignorance and nonresponsibility for consequences. The article concludes with the judgment that the present danger is too much cost-benefit analysis, not too little. But I find it hard to believe, looking around the modern world, that its major problem is that it suffers from an excess of rationality. The world’s stock of ignorance is and will remain quite large enough without adding to it as a matter of deliberate policy.

PD: Que no s'interpreti com una apologia cega a l'anàlisi cost benefici.

PPD: Que el comentari anterior no s'interpreti com una denúncia a l'esmentada eina d'anàlisi. Més, sobre el tema.

Josep Fontana vs Enric Gonzalez

Enric Gonzalez és un gran periodista. Amb alguns defectes, per exemple és de l'Espanyol. Sempre m'ha agradat molt llegir-lo, però just quan entrevista a un gran historiador com Josep Fontana (el seu Introducció a l'estudi de la Història és el primer llibre que vaig fotocopiar sencer durant la carrera) és quan més perdut sembla. Em sorpren que en una d'aquelles temàtiques que no comparteixo el punt de vista de Gonzalez el seu punt de vista no només em sembla esbiaixat, sinó presoner de tòpics i prejudicis, un nivell per sota del que li atribueixo habitualment. I m'entristeix pensar que potser sóc jo, que en les que sí coincidim jo només hagi resultat ser un palmero sense criteri. Almenys, de Fontana em quedo amb tota l'entrevista, en dues paraules IMPRESCINDIBLE. PD: RB, busco arguments per opinar sobre Jaume Vicenç Vives.

Gangnam Style

Ho sé. Quan ho hagueu vist us preguntareu com heu pogut viure tants anys sense coneixer l'autèntic Gangam Style.

Deures pendents

I quatre anys després de treure'm la llicenciatura, apareix el nostre Economista Exiliat per recordar-nos que el nostre deure era,també, dubtar.

Tertulies de bar

Vivim en una època tramposa, per un costat tenim tanta capacitat d'abocar-nos al món que se'ns fa impossible assolir mínimament alguns dels desitjos als que ens veiem abocats. Però la mateixa modernitat que ens confon i bombardeja amb desitjos i necessitats ens ofereix els succedanis per a tranquilitzar les nostres ànimes. Decathlon, Zara, Ikea.. podem fer una mica de tot i ser feliços en la mentida. 

A mi la trampa em funciona, i un exemple palmari n'és l'Imdb. Fa anys que no em passo l'estiu mirant pelis de matinada a La 2, ja no passo l'estona esperants als titols de crèdit ni gasto calers en revistes, però la meva reputació de cinèfil continua intacta. 

I un cop crescudet, la meva versió seriosa ha d'aparentar ser economista, però això mereix una dedicació i esforç, especialment cada cop que alguna notícia o debat d'actualitat amaga una possibilitat potencial de deixar-te en evidència. 

Per això avui estic content, ja que he trobat el meu Imdb de les tertulies sobre fiscalitat, el Xuriguera de consulta ràpida, la pedra rosseta dels debats de bar. S'ha acabat aguantar els debats facilons, la demagògia barata sobre "els impostos més alts", callat mentre penses "això ho he de mirar". Tertulià, periodista, o Julia Otero, s'ha acabat el xollo.

Sense idea de què fer per vacances

Declivis i assalts al poder

Llegint l'interessantíssim "El declive de los dioses" de Mariano Guindal em trobo amb un nom que em sona:

El redactor jefe de "La Vanguardia" Manel Pérez tuvo acceso al informe del fiscal y publicó una amplia historia, en la que estaban implicados el entonces secretario de Estado de Hacienda Estanislao Rodriguez-Ponga, como autor de un manual para facilitar la evasión fiscal y José Ignacio Goirigolzarri responsable de los pagos ilegales a los políticos latinoamericanos. 

