Mobilitat social, però...

De l'informe

En sentit estricte, amb les dades disponibles, només podem parlar de mobilitat
ocupacional intergeneracional, i no de mobilitat social. Una veritable mobilitat social tan sols succeeix quan es produeixen canvis en la posició relativa respecte de la seva generació, ja que la mobilitat ocupacional intergeneracional podria ser deguda simplement al canvi de les oportunitats ocupacionals d’una generació a l’altra, és a dir, a la mobilitat estructural.

(...)

Aquests resultats superiors han de ser, però, matisats. Hem observat diferències,
sovint subtils, entre els titulats, per raó del nivell d’estudis i de l’ocupació del pare o la mare, principalment en les probabilitats d’accés a cicles curts o llargs, en certes carreres, en la continuació d’estudis després de titular-se, en la mobilitat geogràfica i en l’accés als nivells alts d’ocupació. També observem diferències pel que fa a la combinació d’estudis i feina. Per contra, no observem diferències per l’origen social en les notes d’accés, en l’expedient acadèmic, en la distribució per àrees ni en els ingressos i la qualitat de l’ocupació. Recerques precedents ja han mostrat resultats similars en referència a la baixa relació, per als titulats universitaris, entre el seu origen social, les seves actituds, els seus comportaments i la seva motivació pels estudis (MASJUAN, 2005, 127). La discriminació social, en canvi, es mostra de manera més clara en etapes anteriors a la universitària, tal com mostren els resultats de l’enquesta PISA per a l’educació secundària (PISA, 2006, 104, 107).

(...)

Finalment, volem fer una consideració de caràcter general derivada dels
resultats obtinguts en relació amb les profundes reformes en curs en el nostre
sistema universitari: globalment, podem fer una avaluació força positiva del
paper que les universitats catalanes han jugat en l’equitat i la mobilitat
ocupacional dels joves. Aquest fet ens ha de dur a una reflexió a fi d’evitar que
els efectes dels canvis en curs puguin reduir la funció d’equitat i de mobilitat
ocupacional que ha jugat el nostre sistema universitari. A tall d’exemple,
hauríem de ser conscients dels efectes que la introducció de l’obligació dels
estudis a jornada completa derivada de l’avaluació continuada pugui tenir, si
no va acompanyada d’un sistema de beques més generós, en dificultar l’accés
al sistema universitari català dels fills d’origen social baix, atès que els
resultats ens mostren que la dedicació a temps complet als estudis té una
clara relació amb l’origen social dels estudiants. En el mateix sentit, els
resultats presentats ens haurien de fer reflexionar sobre el paper de les
universitats públiques de fora de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que, en
haver acollit un percentatge superior d’estudiants provinents de famílies amb
estatus ocupacional baix, han jugat un paper clau en la democratització dels
estudis universitaris.

Les universitats catalanes, factor d'equitat i de mobilitat professional

No eren Rimbaud

Supongamos que los bancos los dirigen hombres poderosísimos con una enorme confianza en sí mismos; que los nuevos instrumentos financieros han abolido el riesgo, y que nuevos mercados en partes desconocidas del mundo ofrecen incomparables oportunidades de crecimiento que pronto dejarán rezagada a Europa.

Supongamos que todo sale mal; que los banqueros son crédulos, egocéntricos y demasiado estúpidos para entender bien lo que están haciendo; que los nuevos instrumentos en realidad solo valen para esconder lo temerarios que son; que resulta que los nuevos mercados son inestables y peligrosamente tendentes a derrumbarse; que cuando todo esto sale a la luz, uno de los bancos más poderosos del mundo se hunde y amenaza con llevarse por delante el sistema financiero mundial.

(...) Continua

Jo en vull un!

Per fi, arriba el Mundial

PD: I d'extra, un dels millors moments..

