Friday, July 18, 2008

Bombay - Ciutat total

El mejor libro escrito acerca de una gran metrópoli en ruinas, aixi descriu Salman Rushdie el llibre Ciudad Total, novela en la Mumbay dual, el glamour de Bollywood i les mancances mes absolutes.

Un llibre prou gran i car per dissuadir d una compra impulsiva. Pero nomes amb el dantesc espectacle d una hora de taxi entre l aeroport i el centre de la ciutat ajuden a entendre els motius que elevarien a Mumbay a l altar de les (des)urbanitats o com diu Rushdie, metropolis en ruines.

Aprofundir a les entranyes de la ciutat crea la sensacio de que Bombay es la materialitzacio d un mon cyber punk, pero en una versio imaginada als anys 40. Sempre en direccio cap a quatre gratacels al centre de la ciutat, durant quasi una hora taxi el viatge sembla un tour per les pitjors miseries, a veure si cada escena pot ser pitjor per l anterior.

Des de la terrassa de l hotel pero, a les 11 de la nit s observa el barri entre uns arbres, la part bona de la ciutat, i el caos es transforma en harmonia i amb la fresca de la nit la ciutat es va fent agradable. Qualsevol s obldid aque baixant tres pisos, sota un pont a cent metres, un es incapac de contar quanta gent esta dormint entre les deixalles.

Ben entrada la tarda, despres d patejar una bona estona la ciutat, una companya d hotel Txeca deixa anar de cop, concloent una anterior conversa que, no li queda mes remei d admetre que tot i les faveles, la pobresa, la violencia, el crim i la desigualtat de Rio, la ciutat brasilenya no l havia arribat a trobar tan esfereidora com Bombay.


Resultats del primer dia:
(Primer i ultim resum diari)

Jet Lag - Suportable, pero combinat amb la calor es un perillos enemic.
Hotel New Bangalore, segons ells, el primer hotel bengali (amb accent a la i, de Bengala vaja) de la ciutat. Zulo amb TV i telefon, al centre de la ciutat 495 rupies. Lavabo (un forat al terra) comunitari.
Estomac - Al limit, des del dinar (unes coses rares picants en un restaurant vegetaria) no para de fer sorolls.

La imatge: Una bassa d aigua amb alguns arbres enmig de la ciutat. Bonic? L aigua es negra. Completament negra. Fa una pudor terrible. A les seves vores innumerables corbs (la ciutat n es plena) competeixen amb uns gossos per menjar les deixalles que abunden arreu. Les xaboles s aixequen just al costat, en una zona plena d inmundicia. Enfront una petita barraca un home llegeix tranquilament un diari. Prop seu uns nens juguen amb una pilota i una dona riu sobre alguna cosa amb una altra enfront casa seva, que no es mes que un plastic blau subjectat en pedres sobre una paret i que cau en diagonal sobre el terra, on es mante te quiet mitjancant tres pedres. S hi distingeixen dos peuets d alguna criatura dormint a recer de la pluja. La vida continua a Bombay. Jo he de tancar la finestra del taxi perque no suporto la pudor.

3 comments:

Anonymous said...

Dedueixo que el teclat no deu ser com el nostre, no? xD

Vigila no t'intoxiquis amb el menjar, eh! ;-)

I aviam si quan tens algun moment ens penges alguna foto dels llocs per on passes :D

Anonymous said...

m'apunto a lo de les fotos...
Aveure si passa com a d'altres llocs que la miseria es concenta o es veu ebn les ciutats i en el món rural no es nota tant

Anonymous said...

Acabo de perdre l'aposta que deia que al segón dia ja t'hauria passat alguna cosa xunga i no tindriem mai més noticies teves...

En fi, després de llegir atentament el teu post m'alegra molt saber que Bombay es una ciutat tan maca i sobretot tan alegre.