Herois quotidians

Cantautors de dretes, coolhunters de la llengua, marisqueries halal, woks de protesta, el timbaler del bruc (la primera droga sintètica autènticament catalana), ONGs per a escriptors no mediàtics, un musical basat en Josep Lluís Nuñez, pàrquings feng shu o línies eròtiques de sexe tàntric.

Humor delirant, ironia, genialitat i mala llet: Empar Moliner. Fan falta més comentaris?

Udaipur

Més Baltimore

Si alguna persona continua continua llegint el blog inmunitzat a la falta de rumb i lògica interna pot ser que li soni d'alguna cosa la passió desfermada per The Wire. I d'aquí l'alegria al veure aquest article (més del mateix, però sempre és un plaer), on s'hi s'expliquen coses com:

Baltimore es fascinante pero criminal. Mezcla el sabor histórico y la herencia portuaria con el drama de una realidad en declive y un proceso de desindustrialización que ha dejado en el paro a dos de cada tres negros en un lugar en el que tres de cada cuatro habitantes son de esa raza. En esas calles y esos suburbios desangelados, que son insoportablemente gélidos en invierno y pegajosamente húmedos en verano, no hay nada más familiar que el sonido de un disparo. Hay casi 300 crímenes al año, tres veces más que en Los Ángeles y seis más que en Nueva York.

Y allí se plantó el equipo de ‘The Wire’. Su creador, David Simon, se temía lo peor: pensaba que más tarde o más pronto tendrían que salir corriendo con las cámaras a cuestas por haberse metido en una zona demasiado peligrosa. Ocurrió lo contrario.
Uno de esos visitantes patibularios se le acercó y le dijo por lo bajo:
“Vimos el episodio del otro día. El tipo del que hablábais es Warren, un amigo
mío. ¿Os habéis enterado de lo que pasó hace un par de días en el embarcadero?”.
Y así comenzó una sinergia poco probable: delincuentes convertidos en
guionistas.
(...)

Un buen número de críticos de televisión e incluso analistas políticos,
como Jacob Weisberg o Tim Goodman, han calificado a The Wire como la mejor serie
en toda la historia de la televisión: “Ninguna otra serie ha hecho nunca nada
remotamente parecido a lo que ha logrado ésta: retratar la vida social, política
y económica de una ciudad americana con la amplitud, la precisión observadora y
la visión moral de la mejor literatura”, escribe Weisberg en Slate.

LOVE HATE

Robert Mitchum

Versemblances

Un grup de persones es tanquen voluntàriament en una casa plagada de càmeres. La seva única ocupació serà conviure dia a dia sense cap altre responsabilitat. Setmanalment respondran davant l'audiència, que dictaminarà qui continua la convivència i qui és expulsat, competint d'aquesta forma per un premi destinat a l'últim habitant.
Us sona? Sí, és el Gran Hermano.

Però fins quin punt el seu aïllament els fa inmunes als aconteixements exteriors? Per exemple, una plaga de zombies?

Això és Dead Set:





Us sona? Sí, no és massa diferent de la realitat. Potser l'audiència de Telecinco augmentaria amb una plaga Zombie..

Polònia per a principiants

Mentre esperem que Messi marqui el seu gol de cap, intento fer un sumari sobre el que tots els mites i prejudicis que hauria de constatar, per tenir clar fins quin punt pot arribar a ser versemblant la imatge d'un país ple de fanàtics catòlics, lampistes musculosos, governants homofobs i excercits de tancs envaint el país al ritme de Wagner.

Bé, ho deixarem per un altre moment, que no em concentro...

Quin partidàs..

Km 33

Durant un breu instant vai creure'm fan del programa del 33 anomenat Km 33.
Quan va començar semblava original i interessant.
Personatges més o menys famosos anaven de vacances i gravaven (i eren gravats) descobrint el món. Evidentment cada programa variava depenen dels protagonistes i el destí.

Coincidències em porten a redescubrir el programa la setmana passada. Ha tornat els diumenges a la nit. I després d'una espurna d'il·lusió he anat redescubrint els tics que el poden arribar a fer odiós.

Per començar frases de presentació com: "La Montse se'n va a l'Índia a la recerca de pau interior. " no semblen massa prometedores.

Barrejades amb abundants comentaris (repetits en diferents programes per diferents protagonistes )del tipus "aquest lloc tan poc turístic" o "sortint dels circuits turístics" mentre descubreix la seva espirtualitat en una platja paradisiaca començen a fer venir ganes d'agafar una destral.

No demano que gravin el viatges de Bill Bryson, Colin Thubron o Peter Robb (bé, m'agradaria molt) però si ja fan ràbia que et vinguin amb tòpics (pensant en tots els que t'han colat), almenys que no et venguin la moto del contrari..

Cau la baba

Renunciant a falsos profetes

Criminals reincidents

Llegeixo amb angoixa:

El arqueólogo incombustible
Steven Spielberg planea rodar una quinta entrega de 'Indiana Jones'

En ple costat fosc de la força, George Lucas i Steven Spilberg. Aguantarán fins a arruinar la nostra infància per complet? Els imagino capaços d'arribar fins als ecords més remots i les alegries més secretes, empaquetar-les i tornar-les sortides de la cadena de muntatge de la indústria Light and Màgic, amb el seu nou toc industrial, cobejós del caler ràpid a costa del que sigui, construïnt un futur pitjor a costa d'un passat esplendorós...
No han après la lliçó? No han vist en Michael Jackson? Hi hauria d'haver una llei que obligués als grans genis a morir joves i en plenes facultats...