Corpus (2)

-Barceloneta: Fa molta calor, i em queda pendent de veure el nou Skyline de la ciutat. Anem a veure l'hotel Vela. No em sembla tan desagradable com diuen. Em fa més mal veure les pistes de padel enganxades a la platja del Club Natació Barcelona o la dotzena Iots enormes atracats al moll.

-Mercat de la Barceloneta. Recordo que per aquí hi havia llocs que volia conèixer, però sóc incapaç de recordar-ho. Un home gran de pell curtida i gorra de mariner seu sol en una vella cadira de fusta al costat d'un portal, sota un balcó amb tot de roba estesa. Els turistes li fan fotos, serà de la oficina de Turisme?

-Capitania General. Tot anant cap al carrer Còdols hi passo per davant i resulta que pel Corpus és jornada de portes obertes a l'antic convent dels Mercedaris. Un bonic claustre, dues escultures, tres armadures amb espases, algunes corrandes i un grapat d'estandard d'ordres militar-religioses. No hi ha gàrgoles, però sí un grapat de policies militars. Un vídeo explica l'origen de l'edifici i de l'ordre dels mercedaris, que tenien la bonica funció de dedicarse a recaptar caler per rescatar als segrestats pels pirates musulmans.

-Carrer Còdols. Tenia pendent de veure'l de dia. No fa pudor, tampoc hi ha fulanes, un perruquer marroquí cobra 4 euros per tallar el cabell i el Bar Mariachi, està obert!

-Via Laietana. Tantes voltes i tanta tonteria, l'únic que volia era venir aquí, a veure el meu futur lloc de treball. Sorollós, però té un pràctic Nostrum just al costat.

-Museu Frederic Marès. El mueseu està tancat, però en un magnífic pati es pot veure l'Ou com balla. Un grapat d'espases de tot tipus i èpoques es poden observar com a mostra del material bèl·lic que portaran de Montjuic.



-Arxiu de la Corona d'Aragó/Palau del Lloctinent, Arxiu Històric de la ciutat/Casa de l'Ardiaca.
Dos exemplars més de l'ou com balla. L'últim disposa de les millors vistes, però del pitjor ou. Deu anar mancat de la Power Balance.

-Plaça del Rei. Dinar sota l'ombra de les gàrgoles de l'Arxiu de la corona d'Aragó, enfront les escales del Palau Reial. Perquè no queia el coi d'ou?

Corpus (1)

Ultim divendres lliure, però toca burocràcia, així que almenys aprofites el matí. I pots passar per un grapat de llocs:

- Passeig de Gràcia. A firmar una beca, amb el destí aparentment menys interessant (per mi) dels possibles: Universitats.

-Palau de Pedralbes. Emular el principi (o final?) de Lost, enmig del bambú, clar que el Jack no podia refrescar-se en una font creada per Gaudí... Bé, potser sí, en aquella illa tot és possible...

-Diagonal 690. Compulsar paperots, desrebregar el títol (perquè collons el fan tan gran?), presentar documentació per una preinscripció. Esmorzar.

-Metro, Línia verda. Entra al vagó una noia amb samarreta blanca (prou blanca per veur ela roba interior) de tirants i pantalonets texans (molt) curts. Mentres l'home que llegia El País completament abstret intenta dissimular les mirades, a mi em costa afegir-me als comentaris de les dos dones grans del meu costat. "Sí que va una mica alegre, sí", "Sí va així vestida al matí, què farà al vespre!?".
Quines coses que em perdia a Polònia!


-La Boqueria. Sortint de la parada de metro un es topa amb el mercat. Incitat per la set un s'hi acosta, però ja se sap que una retirada a temps és mitja victòria, i enfront la marea humana un recula cap al..

-Mercat de Santa Caterina. Menys fruites tropicals, més tranquilitat, menys tripes i caps xai, i una pregunta: Com s'ho ha de fer un per poder observar el coi de teulat?

