Petició popular

Sí, el fil negre de l'esquerra no és del paisatge, més aviat estava incrustat al mòbil.

Vacances

EL PAU


Dimecres em llevo a les 8:30 per fer l'últim examen. Quasi cinc setmanes d'examens, dies repetits a càmera lenta. Fi de l'examen, cerveses, despedida. Arribo a casa: 10 minuts per canviar-me i marxar, Santa Cecília, 3 hores, una pajara i 540 metres més amunt Sant Jeroni, una hora baixant fins el monestir, una hora més fins al cotxe. Arribo a casa: dutxa i cap a la tete, cervesa i despedida. Aconsegueixo dormir unes hores, fai la maleta amb agulletes, comprar tot el que falta, arreglar el mòvil, comprar el que m'he descuidat (aspirines!), carregar el cotxe i fora. Ja estem tots. Sis hores, 2 dipòsits, 3 parades, molts peatges i 507 km després entrem a Pamplona per una avinguda deserta, amb la música de l'Indiana Jones. Tres encierros, 220 euros, 68 hores (8 de son), 3 gols d'Alemanya, 1 de Portugal, 1 únic patxaran, 507 quilometres i entrem a Sabadell escoltant la cançó de l'Indiana Jones.

S'han acabat les vacances. Al setembre: examens!


PS: Tatarataaa tataraaaaaaaaaaaa...

Itàlia com sempre...

...però trencant esquemes: ha acabat jugant amb 4 davanters (Gilardino, Del Piero, Totti, Iaquinta)...

... 2 gols en dos minuts després de 118 minuts en blanc..

Ser italià ha de ser fantàstic: com ser del barça però al final guanyes!



Realment un partit intens, emocionant i que val la pena veure.

Segona oportunitat

Baga d'ancoratge amb dissipador: 64.90

Arnés talla L: 49.90

Casc de Skater Marca Decathlon: 12.90


Tornar a tenir la oportunitat de deixar tirat al Ramon entre dues parets de roca: No té preu.
(De fet si: 127.70 + peatge).

L'amargor de les vacances: els adeus

Doncs sí. Sense que ho podem evitar, aquelles persones que ens importen de veritat ens diuen adeu, fins setembre. Avui és un d'aquells dies, un dijous que saps que arribarà, però evites pensar-hi, amb l'estúpida idea que aquestes persones que t'alegren els dies no faran vacances només per satisfer-te a tu.

Que tristos són els adeus, però quina sort tenim del video! Tots aquests dijous d'estiu que em sento orfe, pressiono el play i recordo embadalit l'últim cop que vem estar junts, amb el clàssic resum de la temporada i les prespectives estivals..

Així que ja ho sabeu! Prepareu el video i aquesta nit, a les 00:15 a grabar l'últim Dias de Cine de la temporada.

Nando Salvà, Antonio Gasset, bones vacances i fins Setembre!

3:42

From


Original

Robin Hood

Doncs sí! Per fi un Robin Hood que dispara llaunes de cervesa! Ja era hora!

Tret del meu admirat CPI on ens explica la història d'aquesta Obertura 1812 de Tchaikosvky (no m'atreveixo a escriure el nom en català), una peça que s'ha de representar amb Canons d'artilleria reals i un campanar també real!

Per fi, la Fi de X-Men 3.

Perquè Xavier i Magneto?
Què els dona un encant superior a la resta? Principalment un passat comú que els dota d'una personalitat superior als altres actors de la història. Un passat viscut conjuntament i marcat per una continua batalla per la supervivència, en un principi com a persona (recordem el tatuatge al braç d'en Magneto) i després com a mutants. Una trajectòria que s'insinua per moments però (afortunadament, vista la poca pericia al llarg de les 3 películes) mai es desvela, un camí de lluita constant que ha marcat poderosament els seus caràcters, fins a redefinir-los la pròpia perspectiva de l'existència: D' usar els poders per a defensar la seva humanitat passen a definir-se com a superhumans gràcies a l'ús d'aquests.
L'aroma d'aquest passat, la idea de que estem veient el desenllaç d'una història que ve de molt lluny és el que dona interès a l'acció. D'aquí el gran fracàs de l'anterior película de la saga, ens prometien alguna cosa similar, però no eren capaços ni de plantejar-nos un passat mínimament a l'altura de les expectatives ( comparable a la nova trilogia de Star Wars). Segurament sense explicar-ne massa, només deixant escapar alguns detallets (tornem al braç d'en Magneto) similar a les ruines d'uns temps millors que abunden a la terra mitjana aconsegueix aquesta tercera entrega un equilibri important: sabem hi ha una història interessant a darrera, però sabem que no és la que ens explicaran aquí.