Com no podia ser d'altra manera, per arribar tant amunt no es poden tenir les mans netes. Trobo curiós que quan aquest senyor va ser notícia no sortís per enlloc aquest passat, però és que de fet ha exercit sense cap problema durant anys. Però hi ha nivells on aquests actes no es consideren a nivell de justícia, sinó de poder i interessos d'estat:
Com explica el mateix llibre, tota l'expansió inversora espanyola a sudamèrica, va estar regada de suborns:

Con aquellas cuentas (del BBV) se constituyó un "fondo de reptiles" que fue utilizado para comprar favores políticos en Colombia, Perú, México y Venezuela. (...) En junio de 1999 Repsol se hizo con el control de la petrolera estatal argentinaYPF, (...) gracias a las regalías y a las generosas aportaciones que se hicieron a la campaña del peronista Carlos Menem. (...)También se denunció pago de comisiones en la compra de Aerolíneas Argentinas por parte de Iberia; aunque la más sonada fue el pago de 900 millones de dólares en sobornes por parte del presidente de Telefónica Juan Villalonga para hacer-se con el control de Telefónica Argentina. 

 El més trascendent però, és que la trama d'interessos i poders creuats i enfrontats porta a un desenllaç ben trist:

Si ETA abandonaba las armas, el BBV se fusionaba con Argentaria e Iberdrola con Repsol (ambas participadas por el banco vasco), se lograría una fuerte soldadura entre Euskadi y España. La trascendencia de la operación era enorme. 

(...) 

La oposición sospechó que el gobierno conocía la existencia de las cuentas opacas y se guardó una carta decisiva en la bocamanfa. Dio carrete a Ybarra y Uriarte, aceptando todo lo que querían, y cuando se tragaron el anzuelo tiraron del sedal. (..) lo único qu ebuscaban Aznar y Rato era dominar el primer banco del país para llevar adelante su plan de controlar las primeras empresas (Telefónica, Repsol, Endesa, Iberia y el BBVA) cuando perdiesen el gobierno. Fue un auténtico "golpe de Estado" civil encubierto.

Sortides a la crisi

La crisi s'allarga i muta, es transforma en una hidra capaç d'introduir-se a les nostres vides de forma traumàtica.
Però cuatre anys després de la caiguda de Lehman Brothers alguna cosa hem après, visualitzem millor les sortides de la crisis i com a tal mirar d'anticipar-les.
I com diuen que la història és cíclica, la sortida la trobem mirant enrere, tornant a les essències.
I que hi ha més essencial per un català que el pa amb tomàquet?
Aquest ha estat el meu primer pas per a sobreviure a la crisi: garantitzar el subministrament de pa amb tomàquet.
I com podeu comprobar amb la seguüent guia visual, sembla que la crisis, almenys per al que afecta al tomàquet, està  més a prop del final.

 

   

Londres 2012

A quin geni del màrketing se li va ocorrer? No m'estranya que els pròxims jocs vagin al Brasil.

Gustos de maduresa

Amb l'edat les persones ens anem refinant, pulim els nostres criteris i comencem a apreciar coses que mai hauriem pensat. I no parlo de vi o cervesa, em refereixo a començar a dedicar més temps a alimentar l'ànima. Però tampoc cal passar-se. Per això existeixen la televisió, els resums, internet i el millor de tots ells junts: Les llistes. Una obra mestra del diable, l'instrument perfecte capaç d'estalviar-nos el temps, la dedicació i el criteri necessaris per a coneixer qualsevol cosa. Gràcies a elles qualsevol pot aparentar opinió formada de quasi tot. El pròxim cop que ens trobem pregunteu-me sobre òpera.

Xtapolapocetl i la lliçó moral

Retallades, augment de la matrícula als estudiants, però tranquils, sempre ens quedarà un raconet per un cap gegant. 

 It's a 3000-year-old carved head of Xtapolapocetl
(...)
The family eat dinner on TV dinner trays, watching the giant head do nothing.