-Incitat pel carrer de Sant Pere més Baix un es veu obligat a investigar els noms dels carrers del barri, a destacar:

Carrer de Sant Pere Més Baix
Carrer de Sant Pere Mitjà
Carrer de Sant Pere Més Alt
Carrer d'En Cortines
Carrer de la Volta dels Jueus (bonic carreró on coincideixo amb un home,aparentment no jueu, miccionant de forma no discreta).
Carrer del Portal Nou (res d'especial, excepte pel Mario, ja que hi ha una pastisseria on fan Coulants).

-Però fart d'anar sense rumb, un es deixa portar per l'instint, i acaba al Museu de la xocolata. Fent massa calor per una xocolata calenta, un s'abona a un (decepcionant) "Batut fred de xocolata", conegut fora del museu com a Cacaolat fred. Decepcionat, aparquem la visita, perquè les experiències dolces d'han de compartir.

-Carrer dels Flassaders. Hi arribo per casualitat i recordo que vaig llegir algun lloc que era un dels millors carrers de Barcelona. No hi acabo de trobar el què, però estic orgullós de poder passar tranquil pel carrer de les mosques.

-Carrer Montcada. Prou bonic. Molta cua per al museu Picasso, però just a davant, al Museu tèxtil fan una exposició de disseny i venen DVDs per 11 euros amb un únic pla-seqüència d'un foc cremant. Jo ja tinc llar de foc. El millor: un boomerang amb forma de dos óssos, ideal per a fer correr el gos sense cansar-te.

-Esglèsia de Santa Maria del Mar/ Fossar de les Moreres. Contant gàrgoles. Té una bonica austeritat i és gran, però no tant com la de Gdansk...

Segregacions

Autèntica felicitat

... and when the Doctor told me I didn't have worms anymore, that was the happiest day of my life.

Ralph Biggum

Glee

Alguna cosa hi ha, però Glee em té basculant entre una fascinació desbordant i un sentiment de vergonya aliena. Típica serie d'adolescents d'institut des de la zona marginal: invàlids, obesos, gays i tot tipus de marginats.. què passa? DOncs que canten en un cor.
I fan una sèrie musical.
I la fan ben feta (en tots els sentits, també en els negatius).








De moment renuncio a decidir, fins que no em topi per casualitat amb un tercer capítol no decidiré si m'agrada o li dedico més atenció.

Majoria parlamentària

Com tots sabem, a Rússia sí que hi ha una autèntica democràcia.

Màgia potàgia

Magia Potagia, diu Hernan Casciari.

No recordo exactament quan va ser, però calculo que vaig trencar el meu pacte amb Lost entre la segona i la tercera temporada. Al igual que la predecessora, Alias, vaig cansar-me del "encara te la colem més gran".
Aquest cop, almenys, JJ Abrams deuria entendre el petit error d'Alias i va vendre la moto que sí, que en el fons tot responia a un motiu últim i misteriós. Però de fet a ningú li importa, no té cap mena de transcendència, no deixa de ser l'últim gir que aparentement justifica la resta, l'última excusa per poder concluïr d'una forma que aparentement doti de sentit al conjunt, de simular que tota la innovació i ambició narrativa existía per alguna cosa més que per sorprendre i enganxar l'espectador a la pantalla.


Per això m'omple d'orgull i satisfació poder copiar alguns dels arguments amb els que més m'identifico, i confrontar-los a alguns dels llargs i autocomplaents (a vegades fins a delirants) escrits que he vist tot justificant aquest final.

Com sempre, tot els bons arguments són plagiats, en aquest cas d'aquí i aquí, entre altres.

La serie muere como ha vivido: en la frontera entre lo digno y lo ridículo, lo soportable y lo absurdo, lo necesario y lo completamente accesorio.

