Resum setmanal

Han passat alguns dies des de l ultima activitat al blog.

Pero entre algunes activitats i altres circumstancies no he aconseguit acostar-me prou estona a un PC amb connexio a internet.
I aixo?
Doncs per algun motiu que (ara ja no) desconec, durant un parell de dies d'abscencia laboral (no consecutius,un d'ells me l'havien concedit com a festiu) es va arribar a la conclusio que els becaris no eren prou productius, almenys tenint una connexio a internet al seu abast..
Pero despres d alguns dies, algunes paraules, i una mica de teatre un servidor ha recuperar la connexio a internet per a continuar passant les hores mortes..
..i poder escriure al blog sense accents i sense c trencada..

I que ha passat durant aquests dies d'interessant?

Excluint la part de coneixer polonesos(no masses), nous bars, nous vodkes (un), noves cerveses (lituanes i ucraineses) o les escasses novetats/opinions sobre l'evolucio de la grip A a Ucraina (les universitats/escoles continuaven tancades) i, que recordi ara mateix, podria resumir-ho en un grapat d'activitats culturals:

- Versionar '2 Fast 2 Furious" un diumenge on tots els museus de la ciutat van obrir de forma gratuita: Anant a la casa museu de Jan Matejkoi , el bonic edifici de la primera universitat del pais (per on vab passar alumnes tals com Copernic, Andre Wajda o JPII) i el Stanislaw Wyspianski Museum.

-Veure l'exhibicio del World Press Photo, de pas per la ciutat.

-Veure el derby Cracovia-Wisla de Cracovia. Com el Cracovia vencia (despres de 50 anys) al Wisla i l'alegria i euforica celebracio al centre de la ciutat dels seus seguidors i hooligans.

-Sentir amb orgull (i una mica d'estupefaccio), mentres el millor equip dona una llico de futbol a uns pobres italianots, com el comentarisa explica (en polones) alguna cosa sobre l'exit que tenen a Catalunya uns programes de televisio anomenats "Polonia" i "Varsovia"(???).

-Tastets gastronomics de matinada: Ratafia i fuet catalans, patxaran i xoric bascos, formatge de Zakopane...

Best place in Prague

PD: Comparar amb la versió doblada. Quina mena de veu té Colin Farrell???

Praga via Budapeeest

Si tot va bè a hores d'ara estaré a Budapest.
Qui sap si disfrutant de Tannhäuser de Richard Wagner a un dels palaus d'Opera amb millor acústica del món o emborratxant-me a base de Tokaji..

Marxo, però amb el sarró carregat d'un parell d'anècdotes inquietants:

-Hi ha una beguda (xupito o coctel) a Cracovia conegut com a "Menstruació" . I és prou bo.
-L'abella Maya es d'origen polonès i un orgull nacional: preguntant a qualsevol jove del carrer et podria cantar la sintonia sencera.

PD

Cracòvia: Dissabte matí (Two weeks ago)

Uns entre molts

Cracòvia cool: Toaleta

Festa de la independència

De quina de les tantes independències poloneses?
Tot i que cada cop que t'ho comenten et venen ganes de preguntar-ho, prefereixes no ferir les sensibilitats patriòtiques, així que superant la ressaca, la calor de la llar i la pluja i en un cop de bici vas a veure com ho celebra la ciutat.

I les poques celebracions previstes s'aplaçen per culpa de la pluja..

Tristeses i temors

Llegeixo amb estupor..

Esto da bastante apuro, porque hay pocas cosas tan cursis como un periodista hablando de sí mismo, pero es posible que haya quien siga esta columnita y ese hipotético lector merece ser informado sobre las novedades.

