Sentència i anàlisi

No he sortit de classe ni he llegit la notícia, que ja tinc a la bústia de correu els comentaris d'un que ja se l'haura llegit tota..

"Sí, sí, està molt ben fonamentada la sentència:

Pàgina 23: "Por otra parte es un hecho notorio y por tanto no necesitado de prueba la cierta y evidente implantación de la lengua catalana en la sociedad de Cataluña".

Aquests madrilenys no podrien ser més descarats!

Encara afegeixen, a la mateixa pàgina:

"Basta para comprobarlo con examinar los estudios [...] sobre los usos lingüísticos de los catalanes en 2008 hechos públicos por el Instituto de Estadística de Cataluña".

Examinem-los!

La diferència entre gent de família lingüísticament catalana i castellana només és d'1.300.000 - http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=3162&V4=3163&ALLINFO=TRUE&PARENT=25&CTX=B.

Doncs bé: a l'hora de llegir en català, respecte al castellà, desapareixen 1.000.000 de catalans - http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=3103&V4=3237&ALLINFO=TRUE&PARENT=25&CTX=B.

I a l'hora d'escriure'l en desapareixen 2.000.000 - http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=3107&V4=3238&ALLINFO=TRUE&PARENT=25&CTX=B

Jo diria que això indica que l'escolarització que prima el català encara és necessària -per no dir que ni tan sols és suficient per evitar la diglòssia: però tranquil, que després d'això caurà el Codi de Consum i la Llei de Cinema: no seran només els d'ICV, sinó també els d'ERC, a lamentar-se que l'obra de Govern desapareix en el no-res al mateix temps que Mas, hipòcritament, se sent honrat de substituir a en Maragall i a en Montilla.

Clar que igualment no es podia esperar una altra cosa, ja ho va dir el Tribunal Constitucional (cito de http://www.abc.es/20101222/espana/castellano-vehicular-cataluna-201012221424.html ):

"La sentencia del Estatut determina que es «inconstitucional y nulo» el artículo 6.2 del texto catalán purgado por el TC debido a «su pretensión de imponer un deber de conocimiento del catalán equivalente en su sentido al que se desprende del deber constitucional de conocimiento del castellano», lo que significa que el conocimiento del catalán de forma pareja al del castellano no es un derecho exigible desde el punto de vista jurídico".

Em sembla, però, que l'únic efecte que això tindrà, i aquí només expresso la meva opinió, sobre la investidura serà que el Mas no es voldrà retratar amb el PP, esmentarà uns quants cops això del "dret a decidir" i apel·larà a la responsabilitat nacional d'ERC i PSC en aquests temps difícils per obtenir la presidència -resultat amb el qual ja podia comptar.

El fet és, però, que fins i tot una persona que considera que els drets nacionals existeixen i són importants com jo està una mica cansat de que ocupin sempre la primera plana. Però com que CiU no pot ignorar la sentència del Suprem -només faltaria- i al mateix temps no el veig gaire capaç de donar suport a un referèndum d'independència suposo que ens trobem davant l'anunci d'una aventura tan absurda com la reforma de l'Estatut: demanar una reforma de la Constitució per que hi encaixem nosaltres, els catalans.

I això és impossible. Pitjor encara: fins ara, a cada bugada perdem un llençol (com s'ha vist amb l'Estatut), i no és especular gaire predir futurs horrors - http://imagenes.publico-estaticos.es/resources/archivos/2010/12/5/1291577616507reformas.jpg .

És més, m'hi jugo un pèsol (http://www.avui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/303131--el-pesol-del-puyal-.html) que CiU farà servir el victimisme nacional que s'associa amb una odissea d'aquest tipus per aprovar totes les reformes liberals que anuncia (reducció de la despesa social, externalització de serveis públics i supressió d'imposts progressius), i estarà prostituint altre cop la noció de Catalunya, empitjorant així la nostra situació: a nivell nacional, però sobretot -i m'atreviria a dir que més fonamentalment- social.