Ara sí, post de cine (II)

Bé, he fet trampes. El post l'he escrit consecutivament a l'anterior, però quedava molt llarg i la temàtica no lligava ni amb Superglue, així que ha quedat guardat com a borrador, fins ara.

Paul Newman, amb 82 anys, es retira. Però jo no parlaré d'ell. Bé, sí que ho faré, però a través de les paraules de Días de Cine, que sempre són (i seran) més interessants, divertides, assenyades, etc, etc, etc, que les meves.

(..) Larga y brillante carrera que despuntava con Marcado por el odio, y que dejaria titulos cómo La gata sobre tejado de zinc, Hud, El buscavidas, El golpe, La leyenda del indomable o Dos hombres y un destino. Titulos que definen a un actor que pocas veces se ha comprometido con algo que no quisiese, tanto en la gran pantalla cómo en su vida personal. Un actor que no cayó en los excesos de la fama que a menudo brotan con el éxito. Paul Newman es algo más que un gran actor. Sobretodo es un gran tipo.

M'agrada perquè Paul Newman aconsegueix una de les màximes valoracions que es pot aconseguir al Días de Cine (un gran tipo). Un actor que vaig descubrir de veritat al batxillerat, amb dos films que vaig haver de veure per diferents motius, però dues pel·lícules suficients per guanyar-se l'admiració. El color del dinero i Creadores de sombras.

Un respecte i admiració merescuts, tal com diuen a DDC, també per la serietat amb la que ha crescut, no com el seu company (i tants altres), rendit sense oposició al bisturí, ofuscat per l'ànsia de fer papers que ja no li pertoquen...