Homer: "Save a guy's life, and what do you get? Nothing! Worse than nothing! Just a big scary rock." 

Bart: "Hey, man, don't bad-mouth the head." 

Marge: "Homer, it's the thought that counts. The moral of the story is a good deed is its own reward." 

Bart: "Hey, we a reward. The head is cool." 

Marge: "Then... I guess the moral is no good deed goes unrewarded." 

Homer: "Wait a minute. If I hadn't written that nasty letter, we wouldn't've gotten anything." 

Marge: "Well... Then I guess the moral is the squeaky wheel gets the grease."

Lisa: Perhaps there is no moral to this story.

No eren més que sicaris

Si los castillos marcaron la creciente oleada de revueltas sociales que recorrió muchas regiones en Francia al acercarse el Milenio, también lo hicieron los grupos de sicarios enfundados en una cota de malla que se contrataron para guarnecer-los. Cnichts , como se llamaban en inglés, o "caballeros" (knights) un nuevo y amenazador orden social. 

                MILENIO: EL FIN DEL MUNDO Y EL ORIGEN DEL CRISTIANISMO
                Tom Holland

PD: Tot i que m'agrada molt Tom Holland no he llegit el llibre. Fullejant-lo quan va sortir em va fer tanta gràcia el concepte subratllat que ho vaig fotografiar amb el mòbil. La foto, i el recordatori sobre llegir el llibre es van perdre enmig d'altres inmediateses...

No us he dit mai..

-Pero tú, solo por curiosidad, ¿tú realmente crees que estás esperando al Mesías? Berko se encoge de hombros, indiferente a la pregunta, sin quitar la vista del rastro que van fejando los chanclos negros en la nieve. -Es el Mesías-dice-. ¿Qué otra cosa vas a hacer más que esperar? El Sindicato de policía yiddish Michael Chabon

..com m'agrada aquest llibre?

L'amic Krugman

Des de diferents llocs em comparteixen aquesta notícia.

No és tan fàcil? Doncs fes-ho tu!

Això és el que ens proposen des del departament d'Economia i Coneixement.

Tanta protesta contra les retallades, doncs prova tu, ciutadà, de cuadrar els comptes!

Però s'ha d'anar amb compte! Per alguna extranya raó, a la que decidim gastar més (o menys) ens surten tot de warnings que ens avisen de la nostra irresponsabilitat.

Per exemple si tenim l'estúpida idea d'augmentar el pressupost en eduació ens avisa que "Atenció! (...) el país també té altres necessitats." Si disminuim molt els serveis socials hem de saber que "Atenció! Recorda que algunes actuacions són de prestació obligatòria segons la llei i per tant no es poden reduir sense canviar les lleis." Gran argument de pes per no fer-ho (la mandra d'haver de canviar lleis).
 Però ULL! Que si per alguna estúpida raó es volen pujar les prestacions, hem de tenir en compte que "Atenció! Un increment massa gran i generalitzat dels ajuts públics pot desincentivar l'esforç personal." També podem mirar de pujar els impostos o aplaçar el deute, però amb iguals avisos que apel·len a la nostre responsabilitat i/o mala consciència.

 El que em meravella de tot plegat és que, per alguna misteriosa i divina raó, els nivells d'equilibri de partida (del pressupost 2012) són neutres, no tenen efectes sobre la població, no surt cap avís que ens digui "gastant això en seguretat no tindràs prous policies per protegir els banquers del BCE i hauràn de venir forces del país veí" o "Gastant així en sanitat t'operaran les catarates quan el teu net en començi a tenir.. o t'ho paguis"...

 Bé, us ho recomano, no deixeu de jugar-hi i sentir-vos Conseller per un dia.

PD: És evident que falten opcions tipus reclamar més diners a Madrid, buscar sortides miraculoses amb inversions ludopates o imprimir els teus propis bitllets, però suposo que la banda ampla espanyola no suporta un nivell tan alt de variables..

No m'esperava menys