La dirección de este periódico considera que conviene aprovechar al máximo el espacio de papel, cada vez más escaso, y que estas líneas serán de mayor provecho si se dedican a la televisión en lugar de a peroratas más o menos excéntricas. Se me ha ofrecido volver a ser corresponsal en el extranjero, el empleo al que me he dedicado durante casi dos décadas, y he aceptado. Me largo a Jerusalén en enero. Alguna vez dije en este mismo espacio que no hay que preocuparse si desaparece del periódico alguna opinión, porque cada uno tiene ya la suya. Sigo pensándolo. Creo que hace más falta la información y, dentro de mis posibilidades, en el nuevo destino intentaré conseguirla, comprenderla, escribirla y publicarla.

Seguiremos aquí hasta fin de mes.

I ara que fare a la feina?

Tan lluny com la televisió arribi

Tant lluny i veure com les obres mestres no pateixen ni la distància ni les fronteres:

Ensenyant cultura popular catalana

A falta de botifarra, sempre queda be una bona Kielbasa...

Coses a fer per Tots Sants

A Polònia no hi ha castanyes. Bé, sí que n'hi ha. No tenen bon gust i, per algun motiu desconegut (per mi) la gent gran les diposita de forma ordenada a tombes, monuments conmemoratius de la guerra o les dona als nets perquè els faci algún tipus de bé que no m'han sabut explicar.

Com es pot intuïr, aquí no es celebra la castanyada. Però a canvi la celebració de tots sants es fa "a lu gran". Des de principis de setmana els venedors de flors, espelmes, verges o branques d'arbustos (?) es multipliquen com els Porshe Cayenne en plena bombolla especulativa.
Per sort vem ser prou cauts d'informar-nos del que ens espera demà a la ciutat: carrers tallats al transport privat, cap botiga/local obert, cementiris amb els terres escombrats dels últims colors de tardor i plens a vessar de flors, persones i espelmes.

La majoria d'estudiants polonesos (1/4 part de la ciutat) s'ha encaminat cap als seus llocs d'orígen per a l'esmentada celebració, mentre que nosaltres, fallit l'intent d'escapar a Praga, no ens queda més remei qeu sobreviure a una ciutat buida com no l'haviem vist mai.

I què podem fer aleshores?

-Cagar-se en la grip A i aturar la compra del bitllet low cost cap a Kiev.
La il·lusió pels terres.

-Disfrutar amb la bici de la llum del dia (és molt dur que es faci fosc a les 16:00)

-Fer fotos als últims colors de tardor.

-Contemplar els avis venedors de relíquies al mercadillo.

-Retrobar un conegut dels primers dies.

-Descubrir amb alegria que hi ha un polonès que està en contra la figura de Joan Pau II (JP2), "enfront l'aborregament de la majoria dels joves".

-Aprendre

-Descobrir quina cervesa no et provoca ressaca.

-Descobrir una localització de "La llista e Schindler".

-Contemplar a una (minúscula) concentració gay.

-Contemplar una (exitosa) concentració zombi.

-Contemplar (amb tristesa) l'abrumador èxit de la concentració de l'escòria nazi anti-gay.

-Contemplar un extens desplegament policial, per a protegir als 5 (tremendament valents) activistes gays del centenar de nazis.

-Descobrir que un dia en que no tenies res més planejat que actualitzar el blog amb prou feines arribes a temps de fer-ho. (El pitjor és no tenir temps de passar les fotos).

A veure què ens depararà el demà.


PD: Després de comprar al mercat passo amb la bici davant d'unes petites aglomeracions, una bandera arc iris destaca en un grup de 5 persones, desenes d'antidisturbis al voltant. Un altre grup a pocs format per joves disfressat de zombis. Alguns càmeres de TV rondant com mosques arreu.


-Jo: Perdona, parles anglès? Què passa aquí?

-Polonès de Polònia: Hi ha una concentració gay i zombie.

-Jo: I tota aquesta policia?

-Veus aquesta gent de verd -senyala amb la mirada dos nois amb robes militars a 2 metres de distància- no els agraden els gays -Poc a poc vaig veient com n'hi ha més disseminats a les rodalies- Ja saps... This is Polond..

(...)

-Però, què tenen a veure els gays amb els zombies?

