Herois

La sèrie Herois no m'apassiona. És més, em fa ràbia. Capitols lents en el que no passa res, d'argument fàcil i relativament previsible, em molesta l'abús al recurs fàcil i al tòpic.
Però vista la meva incapacitat per desenvolupar raonaments articulats o mitjanament complexos, i un atac de vagància estival faré meves algunes de les conclusions d'aquí:


-La recurrencia en tratar de dar una explicación seudocientífica, usando referencias a la situación actual de la investigación, hablando del Proyecto Genoma. La explicación que dan es infantil, así que harían bien en darla de puntillas y pasar rápido a otra cosa. Aquí sin embargo es una constante y parte del argumento, lo que hace que pierda credibilidad.

Des del principi ja trobava patètic l'intent de justificació dels poders. O et curres una explicació més seria i una mica més creïble (com fa Michael Chricton, que es curra explicacions aparentment científiques als seus cutre-llibres) o t'en vas directament per la tangent, rollo X-Men.

-Los personajes son planos, no tienen personalidad alguna. Las luchas internas entre el bien de la Humanidad y salvar el propio pellejo harían vomitar a Shakespeare.

Tot i la pedanteria de la frase, és cert hi ha herois amb vestit de làtex que són més complexos.

La trama es lentísima, nunca pasa casi nada sustancial. En un momento dado me confundí de episodio - me salté uno - y no me enteré de que me lo había saltado hasta casi el final de este episodio.

Pos eso. Ja no tinc ganes d'escriure res més que fa molta calor.