Tot i alguns recels inicials, veure ahir Gone, Baby gone (en anglès el títol no sembla tan horrorós) confirma dues coses: el criteri del DDC, les crítiques del qual ja haurien de ser acceptades com a dogma de fe, i l'eficàcia de l'autor de la història (Mystic River!) a remoure la consciència i d'anar sempre un pas més enllà.
Perquè el post? Per la capacitat de guanyar-me d'una pel·lícula que (per mi) ho tenia tot en contra: Dirigida per Ben Affleck, argument amb pinta de melodrama de sobretaula, una petita Madeleine..
Però els dolents sempre guanyen, es guanyen al personal i la peli dura fins entrada la matinada...
1 comment:
Ja deia jo que la cara del protagonista em recordava a algú, si es el Cassey Affleck! té una retirada sí.
Només espero que no comencin a sortir Afflecks de sota les pedres com fan els Baldwin.
Post a Comment