Les sirenes

Poc abans de marxar va conèixer el famós Georg Forster, un home prim que estossegava constantment i tenia mal color de cara. Havia fet la volta al món amb Cook i havia vist més coses que qualsevol altre alemany; era una llegenda, el seu llibre era conegut arreu del món i treballava de bibliotecari a Magúncia. Va parlar de dracs i de morts vivents, de caníbals d'allò més més educats, de dies enquè el mar era tan clar que semblava que planessis sobre un abisme, de tempestes tan violentes que ni tan sols gosaves pregar. La melanconia l'envoltava com una boirina. Havia vist massa coses, va dir. Justament d'això es tractava l'al·legoria d'Ulisses i les sirenes. Noservia de res lligar-se al pal del vaixell, ni tan sols que se'n sortia no es recuperava mai de la proximitat del desconegut. Gairebé no dormia, els records eren massa forts. Feia poc haviarebut la notícia que el seu capità, l'alt i tenebrós Cook, l'havíen cuinat i se l'haviern cruspit a Hawaii. Es va fregar el front i va mirar-se les sivelles de les sabates. Cuinat i cruspit, va repetir.
Ell també volia viatjar, va dir Humboldt.
Forster va fer que sí amb el cap. Més d'un ho volia. I tots se'n penedien després.
¿Per què?
Perquè mai no es podia tornar.

El mesurament del món
Daniel Kehlmann