L'estrella que portes dins

Curiós anunci de les línies aèries Turques (qui no les ha usat mai?).Diuen que anant amb elles "Et sentiràs com una estrella". I una foto d'un ciutadà corrent.

PD: Es curiós, però la persona anònima de l'anunci em sona i no sé de què..

Robant la boira

No ho va entendre. (...)
-Les dones pensen menys en els homes, en general, del que la majoria
d'homes s'imaginen. Les dones pensen en els seus propis homes menys sovint del
que als seus homes els agrada creure. Les dones necessiten els homes menys del que els homes necessiten les dones. Per això és tan important tenir ben controlada una bona dona. Si no es té ben controlada, és probable que s'escapi.

L'encantadora
de Florència.
Salman Rushdie

Pelegrinatge 2009

Després del fracassat intent de l'any passat s'em presenta a casa en forma d'invitació (tot i que no entenc res al estar escrit en hindi) un fulletó sobre la peregrinació a les coves d'Amarnath sorpènent, ja no recordava que vaig haver de donar l'adreça com a peatge per poder menjar gratis com a pelegrí-

Qui hauria de dir que fins a Sabadell arriba la publicitat religiosa hindú...
Doncs si vull purificar la meva ànima tinc encara 45 dies per arribar-me com l'any passat a Pahalgam i unir-me a milers de fervents hindus en el seu viatge cap als genitals divins. I si és a costa d'assimilar als musulmans del Caixmir la missió és encara més sagrada per als més fanàtics vhinduistes.

Tiburón 2

No ho puc evitar...



"Ninguna ataca a su presa con mayor fiereza que el Tiburón de las algas.. la lucha no dura mucho"..

Tiburón

Arribant al nivell de perillositat del "Tiburón de las algas" dels Simpson, implacable assassí d'organismes autotrófics, alerta on hi hagi una samarreta rival..





PD: Llegir el titol del post amb la cançoneta de la Melody del Minoria...

Delicatessens poloneses

Patirem?

Companys de batalla

La superioridad aérea y naval de los Aliados no significaba mucho en las montañas. Antes bien, la mula se convirtió en el territorio montañoso en el equivalente del indispensable DUKW. Los soldados peinaban los campos en busca de forraje, albardas y cualquiera de las famélicas cabalgaduras del país: un solo batallón de infantería que librara una batalla durante una semana en aquellos descampados carentes de carreteras podía necesitar varios centenares de mulas para transportar alimentos, armas y municiones. Un oficial británico, alabando el “agudísimo oído” de los animales y su “sagacidad para elegir el terreno”, hablaba de las mulas con tanta admiración que casi se le saltaban las lágrimas:

-Compartían con los hombres los peligros y las privaciones sin que las sostuvieran ideales ni esperanzas, y sin tener ni siquiera una vida sexual como compensación.

Otros se mostraban más cautos: un manual del ejército de Estados Unidos advertía que la mula es un animal “inquieto y feo” , y que probablemente quiere saber por qué va a morir”. Un caso típico era el de un animal llamado Líos, que un adiestrador de la 45ª División describía como “el montón de cuero más terco de Sicilia”. La montura personal de Bill Darby, Capullito, le mordía el trasero a “cada vez que intentaba montar en ella”. (Unos Rangers bromistas hicieron tragar un montón de pastillas de Benzedrina a un nido de pulgas llamada Blanquita, que luego sería rebautizada cómo Almirante de Guerra.) Los esquiladores de mulas cualificados eran más preciados que los tiradores de precisión. “La manera de hacer que una mula se comporte como es debido” , señalaba un soldado, “es morderle las orejas”. Un antiguo veterinario de la 45ª división organizó su reata de mulas con números de serie y marcas de identificación, e incluso recompensaba las “actuaciones destacadas” ascendiendo a los animales más valientes a cabo o sargento. No obstante, había una barrera infranqueable que confundía a muchos soldados. “Las mulas no sabían hablar inglés”, se lamentaba un oficial del 180º de infantería. “De hecho tuvimos que buscar algunos intérpretes de mulas italianas para poder manejarlas”.

El día de la batalla

Rick Atkinson

Casos pràctics per conquerir Itàlia (1)

(...).estudiaban un manual publicado por el gobierno estadounidense, Italian Phrase Book, en el que, además de los términos para langosta, ostra y mantequilla, se incluían cinco páginas de lenguaje coloquial médico: Arrestate il sangue! ("¡Corte la hemorragia!"), por ejemplo, y otras frases más útiles como Voglio passare la notte ("Me gustaria pasar la noche") y la omnipresente Il governo americao vi pagherà ("El gobierno americano le pagará").

El día de la batalla
Rick Atkinson

Esperant el miracle..

Frases per la posteritat

Com es pot dir tant en tan poques paraules?

Si George Best era el quinto Beatle, Ronaldo es el cuarto Camela (o el tercero de Andy y Lucas).

PD: Tampoc cal perdre's el desenllaç de l'article

Cuando llegue a Madrid (y soltero) lo van a tener que sacar a la calle protegido en una jaula, como a King Kong. Se frotan las manos las putas, las conocidas de televisión (demostrable), las civiles, las agentes FIFA, los centros de depilación, los vendedores de gomina...