Monday, October 27, 2008

Transparència

No sé si algun lector perspicaç ha arribat a descubrir la meva afició per Enric Gonzalez i el seu coneixement de coses tan importants com el futbol o els mitjans de comunicació. Algún altre perspicaç mandamás de El País, il·luminat per la mítica saga (ampliament admirada aquí) d'articles sobre el Calcio, i altres joies.
Després de tants anys d'històries de Londres, Nova York o Itàlia, poques coses podien mitigar la pena de perdre aquest corresponsal, excepte l'agradable sorpresa d'una columna (quasi) diària de Gonzàlez a més del seu article dominical.

Però ja fa cinc dies que no en llegeixo res. Sense estar massa capficat en el tema, vet aquí l'espant del diumenge al descubrir el seu apartat dominical okupat per un article d'un altre habitual del diari, un article interessant, però tot i així menor. On és Enric Gonzalez? Alguna malaltia o indisposició? Això espero, però repassant el seu últim article les conspiranoies comencen a vagar perillosament pel meu cap.

Transparencia

Atentos, que descubro América: los medios informativos, que se pasan la vida exigiendo transparencia, son absolutamente opacos. Carecen de voluntad, o de capacidad, para informar sobre sí mismos. El ejemplo más reciente, ayer mismo. Como probablemente saben ya, la audiencia de Antena 3, o al menos el sector más perspicaz, comprobó que a las tres de la tarde no empezaba el informativo. Antena 3 siguió ofreciendo episodios de Los Simpson, sin más explicaciones que una vaga notificación de retrasos. Por lo visto, la sede de la empresa sufrió problemas de suministro eléctrico. Ya muy avanzada la tarde, cuando podía esperarse que Antena 3 justificara la insólita desaparición de Roberto Arce, su portal de Internet seguía tan despreocupado como siempre. Nada. Ni una nota.

Ya sé que los espacios informativos, que en otro tiempo fueron considerados pilares inamovibles, han ido convirtiéndose en una pieza más de la parrilla. Si hay tenis, TVE los pospone. Si hay fútbol europeo, Hora 25 de la SER se convierte en Hora 36. Si hay carreras, Telecinco se los lleva donde no molesten. Ya sé que los deportes salen carísimos y hay que lucirlos, que mandan los patrocinadores y los anunciantes, y que en ciertos casos, si se trata de elegir entre Los Simpson o una selección de incendios, accidentes, asaltos y desgracias, Los Simpson resultan más instructivos. Pero el desprecio por la información sigue pareciéndome ofensivo.

Y, por supuesto, aún más ofensiva es la falta de información sobre la falta de información. O sobre cualquier otra incidencia del medio que pueda interesar al público. Si un medio dependiera de mí (nunca se dará el caso, afortunadamente), daría noticia de cualquier hecho interno potencialmente relevante, fuera la baja de un periodista, con sus causas, o la reforma de una sección, con sus causas. Creo que la opacidad daña la credibilidad de los medios. Creo que la transparencia la reforzaría.

Hablando de transparencia, elmundo.es lleva meses empeñado en un atractivo experimento. El periodista Arcadi Espada, uno de los tipos menos complacientes del oficio, hace cada día una crítica del propio periódico. Se trata de una crítica subjetiva, sarcástica y atrabiliaria. O sea, muy interesante.

ENRIC GONZÁLEZ 22/10/2008



Es poden ajuntar les paraules com atractivo i interesante al parlar del teu principal competidor? No és el primer cop que Gonzalez parla bé de la competència, de la mateixa manera que sembla deixa clar de qui cobra quan parla de mitjans afins. Però tot això no és més que una absurda falsedat, i evidentment vaig completament errat. Disculpes doncs per les meves aburdes imaginacions. Poder si els mitjans no fóssin tant opacs, la meva ment no seria tan retorçada...

1 comment:

Pons said...

Lo important es que Antena 3 fa bé de tapar les seves xapusses amb els Simpsons i no amb un altra cosa.