Alguns pensaran que ens l'han canviat, però en el fons ell sempre ha estat així, una mica especial.
Sense témer masses canvis en les seves actituds podem continuar lluitant per arrossegar-lo als llocs més inverosímils. Llocs sense Volls, esglèsies antigues, retalls de La Vanguardia, biblioteques públiques sense llibres d'humor, locals nocturns sense una taula per seure, sense platges o piscines i tots aquests vicis dels que no pot passar. No ens rendirem Ramon perquè vinguis a la Repu, a Razz, d'excursió o qualsevol lloc lluny de concentracions d'aigua.
De totes formes una cosa ens queda clara: la insulina s'ha guanyat un inquilí de luxe.
3 comments:
Un post dedicat totalment a mi! quin honor!
De moment ja tenia el record de ser la persona que més post havia influenciat (15 contant aquest), però mai un post tan directe. A part del que ens explicava els motius de l'existència d'aquest blog, que més que estar centrat en la meva persona està centrat en el meu blog.
Jjajajajaj
Ramon t'has de rendir ja... Fés cas al Gary! xD
El nom d'Oleguer o de Gary només apareix en el meu blog en un total de 12 posts (però casi sempre acompanyat d'altra gent).
Post a Comment