Correspondències: universitat (II)

I més:

La gent es queixa que privatitzar/mercantilitzar/liberalitzar/externalitzar els estudis universitaris és una sentència de mort per les ciències humanes i totes aquestes coses que no tenen valor professional més enllà d'unes poques feines de professor universitari que perpetuen l'espècie o altres éssers que depenen de la subvenció pública o del grup PRISA.

La qual cosa em sembla certa.

Observi's que asfixiar els estudis humanístics no és necessàriament una cosa dolenta (i la simpatia que desperten els cineastes espanyols és un bon exemple): després que Harry Potter inspirés la revolta dels estudiants britànics de literatura anglesa (http://www.lrb.co.uk/v32/n24/joanna-biggs/at-the-occupation : últim paràgraf), un es pregunta amb raó per què hem de carregar amb aquests paràsits plens de sensibilitat, però mancats de criteri -un problema, d'altra banda, freqüent: http://www.rtve.es/mediateca/videos/20101214/ciudad---psicoanalista---capitulo-13/964810.shtml.

El tòpic, però, és que és una cosa dolenta.

Un envio un article que nega ambdues conclusions i que ara que el Mas Colell és conseller, és la nostra única esperança:

http://www.guardian.co.uk/commentisfree/2010/dec/29/cutbacks-leavis-english-impact-literary-criticism

RB