Tornant als protagonistes en sí, segurament els ajuda ad estacar que no hi hagi cap altre personatge mínimament desenvolupat: amb en Lobezno convertit des de la segona película (de fet ni a la primera desenvolupa el seu potencial com a personatge de pes) en una mera caricatura de si mateix, la resta només han de cumplir amb el seu arquetip per completar una història relativament simple. D'aquesta manera l'únic que adquereix una personalitat prou treballada acaba sent en Magneto, amb els seus (pocs) dilemes i preocupacions, un fort caràcter i alguna que altra bona frase (que ja es deixava entreveure a la segona película). Que brilli amb llum pròpia és el que fa el gran Ian Mckellen, qualsevol diria que aquest personatge va ser escrit especialment per a ell. Les expressions, l'actitud, l'elegància innata, fins i tot el doblatge és clavat al que s'espera d'un personatge d'aquesta autoritat. Com pot ser que el cinema ens hagi escamotejat durant tants anys un actor com aquest? Des d'un director de cine gay a l'ocàs dels seus dies, fins a una versió nazi de Ricard III fa que et sigui impossible ( i intolerable) d'imaginar algú altre representant el seu paper. Fins es pot permetre el luxe de fer alguna que altra merda de película amb algun que altre pèssim director.

X-Men 3

Dues prometedores primeres parts a càrrec d'algú amb talent com Brian Singer, un dels artífexs de la sorprenent Sospitosos Habituals, productor de House i director de la turbadora Verano de Corrupción (on es troba ja amb Sir Ian McKellen i un jove Brad Renfro). Com és que no ha estat fins a la tercera película, destinada a ser un trist desenllaç de la trilogia, amb director de circumstàncies i alguns actors que ara ja són estrelles i exigeixen protagonisme sense sentit, que s'ha despertat el meu instint de la èpica comiquera?

Tot i els defectes de bulto, com el rollo del "juego en equipo" que era igual, paraula per paraula, a un capitol dels Power Rangers que vaig veure a l'Antena 3 fa molts anys, algun acudit dolent i altres excessos, la película em va agradar perquè crea l'atmosfera que no van aconseguir les seves antecesores. Suposo que és bàsicament perquè aquesta no promet res que no pugui cumplir, no ens intenta vendre una temàtica, no busca un missatge real, no ens proporciona uns motors per la història que després s'enfonsen: com el passat de Lobezno a la segona entrega, acabem la película sense coneixer res de nou, només malgasta el personatge prometedor d'en Brian Cox. El fet és que la película resulta més honesta, al mateix temps que acaba plantejant (quasi involuntariament) el tema que evitaven les altres películes, la responsabilitat del poder (recordem al "uncle Ben" de l'Spiderman!).

Quin és el fet diferencial? El que fa que aquests superherois, fent el mateix que la resta (repertir llenya i fer saltets...) valguin la pena? Potser diria el passat de Lobezno, la tortura interior de l'heroi que el persegueix, al igual que Batman i, en certa manera Spiderman, però aquest element ja el van malgastar a X-Men 2. Aquest, fins abans de veure les películes havia estat el que m'agradava de la patrulla X, però m'he adonat que el motor és un altre: la parella Magneto-Xavier...

Mundial

Ni Canal +, ni La Sexta, ni Cuatro. La millor manera de seguir el mundial? De veure els resums i els gols, sense horaris, quan i on vulguis? Youtube! Encara no he vist ni una imatge de cap partit per la televisió, però ja he vist tots els gols del que portem de competició.

Ni TDT ni òsties, la màxima interactivitat es troba a un click de distància. Quin futur té la televisió convencional? Quina cadena pagarà 90 milions d'euros pels drets d'imatge del mundial?
Si arribessin a baixar aquests ingressos, quin futur espera als esports de masses¿?

Conjectura de Poincaré

Durant el congrés internacional de matemàtiques de París del 1900, el matemàtic David Hilbert va presentar una llista amb23 problemes, la solució dels quals marcaria el desenvolupament de la ciència al llarg del darrer segle.

Dels 23 problemes 20 s'han resolt (o s'ha demostrat que son irresolubles) i d'altres encara estàn ocupant un lloc privilegiat en la investigació matemàtica, però avui es ha surtit la noticia que uns matemàtics xinesos han resolt (seguint els passos d'un rus) el que es podria considerar el problema 24 de la llista: la conjectura de Poincaré.

