Crec que era en la recepció de Zapatero als victoriosos jugadors de la selecció espanyola campiona d'europa en la que, aprofitant l'ocasió, el president del govern els va prometre un ministeri d'esports.
Recordo aquest moment com el que em va confirmar la idea que el president és aquell personatge que no pot passsar un aconeteixement sense tenir-ne part de protagonisme. Pot fer el ridícul, perjudicar-se el futur o donar la nota, però passi el que passi ell sempre deixarà la seva emprenta, el comentari tonto...
La necessitat de vetllar per els interesos d'esportistes millonaris hauria de ser una prioritat per qualsevol govern. S'ha acabat això de sotmetre l'esport a disciplines menors com cultura o educació, sobretot ara, en plena crisi, hem de pensar que despesa social és també aconseguir algun que altre record mundial o medalla de tir amb arc, i no només mantenir als pobres aturats.
Però ara que ja s'ha fet la remodelació de govern (què faran al Polònia sense Magdalena Alvarez i Pedro Solbes?) Zapatero continua cumplint les seves promeses amb la mateixa perseverància de sempre. "Apoiaré....
1 comment:
Si ja ho diu el refraner popular:
"En caso de duda... crea un ministerio"
Post a Comment