Apunts estiuencs

Varies coses em són inel·ludibles cada estiu: Feina, calor, la programació televisiva estival, el Tour, quedar-me sol a casa...


-Aquest any tocava canviar de feina. És una llàstima.

-L'electricitat encara no ha arribat a certes zones de Barcelona. L'empresa ha instalat uns grans generadors que creen el mínim imprescindible d'energia per poder treballar. Aquest mínim no inclou l'aire acondicionat. Una companya no ha resistit la temptació i l'ha engegat amb l'esperança que no es notés. Poc després s'han apagat tots els ordinadors i llums de l'edifici. Un cop reestablerts ens hem adonat que s'ha desconectat la màquina de cafè. Un preu massa alt per una decisió imprudent.

-Els meus pares han marxat fa poc direcció Camarles. Per fi estic sol. El primer que he fet és celebrar-ho traient un pastís de xocolata congelat de La Sirena. Quan tornin els meus pares ja hauran oblidat la seva existència, així que ja tinc sopar per avui i esmorzar per demà.

-EL pastís aconsegueix mitigar la mediocritat de la programació televisiva d'aquests dies, que m'obliga a estar zapejan continuament.

-Al 33 fan òpera, concretament Norma de Bellini. Bellini és el gran compostior sicilà i cumpleix els principals requisits per a ser catalogat de geni: una mort massa precipitada, amb 34 anys, però amb temps suficient per compondre grans operes i tenir una vida sentimental prou agitada.

-A Sicilia no hi ha ciutat sense el Teatre Bellini, carrer Bellini, Piazza Bellini.. Sense saber-ho el primer dia a Palerm vem anar a sopar al Ristorante Bellini (Caponata de pop, paste con sarde...), just darrera Quatre Canti, entre 2 esglèsies, l'ajuntament i un convent. Just a davant seu una plaça, de nom Bellini, i després ens va arribar que l'edifici del restaurant antigament era un teatre anomenat, com no, Bellini.

-I, estúpida coincidència, la pasta a la Norma és com anomenen els sicilians la pasta amb la salsa més típica i comuna. No és una pasta simplement amb tomàquet o ketchup, sinó una salsa lleugerament picant i amb albergínia, polpa de tomàquet, una dent d'all, formatge ricotta, alfàbrega i altres ingredients que varien segons població.


-A l'Antena 3 fan l'últim capítol de Los hombres de Paco. No ho havia seguit mai, però avui s'està convertint en una espècie de Terminator (assalt a la comissaria) amb la Jungla de Cristal (heroi sense algunes peces de roba tancat a un local ple de dolents amb hostatges).

-Si m'he interessat per mirar aquest capítol és segurament per un documental que va fer Canal + sobre les Sèries espanyoles, amb alguns moments realment interessants i altres completament intrascendents. El cas és que sortia el productor de l'esmentada sèrie i explicava com la idea inicial d'na sèrie policial mig en conya es va anar dissolent al llarg del temps a mesura que baixava l'audiència. Van descubrir que quan més sufrien els personatges més audiència tenien. Així han arribat a l'últim capítol on abunda la sang, personatges a punt de palmar, dolents segrestant la comissaria, dones atrapades entre dos homes, traicions personals i professionals, etc...

Vaig a veure com acaba.