Uno puede hablar de infiernos, purgatorios y otras socorridas entelequias pseudomísticas y pretendidamente profundas y olvidarse de los garrafales errores de concepción, de las constantes rupturas del pacto de ficción (una cosa es proponer un pacto flexible y otra, pasártelo por el forro cada tres episodios) y de la aplicación constante de la máxima “no tengo que explicártelo todo porque te considero suficientemente inteligente y preparado como para sacar tus propias conclusiones”. Claro que si esas conclusiones son que el emperador va desnudo o que complicación e inteligencia no tienen nada que ver, quizá ya no queramos escucharlas.

EN CONTRA: de que este último capítulo contenga algunas de las secuencias más ridículas de toda la serie, con unos niveles de incoherencia y mala escritura que sólo a ‘Lost’ se le perdonan (hasta yo lo hago ya),

SUPERENCONTRA: de que ‘Lost’ se haya salido con la suya y se haya ido dándonos un timo más grande aún, como hacía Sawyer y de no poder escribir un post tragándome todas mis críticas a la serie. This is it.

EN CONTRA: de que este último capítulo contenga algunas de las secuencias más ridículas de toda la serie, con unos niveles de incoherencia y mala escritura que sólo a ‘Lost’ se le perdonan (hasta yo lo hago ya),

PD: Y SUPERSUPERAFAVOR: del perro Vincent.

Al final del túnel..

Que difícil acabar d'aquesta manera per a un no res tant gran...

Quin fred que feia a Cracòvia!

Joies de la infància

No us fieu massa d'aquells que no han disfrutat mai de Lego:





PD. Euros

Externalitzacions

Externalitzar per millorar en costos, per exemple en temps.

O externalitar per..per.. donar un toc a dictadura chic? O un toc chic a la dictadura, qui sap?

Bé, sorprenents els dos últims paràgrafs:

Las prendas están cuajadas de detalles con referencias al país; el bolsillo imita la omnipresente silueta piramidal del colosal e inacabado hotel Ryugong de Pyongyang, los botones son casi redondos ("en Corea del Norte nada tiene el aspecto que esperas, pero funciona casi siempre", dice Källstigen) y las costuras interiores de la pernera brillan en la oscuridad, "como las estrellas en Pyongyang, de noche, a oscuras". Otro detalle aparentemente intrascendente es el color de los vaqueros. "Los tejanos azules se consideran un símbolo yanqui. Hubo que hacerlos en negro, aunque al lavarlos adquieren ciertos tonos azulados".

Los tres viajaron en 2008 con gastos pagados a Pyongyang. "Les ofrecíamos fabricar 1.000 unidades. Les parecía poco y nos ofrecían comprar una mina de zinc, o exportar una máquina fundidora de zinc -el zinc era siempre lo primero-, o refrescos o chaquetas...", recuerda Källstigen. Pero el dichoso metal fue providencial; después de que el mayor fabricante textil del país rechazara su oferta, los vaqueros acabaron siendo manufacturados (con tejidos de Australia o Alemania) en las instalaciones de una mina de magnesita y, por supuesto, zinc. "Es la planta donde hacen los uniformes para los mineros. La visitamos para supervisar la producción y vimos que las condiciones de trabajo eran muy dignas", explica Källstigen. "Para el futuro, estamos pensando en producir allí nuevos modelos de tejanos, chaquetas o pantalones con recubrimiento de, ¡sorpresa!, ¡zinc!".

Traffic Jam

Quina opció s'ha de votar per aconseguir això al referendum de la diagonal?

Consciència social

Viure al carrer hi ajuda..

Aquest català universal

Resumint amb la primera frase:

"If you want to understand the evolution of institutionalised corruption..."

Blasfèmia?

Doncs crec que no, senzillament un pas més en la decadència dels últims anys.

No només el pollastre!

Quins productes et fan tenir desviacions en el teu ser com a home?

Un dos tres, responda otra vez..

.. la gomina?

.. els productes light?

.. la soja?

.. el tofu?

.. les coses vermellletes que es posen a l'amanida i que s'han posat tan de moda?

.. el "gazpacho suave"?