Aquest problema, plantejat al 1904 (per això no era a la llista) per Henry Poincaré era un dels més interessants desafiaments matemàtics, considerat l'enigma matemàtic del segle XX. Per una explicació més completa.

NERD

Què és un Nerd ?

Qui és Nerd? Des de Q (James Bond) fins a Bill Gates,
passant per l'Ed (Cowboy Bebop) o el Dr. Slump.

Ets tu un Nerd?

Jo sóc:





PS(off-topic no Nerd!): Miami Heat 2-Detroit 2

Final de conferència est és realment una final avançada. Miami ha despertat tot el seu potencial just a temps, a diferència de la fins ara màquina imparable de Detroit, que ja no carbura tant bé com al llarg de la temporada.

Ebay and estafa

Imagina que tens un pc portatil que peta i es torna inutilitzable. Que fas?
Intentes recuperar la informació del disc dur i aprofitar el que es pugui? O perquè no el vens al ebay com si encara funcionés? Així en podries recuperar uns calerons!

Si has triat la segona opció, vigila! Et podria passar això.
Almenys recordeu de borrar la memòria del disc dur abans de estafar a algú!

Shackleton

Sentien el cruixir de la fusta i veien com s'ensorraven els màstils, però tot i així els, al igual que la resta de l'expedició, condemnats gossos eren els únics que tenien la sort de no comprendre la terrible importància del que contemplaven. El gel acabava d'esclafar la única oportunitat de surtir en vida de l'infern polar. Durant el gener del 1915, una expedició que havia de creuar l'Antartida es va quedar bloquejada pel gel. Després d'esperar pacientment durant mesos (tot l'hivern antàrtic) a que s'obrís una escletxa per on poder escapar a bord de l'Endurance, el destí no podia ser més cruel: al novembre, quan quedava poc per l'arribada de l'estiu austral i el desglaç, en una última envestida les capes de gel van esmicolar el vaixell.

Es realment impressionant com Ernest Shackleton, líder de l'expedició va aconseguir mantenir la moral dels tripulants i els va conduir, amb trineus i bots salvavides fins a una illa deserta, des d'on van ser rescatats uns mesos després. Encara més sorprenent resulta el fet de que no es va morir cap dels integrants de l'expedició en el prop de dos anys que va durar el seu periple.
Fins i tot n'hi van haveruns quants que van estar a temps d'allistar-se per lluitar en l'últim any de la primera guerra mundial i perdre-hi la vida (tant d'esforç per això). Potser s'havien guanyat el dret a fer-ho.

Hi ha un llibre(també hi és en butxaca, per si a algu li interessa). Atrapados en el hielo

My World

El meu mapa del món. Seleccionant els paisos en aquesta web us podeu fer el vostre.
He fet una mica de trampes: No he anat mai a Mauritania, però l'he escollit perquè es vegi la silueta del Sahara Occidental (que no es pot escollir perquè està envait pel Marroc des de fa 30 anys). O sigui que si mireu el país de més al sud (Mauritania) no hi he estat mai, on he estat és just al que es perfila a sobre. La resta es veu molt europeu, però crec que te merit pensant que mai en me vida he agafat un avió!

A qui li agraden els gats?

Que tenen els gats d'interessant? Al costat d'aquestes preciositats no valen res!

La meva primera Champions League

Dijous 18 de maig del 2006, els alumnes de 7 anys han de fer un exercici complicat:

Un full en blanc, coronat per una pregunta que han de respondre (dibuixant i escribint).
La pregunta fa així: Ahir va ser un gran dia?

Doncs bé, pel que sembla així va ser!

-Segons la J. va ser un gran dia "parque vag anar a la Pisina" i la seva mare li va "ensenyar a nadar de escena".

-Va ser un gran dia per la B. ja que li va caure una dent i "al Ratonsito peres o als anjalets am ban purtar (...) que feia la canso da una atraccio de eurodisnei"...

Aquests serien els dies més espectaculars, la resta són més monotons i aburrits:

-Una noia respon amb un "Si parque va guanyar al barsa"; acompanyat d'un dibuix d'un helicopter (o una mosca rosa) sobre l'escut del barça fantasticament dibuixat, just a sobre d'un camp amb tots de figuretes jugant a futbol, on destaca una que sembla que estigui dreta sobre l'estomac d'una altre.

- Dos nens i una nena comenten breument que va jugar "el varsa" i va guanyar, però no ho han sabut fins aquest matí, ja que van haver de anar a domir (els 3) a la mitja part. Com hauran sentit això de anar a dormir perdent i llevar-se havent guanyat la copa?

