Herois i èpica

Amb molt d'ofici la BBC reconstrueix el cap de setmana previ a l'enfonsament definitiu de la Lehman Brothers i el shock que va representar per al món sencer.

En alguns moments t'arriba a seduir la sensació d'èpica que transmeten un grapat d'homes lluitant contra vent i marea per a salvar l'economia mundial, no pas de forma altruista, costa bastant a un "heroic" Henry Paulson fer-los entendre que ells en serien els principals perjudicats dun suposat enfonsament.

Passen les hores i la lluita contrarellotge per salvar el món capitalista sembla destinada al fracàs, la seva lluita contra un fat inevitable sembla adquirir traçades èpiques a mesura que es va transformant en tragèdia..

Fins que prop de l'últim toc de campana semblen aconseguir una sol·lució de mínims, moment en que en comptes de reflexionar perquè han arribat al límit del desastre es dediquen a obrir les caríssimes ampolles de xampany i a felicitar-se en un bany d'autocomplaença (sóm LB, no ens enfonsem així com així). I llavors els veus com el que són, uns comptables ben vestits, d'orgull, ambició i avaricia desbocats, i amb un ego que els ha robat el sentit de la realitat...

I després succeïx el previsible..

PD: Neteja, pensariem, però quants dels que apareixen allà continuen remenant les cireres? COmençan per l'actual secretari del Tresor..