So si es dota de la capacitat reveladora que m'ofereix sovint. Només escric en un correu un parell de frases curtes en hores de feina:
La il·lusió que feia a la gent del Comissionat d'universitats i recerca la promesa d'Artur Mas de que ens faria un departament..
Però a l'hora de la veritat sembla que ho ha tingut ben difícil.. corrien veus que deien que Mas Collell recomanaria el conseller (que ell no entraria de nou en política).. però al final
ha resultat que ens hem reconvertit en un apèndix del departament d'economia, sinó que perdrem el nom i la l'autonomia..
Deperament d'Economia i Coneixement sembla ser que ens direm.Inclourà Economia i el demà ja antic Comissionat d'Universitats i recerca, pel que sembla que passarem a ser una secretaria general i perdrem els pressupostos propis.
En els 7 anys del tripartit els diners destinats a les universitats han augmentat en més de 500 milions d'euros. El rendiment segueix igual. (...)
i et responen un autèntic tractat sobre el tema (val la pena dedicar-hi uns minuts):
No dubto que la universitat pugui funcionar amb molts menys diners (públics) -no calen tants edificis nous, ni calen tantes facultats que ofertin la mateixa carrera amb poca gent, o carreres sense inserció laboral ni interès acadèmic (Benestar Animal, que fan a la UdL), ni tants associats, ni tantes subvencions encobertes a la indústria a través de projectes de R+D, ni tants gestors o aparell administratiu sovint funcionari per tal de garantir un sistema de docència i investigació (bàsica) pública de qualitat.
I en aquest sentit, doncs, no em doldrà que retallin el pressupost. Això per mi seria una sensata estratègia de racionalització, sobretot perquè jo sóc molt escèptic sobre els efectes que pugui tenir augmentar la despesa en R+D -allà tens Finlàndia- sobre el creixement econòmic, i més a curt termini i més enllà dels que té qualsevol tipus de despesa pública (multiplicador etc.), són minsos; i per tant, si s'ha de gastar en alguna cosa, que es gasti en alguna cosa menys regressiva socialment (circumstància que aprofito per dir que no crec ocorri).
Ara bé, jo no sé si la idea que jo tinc del rendiment universitari coincideix amb la teva, del teu cap o del Mas Colell. Per exemple, la gran proliferació d'estades d'investigadors a l'estranger, els incentius a la publicació d'articles en revistes internacionals etc. només han servit, estrictament, per re-orientar la recerca cap a aquests formats, sense alterar-ne el contingut; però des d'un punt de vista formal, es considera un dels grans èxits de la política de recerca espanyola dels darrers anys.
I si és que pel contingut ens guiem, departaments sencers considerats de summa importància -per exemple, Economia, ADE o Periodisme- podrien desaparèixer completament de la faç de la terra sense que minvés ni un xic la qualitat intel·lectual del nostre país.
D'altra banda, el criteri de la producció científica com clau d'èxit es pot aplicar a un grup molt petit de carreres -per exemple, enginyeries- que tranquilament podrien recol·locar bona part dels seus alumnes (i en particular, els que es van perdent els primers anys) en FP avançades si els col·legis professionals tinguessin menys força i el que es volgués, simplement, fos un cos ampli de tècnics per al mercat de treball -en lloc d'una hipertròfia d'alumnes d'elit-, com es fa de fet, a Alemanya.
Però hi ha coses bastant inútils que no es retallent mai, suposo. Gegantisme de la producció, gegantisme dels mitjans: no sé per què ens calia un sincrotó (clar que tampoc sé per què ens calia un AVE, i ambdós es van aprovar a l'últim govern CiU-PP, amb presència de Mas Colell).
I tanmateix, no em sembla que una de les preocupacions del conseller sigui considerar la formació a nivell general com estratègia de racionalitzar costs. Al contrari, les universitats consideren de gran prestigi ésser escindides d'Educació -només cal veure la impopularitat de la ministra que va ocupar breument ambdues carteres, la Cabrera-, mentre que no els fa cap vergonya reorientar-se únicament com un complement al mercat en lloc de baluard d'un tipus específic de coneixement de valor monetari intangible.
Més encara, cal preguntar-se si el mercat ha d'orientar la política de recerca i si això és eficient, en la mesura en què encoratja duplicitats de tota mena (per exemple a través de l'ineficient monopoli de la propietat intel·lectual).
