Un no es pot quedar a casa. Si no es corre el risc de veure coses com aquesta:
El pare de l'adolescent asesinada pel seu ex nòvio a Sevilla, amb una xapa a la solapa amb la imatge de la seva difunta filla, reclamant "un referèndum per implantar la cadena perpètua".
Ccadascú busca el consol per les tragèdies allà on pot, fins i tot llençant-se de braços oberts a l'armada mediàtica i embarcant-se en croades personals. El debat pervers i la demagògia implícita (bé, era un programa de Tele 5) haurien d'evitar caure a la trampa del dolor i el populisme a les autoritats, que sí haurien de tenir en compte que en aquest cas encara no s'ha fet judici ni s'han declarat culpables.
Víctimes no mediàtiques.
Linxaments populars.
Vergonyes televisives:
Tertuliana televisiva: "Estoy en contra de la involución que supone la pena de muerte"
Pare dolgut en croada personal: "Involución supone no poder salir a la calle"
(La seva filla no va morir al carrer en mans desoconegudes, sinó presuntament víctima de violència de gènere, problemàtica tristament coneguda).
Públic: Aplaudint a Pare dolgut en croada personal.
Ningú farà d'advocat del diable i pararà la bola de neu?
1 comment:
Seguint la metàfora, si es neu ja es desfarà tota sola al cap d'un temps, no?
Post a Comment