Saturday, March 31, 2012

Thursday, March 29, 2012

Aquella sensació.. (I)



.. que hi ha coses que es mouen tan i tan ràpid..

Tbilisi


Stepantsmida (Conegut com a Kazbegi)
 
Mestia - Capital de Svaneti




Sarpi - Frontera de Geòrgia amb Turquia
 

Tuesday, March 27, 2012

Canvi de model

¿Qué fue de la construcción? es pregunten aquí

I es pregunten si "todavía parecería aventurado hablar sobre si nos dirigimos hacia un nuevo modelo productivo o si por el contrario no estaremos simplemente removiendo los rescoldos del anterior". 
Però allà on aquests esforçats analistes no s'atreveixen a aventurar conclusions ("todavía es pronto para hablar del futuro de nuestro modelo productivo") jo em trobo en condicions d'obrir una finestra a l'esperança: el model productiu està canviant, i ho fa cap allò que més ens ajudarà al reequilibri comercial: Les exportacions. 
 Exportacions? De què? Doncs d'allò que millor se'ns dona: El pelotazo urbanístic i l'obra pública, com vaig poder comprobar aquest estiu.
 A la Geòrgia profunda, construint l'ajuntament de Mestia (com es pot veure al cartell) en una regió turística en ascens (Svaneti).
 Com toca. Obrint nous mercats en l'Àsia emergent (bé no és del tot emergent i, pel vostre benestar, no li digueu mai a un Georgià que el seu país és a Àsia).
Veieu com ens en sortirem!

Thursday, March 22, 2012

Enhorabona



Estic d'enhorabona.

Feia temps que no em topava amb algun bloc que m'incités a retornar mica en mica a l'activitat.
Deixar-se arrosegar per la inmediatesa del twitter ha estat massa temptador.
Però des de punts tan dispars del planeta m'ha arribat per fi una bona patada al cul. Un bon cop que m'ajuda a  enfrontar-me de nou a la incomoditat de blogger, agafar impuls per compartir algunes cosetes i fer alguns petits canvis.

Prou de palla, que tampoc no escric prou bé per a jugar amb la curiositat, així que no perdeu temps i disfruteu d'aquesta nova visió inspiradora:

El primer que em va inspirar i el seu successor. Al cap de poc va servir per insiprar-ne una versió local.
I per últim, un bloc menys inspirador, més feixuc i el que és pitjor: sense fotos.
Bè, almenys és en català oh.. wait!