-Com? -Em mira extranyat- Doncs.. que els dos són colectius discriminats?
(Després penso que potser ha dit una concentració Gay i una concentració Zombi, però cap dels dos parlava un anglès perfecte).

Aprenent cultura popular polonesa (2): ogórek

Wiestlaw i Lukasz ens ensenyen com beuen el vodka els obrers polonesos: acompanyat de cogombre en conserva.

Segons expliquen el millor remei per evitar la ressaca és beure el suc de la conserva.

Aprenent cultura popular polonesa: Wściekły Pies

L'enèssim Wściekły Pies fet en el caliu de la llar.

Com destacaven orgullosos els amics locals: la bandera polonesa.

Muntanya (2): Tatra

Diuen que l'home és l'animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra.

Però si un simpàtic polonès et convida a passar un cap de setmana a les muntanyes Tatra amb els seus amics no dubtes massa. De fet, ho estaves esperant.

No importen les impressions prèvies (post anterior) sobre la peculiar relació dels polonesos i la muntanya. Ni la previsió sigui de pluges a partir de dissabte tarda. Tampoc importa que no tinguis cap mena d'equip de muntanya. Ni que sigui octubre. Ni que no tinguis la més remota idea del recorrgut. Tu te'n refies.

I una teòrica excursió senzilla es pot convertir en una odissea quan has de crestejar al llarg de tres pics exposat a un fort vent i a la pluja..

Però després d'unes hores de caminar xops, de començar a sentir els primers símptomes d'hipotèrmia i superar les pors les pregàries que Lukasz havia emprès amb Maria (companya Polonesa) van donar els seus fruïts i vem arribar al refugi. Cal destacar que en aquest cas els poders superiors van ser prou generosos, i gens rencorosos, al no ofendre's per Lukasz, que abans de recorrer a ells va trucar a uns companys en busca d'ajut.

I mentre tornes cap a Cracòvia xop et vas preguntant com has tornat a fiar-te dels "curiosos" coneixements muntanyencs d'un Polonès..

I Lukasz, ple de remordiment, ens regala a cadascú una mica del "formatge típic de la zona"...

Muntanya (1): Szczawnica

Als polonesos en general els agrada el senderisme i les activitats relacionades amb la naturalesa. Un exemple. També els agrada la muntanya. Però tenen un problema: el país és completament plà.
Per això, les poques zones del sud que toquen als Carpats esdevenen, en forma de parcs nacionals, unes de les grans atraccions de turisme interior del país.
Un o dos cops l'any, l'autèntic polonès anirà amb motxilla, botes i pals a disfrutar la muntanya amb els amics o la família.

Però ull! El fet que tot polonès tingui certes experiències a la muntanya no significa que en tingui una visió o idea semblant a la nostra.

I aquesta és una cosa que s'hauria de tenir ben present. Sobretot quan et guies per als consells de la gent local al escollir la teva destinació.

Per exemple, si la professora de polonès et diu alguna cosa com:

"-Oh, si voleu anar el cap de setmana a algún poble al camp podeu anar al meu (..) és molt bonic i petitet (..) està en un parc natural on podeu fer moltes excursions (..) podeu pujar unes muntanyes, d'on es veu tot el parc (..) hi ha unes gorges d'un riu preciós, que es pot baixar fent un ràfting en barques tradicionals (..) heu de provar el formatge típic .. "

Has de ser capaç deduïr algunes coses abans de prendre la decisió i anar a l'interessant poble de (llegir en veu alta) Szczawnica:

-Un poble petit a les muntanyes no ha de ser necessàriament un bonic i tranquil poble rural tradicional.

Szczawnica va resultar ser un resort turístic plè de pàrkings per autocars.

-Una muntanya a Polònia no ha de ser necessàrment alta.

La muntanya més alta del Parc no arribava als 1000 metres.

-Un parc on es poden fer moltes excursions

Junt amb les dues observacions anteriors, excursions signifiquen rutes quasi asfaltades per a families numeroses i gent gran.