Finalment, i pel que fa a la situació laboral del personal investigador, volent evitar els problemes del règim administratiu (com a mínim de paraula), només s'ha introduït una precarització creixent, bastant desassossegadora de la carrera científica. I aquí la feina de l'actual conseller al govern de CiU també va ser pionera.
Això pel que fa als estàndards de mesura del rendiment de la investigació i de com em sembla que les coses, si milloren, ho faran en aparença i a costa de desvirtuar la universitat.
Però pel que fa a la docència, no tinc més ànims. Recordo la idea de que grans estrelles investigadores fan bons professors quan se'ls deixa caure en paracaigudes, una de les grans aportacions de l'ex-conseller, i no em sembla gaire convincent.
I, sobretot i pel que fa a la docència, el fet que la gent formada no trobi feina al mercat de treball és, en part, culpa de la universitat.
Però, i perdona si em repeteixo és un problema més ampli, d'adequació de tot el sistema educatiu, i no només l'universitari, a les necessitats del mercat de treball i no té en compte el fet que la universitat és un lloc on es manté l'ensenyament de disciplines que no tenen una sortida econòmica, i que això no és una aberració, si no la raó última d'ésser de la universitat.
Ara bé, sobretot:
a) Si la gent no troba feina no és perquè no estigui formada adequadament, com implícitament ja reconeix el conseller, si no perquè no hi ha feines. I aquí les reformes de l'estructura productiva tenen un rol a jugar més important que no pas les de la universitat. Limitar el nombre d'alumnes no eliminarà el problema subjacent (l'atur juvenil, la precarització laboral) si no que el traurà de la vista ja que ara es podrà culpar a la gent que no es forma de no voler estudiar.
Tot això em recorda un article que vaig veure un cop al Financial Times. L'empresa Lego solia distribuir els seus joguets al dia després que li fessin la comanda. Volent retallar costos -no només per centralitzar enviament, si no també per les indemnitzacions per retard- va entrevistar els seus clients sobre la conveniència d'aquest sistema de repartiment, i es va trobar que bona part dels clients no tenien cap problema en que els repartissin avisant amb una setmana d'antelació.
I aquí el gran èxit d'aquesta política: els retards van baixar del 38% el 2005, al 8% el 2008!
Increïble, oi? Clar que segurament tots els enviaments arribaven ara més tard que no ho feien abans, paradoxa de l'estadística!
Doncs igual. Suposo que tornarem l'esperança als joves sabent que ara sí, si estudien, trobaran feina. Clar que potser el que no podran fer mai és estudiar.
Se m'ocorren més exemples, i de política pública. Eliminar les indemnitzacions als contractes fixos per tal d'acabar amb la temporalitat, o homogeneïtzar-los a un nivell baix que redueix efectivament la protecció laboral de la majoria de treballadors (que al cap i a la fi, a dia d'avui, eren encara el 66% a Espanya).
És més:
b) Racionar, a més, el nombre d'alumnes monetàriament, com imagino que es farà, introdueix un sistema que no només és elitista, sinó regressiu socialment. A més que si només els rics són filòsofs o sociòlegs, crec just pensar que es produirà també un empobriment del discurs de la nostraintelligentsia local.
És per això que jo, com a mínim, no espero gran cosa del vostre Departament, a part de retallades que potser són inevitables -al cap i a la fi, per què la universitat ha d'ésser una torre de marfil quan tota la societat se subordina a l'ordre liberal?-, però que certament no espero que resolguin cap dels "problemes" identificats amb el sistema universitari a casa nostra -i en particular, donar oportunitats als joves i augmentar la competitivitat de l'economia per, finalment, incrementar el benestar de tots.
Però qui sap, potser em sorprendreu gratament: de més verdes en maduren.
Una abraçada,
RB
PS. Mira, he trobat la notícia de Lego: http://www.ft.com/cms/s/0/05806aa4-f819-11df-8875-00144feab49a.html#axzz19U9hqbQX . La història amb DHL també és molt edificant: els van dir que es fessin fotre, o en terminologia business-friendly, van arribar a "un pacte de cavallers". I és que qui paga, mana.
No comments:
Post a Comment