-Una noia que no li va semblar un gran dia (li va semblar "mig mig") perquè es va perdre la segona part ja que, tot i haver cantat l'himne del barça dos cops, la van fer anar a dormir. Resulta que "cuan es va acavar el partit amb va dir el Barsa a guanyat i jo adormida vaig contestar mmmm mmmm i avui mua dit el barsa ha guanyat! visca el Barsa! visca el Barsa! oeeee! oee!oee! oeee!"

-N'hi van haver que ho van celebrar a lu gran: "la meva mara i yo vem cridar molt i se sentia fins el pati de casa meva els petardos" ,

-Alguns comenten com "al papa ba esta a la cafataria am amics"

-El seguiment del partit va ser intens però irregular: "al primer gol el ba fer Eto i el segon no m'enrecordu pro al gol de Guli auria de ve valgut" (acompanyat d'un dibuix del camp amb els jugadors, on destaquen Ronaldinho de lateral esquerre, Puyol d'interior esquerre, Belletti de migcampista, uns quants jugadors sense identificar i l'Etoó com a killer rematant a gol).

-Uns quants només ho van veure l'endemà: "el damati per les notisies vaag veure el Puiol i el Ronaldinyo van agafar la copa i van comensar a cridar".

-Sorpen el que comenta l'A. : "io vaiveurea una peli. i al meu pare ba anar esgleisa (literal) aveure al partit".

-Quin titol van guanyar? Abunden les " copa de auropa", "copa" a seques, i la "xampions". Alguns fins i tot van veure com "va guanyar la xampions i tambe va guanyar una copa".

-Un anònim estava molt "amusiunat" amb tota la familia "van vanir els meust tiets i la meva avia.Tots vem cridar molt. Va ploure a Paris"

-A destacar: "..i tots vem crida molt menys el meu pare ques del madirt".

-En queden un parell de cronistes que han omplert el full (una per davant i per darrera, aquesta no volia dibuixar!) i em veig incapaç d'acabar de transcirure'n alguna cosa, potser mes endavant..

-Per últim, destacar el nombre de pares que es preocupen poc de l'educació dels seus fills. Al voltant de una tercera part dels alumnes van ser els nens que van anar a dormir a l'hora que ho fan normalment o una mica més tard, però sense acabar de veure el partit.
Pobres criatures!

BLAUGRANA AL VENT

Un equip que és capaç de guanyar sense el millor jugador
de l'argentina, i amb un pèssim partit de la seva
estrella, el millor jugdor del mon, es mereix això i molt més.

Champions League

Ja estem al dia D. En unes hores el destí del món (volia dir la història del futbol mundial, però no volia quedar curt) es decidirà en un troç de gespa del costat de París. Les guerres per petroli, les disputes polítiques de fireta, els desastres naturals no tindran cap mena d'importància als ulls de milions de persones que es quedaran embadalits davant el televisor.

A una punta del planeta, George Bush agafarà el seu pot de galetes, avisarà una becària, obrirà una ampolla de whiskey, es reclinarà a la butaca (al costat del botó vermell) i es disposarà a mirar el mateix que, des d'algun punt indeterminat de Pakistan, Afganistan o Castelldefels mirarà el seu amic especial Ossama Bin Laden. Aquest fins i tot haurà convidat a prendre un te amb pastes al seus companys de l'eix del mal (Mahmut Ahmadinejad i Kim Jong II) mentre animen al millor equip del planeta a entrar per la porta de la història.

PD: No suporto els tertulians dels programes d'esports. No aguanto els seus "Quan vem guanyar al Racing de Santander ja vai dir jo que arribariem a la final de la Champions" o el "Jo ho havia dit ja quan vem guanyar al Terrassa a la copa Catalunya." La majoria donen per fet que es guanyarà. Com es pot ser tan imbècil? Això es pot pensar però no s'ha de dir! I menys a la ràdio... I si no guanyem què¿? Qui es farà responsable d'haver provocat l'eufòria?

Com deia el negre de l'anunci d'estrella: Futbol Club Barcelona AMIGO!

Trainspotting

"Es una mierda ser escocés, somos lo mas bajo de entre lo mas bajo, la escoria de la puta tierra, la basura mas servil, miserable y más patática jamás salida del culo de la civilización, algunos odian a los ingleses, yo no, sólo són soplapollas, estamos colonizados por unos soplapollas, ni siquiera encontramos una cultura decente que nos colonice, estamos gobernados por unos gilipollas, esto es una grandísima mierda Tomy, y todo el aire puro del mundo no cambiará las putas cosas."