Ara sí, post de cine

El fet que s'emeti Dias de cine en un horari que sembla infantil permet veure'l en directe sense preocupar-se per el Jet Lag posterior, una cosa a la que no estic encara acostumat..

Resulta que al parlar d'actualitat dos notícies m'han cridat l'atenció. La primera, intrascendent i anecdòtica:

Un judici a Los Angeles entre dues productores ha de resoldre com es distribueixen (entre elles) els 105 milions de dolars que es van perdre (amb molt de mèrit) amb la pel·lícula d'aventures anomenada Sahara. Una pel·lícula que li faltaven tantes coses que només hauria estat pitjor afegint-li l'Steven Seagal (però potser hauria fet més taquilla..).

Anem al grà: per culpa del judici s'han fet públiques totes les despeses de producció, desglossades en les seves corresponents partides.

Soborns a Ajuntaments, Governs i Tribus: 240.000 $ (literal)
Sou del director: 750.000$

Sou de Matthew Mcalgullarg: 8.000.000$
Despeses "extres" del protagonista: 834.000$
que (entre altres) inclouen: Maquilladora 150.000$
Secretària 114.000$
Entrenador personal: 68.000$


Sou de la Penelope Cruz: 1.600.000$
Despeses "extres" de la protagonista: 835.000$
que (entre altres) inclouen:
Maquilladora 135.000$
Secretari 18.4000$
Professor de pronunciació: 126.000$


Que bons han de ser l'entrenador personal o el professor de pronunciació si per unes setmanes de feina són capaços de cobrar tants calers. I que burros que sóm els europeus: pel fet que la protagonista fos espanyola la pel·lícula es va endur 20.400.000$ en subencions dels governs i cadenes de televisió europees (que han de dedicar, per llei, una pasta a la producció cinematogràfica). O sigui que, les pèrdues de la porqueria de pel·lícula són assumides, en part, per nosaltres...

I la segona, per no quedar al costat de tanta parida, millor deixem-la per demà...