Inmunes al mobbing rural

En una entrevista a un grup d'afectats per el mobbing rural, un grup de pagesos explicava com l'expansió de les urbanitzacions i nous plans urbanístics o noves normatives municipals impedint el trànsit a tractors o dificultant el moviment del bestiar eren algunes de les principals dificultats que els impedien mantenir el seu mitjà de vida.

Però potser fins els pagesos ja no són el que eren, sobretot si els comparem amb algú com Jordi Riba, Palanca, algú que ja va viure una espècie de mobbing rural que va acabar amb tres misterioses morts i un llibre apassionant.

Exemples? Un dia el cap del Parc de Bombers de la Pobla de Segur devia dir alguna cosa que no li va agradar a Palanca. Un matí l'home es va trobar que cent cinquanta eugues havien apssat pel seu hort, al costat del riu. " Coses dels animals" deia Palanca.
Un altre exemple: els cavalls, a la tardor, es desplacen en una mena de transhumància lliure des de dalt a Tor cap a baix a la Pobla i els voltants.
Passen, òbviament, per la carretera. Un dia, un tinent de la Guàrdia Civil va veure el ramat tallant la carretera a Llavorsí, i com que ningú l'havia avisat que
aquelles bèsties haguessin de passar per allí, va estar a punt de detenir Palanca. Només a punt.

-¡Oiga!, ¿a dónde va con estos animales? ¡Yo no tengo conocimiento de nada! Dónde están los permisos>?- el va interpel·lar el tinent.

-¿Permisos?- va fer Palanca tot pinxo al bell mig de Llavorsí-. Estos animales hase más de sincuenta años que suben y bajan sin pedir permiso.
Pregúnteles a ellos, a ver qué le disen. Ha! Permisos, diu aquest!

-¡Oiga!- el va renyar el tinent empipat-. ¿Haga el favor de volver atrás y pedir los permisos pertinentes!
-¿Sí?- va dir Palanca, canviant-se el cigar de costat i rient- ¡Ha!¡Hágalo usted!
I tot seguit va agafar el cotxe i va deixar plantats el tinent i les cent cincuanta eugues al bell mig del poble.

Però l¡'home va reaccionar ràpidament. Veient que no se'n sortiria, a seguir Palanca i al cap de deu minuts ja li havia concedit tots els permisos -verbalment, això sí- per poder transitar amunt i avall. I amb això es va donar per satisfet. Ni tan sols ho va denunciar.

Això devia ser als anys vuitanta. A finals dels noranta l'escena es va repetir, però aquest cop amb els MOssos d'Esquadra. Palanca baixava cap a al Pobla amb el seu Nissan terrano granat
i el seu cigar havà; el seguia tot un ramat de cavalls. Abans d'entrar a sort el va aprara una parella de mossos

-On va, vostè? Ensenyi'm els permisos de Trànsit per envair la carretera i travessar el poble, si us plau.

-Ha! Permisos? - va fer Palanca, que ja se sabia la lliçó-. A mi no me'n calen, de permisos. Aquests animals fa cinquanta anys que puien i baixen per aquí. Demana'ls-hi a ells, els permisos.

Però els mossos no són la Guàrdia Civil. Ja ho seran, però encara han de patrullar moltes hores.

-I ara! Què s'ha cregut, vostè? Faci el favor d'autrar els animals i deixar lliure la carretera ara mateix!- va ordenar-li l'agent, convençut d ela seva autoritat.

Palanca va fer baixar tots els sants del cel i els de més enllà, i el mosso, que coneixia la llegenda que envolta Jordi Riba i era conscient que aquell home no era un ciutaà "normal" i que tenia una visió molt particular del concepte d'autoritat, va decidir afluixar una mica, però sense baixar del burro del tot.

-MOlt bé, pari ja d'insultar i faci passar els cavalls per un altre carrer. No pot travessar el poble pel mig. Nosaltres el guiarem.

-Me cago en Déu, me cago en aquí, mecago en allà! Que no ho veus, que aquests animals no saben llegir? Per on vols que passin, eh, si no pel camí que han fet tota la vida?
Palanca quan s'encén ha de cremar tota la metxa, perquè no té retorn.
-Ja en tinc els collons plens, de tu i de la mare que us va parir a tots. No ets tan savi? Doncs aquí tens els cavalls! I vigila no prenguis mal!

I se'n va anar.

Mitja hora després un centenar d'eugues s'havien apropiat de la zona i no hi va haver prou mossos al Pallars per reagrupar-les. Sí, el van denunciar. Mesos més tard fins i tot el van condemnar. Però i què?
(...) en tots aquests anys ningú, ni els jutges, hagi pogut doblegar Palanca.