-El concepte ràfting no es pot barrejar amb el de "barques tradicionals".

Dos hores i mitja per a baixar uns pocs km pel riu. Almenys les gorges eren maques.

-Heu de comprar el formatge típic de la zona.

El formatge "típic de la zona" es ven per mitja ciutat de Cracòvia.

Típic no es sinònim de bo ni de digerible.

Per sort el dia següent vem poder evitar el Benidorm muntanyenc polonès d'una form ben fàcil: travessant la frontera i fer una interessant i fructífera excursió per la tranquila Eslovàquia.

Tancant el primer cap de setmana a Polònia d'una forma no negtiva...

Coses que faig a la feina

-Mirar com neva.
-Anar a la cantina a mirar els plats del dia.
-Buscar per google en que consisteixen els plats del dia.
-Participar a les porres sobre els resultats de la seleccio Polonesa de futbol (la meva?)
-Mirar com els treballadors que pleguen s estan entre deu i quinze minuts per netejar de neu el parabrises.
-Navegar per internet (les webs que no estan capades).
-Mirar horaris de trens i autobusos per internet.
-Menjar algun dels plats del dia.
-Passar nos una pilota/peluix amb els companys de feina.
-Beure vodka de bon mati amb els companys de feina.
-Jugar al penjat amb els companys de feina.
-Fer veure que treballo quan entra algu.
-Treballar quan tinc alguna cosa a fer.


Com veieu fer de becari no a Polonia no es massa sacrificat.

Cracòvia és encara més interessant quan..

...a 100 metres de casa teva trobes, en un edifici gris i discret, l'antiga seu de la Gestapo durant l'ocupació, amb cel·les subterrànies per a tortures incloses:

On es conserven inscripcions fetes per als presos

Gràcies a les que s'ha pogut seguir el rastre de la majoria d'ells

Antics soldats, jueus, empresaris, professors, resistents, comunistes, partisans, russos, polonesos, ucraïnesos.. La majoria amb un trist final..

Ambientar-se

El susurro del diablo. Un diablo anodino, desapasionado, funcionarial, gris, pero diablo. El que mantenía encendidas las calderas. Así suenan las memorias del oficial de las SS Rudolf Höss (1900-1947), comandante de Auschwitz desde 1940 hasta finales de 1943, periodo en el que organizó como un macabro proceso industrial la muerte atroz de dos millones y medio de personas en el gran campo de exterminio. Höss, un tipo detestable donde los haya y no sólo por su papel en el mayor crimen de la humanidad sino por su bajeza y mezquindad, que le llevaron, no se lo pierdan, a juzgarse "una inconsciente ruedecilla en la maquinaria del III Reich" y a ¡compadecerse a sí mismo! por la magnitud de la tarea asignada -el asesinato de los judíos y otros considerados enemigos del Reich- , escribió su autobiografía en la prisión de Cracovia mientras esperaba a ser procesado tras su detención en 1946.
Continua...

Clàssics de l'enveja

Que aixequi la mà l'heterosexual que no hagi volgut ser mai Jonathan Rhys Meyers.





Segur?

Post 666: el número de la bèstia

Potser no he estat mai a un lloc tan escaient per a representar aquest post.

Però encara no he fet la vistia, així que em reservo el post.

Ferralla soviètica

Mig abandonats a les afores d'un museu, aguanten impotents les miradesuns pocs turistes,
mentres l'orgull ferit els desperta la nostàlgia:
"Hi va haver una era en que Occident em temia".
Així han acabat.

Cracòvia té un encant especial..

.. perquè no saps mai què t'espera darrera cada portal..

Les tenebres s'apoderen de Wawel

Cracòvia és tan bohèmia que..

.. fàcilment pots passar-te hores en una botiga-cafeteria de llibres usats.

PD: No he arribat encara al jersei de coll alt, la llibreta per anotar qui-sap-què i el tabac de liar (o pipa en el seu defecte). Temps al temps...