Bourne

Una d'acció que m'agrada! Gràcies Paul Greengrass! El director és l'antítesi de gent pastelosa com John Woo o Michael Bay, amants de l'abús d'efecte especial i l'explosió. Encara no han descobert com dotar una pel·lícula de ritme, efectivitat o espectacularitat sense que el protagonista camini armat fins les dents en càmera lenta mentre tot explota al seu entorn.

Al bregar-se en pel·lícules que reconstruien fets reals, com l'excel·lent Bloody Sunday o United 93, Greengrass acosegueix introduir a l'espectador dins l'acció sense trampes i artificis, només amb un muntatge brutal i multiples punts de vista. Precisament per no alterar el temps, ni l'espai, ni riure's de la física o l'anatomia humana aconsegueix uns resultats fantàstics, amb persecucions curradíssimes (on els cotxes no exploten).

Greengrass arriba quasi al nivell del meu petit altar, on hi ha gent com Frankenheimer amb Ronin (guió de David Mamet), o Michael Mann amb Heat.


PD: M'agrada molt l'ambientació hiperrealista, sobretot quan em fa recordar temes quasi oblidats, com els nostres amics de ECHELON que, per cert, també surten a Els Simpsons.