Sobre tulipes

A principis del segle XVII un producte va apareixer per les planes holandeses un producte innovador i desconegut: les tulipes. Segurament en aquesta època es va començar a desenvolupar l'afició dels seus habitants a les "plantes exòtiques" ja que la planta va arrelar amb força i es va convertir en una afició nacional.

Les primeres plantacions pertanyien a Charles de l'Écluse, que es s'havia fer portar les llavors de Turquia (des d'on arribaven provinents de la India) i ràpidament va extendre la moda entre les classes altes holandeses. La particularitat d'aquestes plantes era un fenomen misteriós (més tard es va descobrir que era un virus) que feia que les plantes mutessin sovint, cosa que feia apereixer noves varietats de forma i color.

Els rics comerciants holandesos van començar a competir per a veure qui tenia els tulipans més bells i estranys, les tulipes eran un senyal de luxe i estatus. Quan surtia una nova varietat especialment bonica rebia el nom d'algun heroi nacional o de l'home ric al qual pertanyia la plantació. Aquestes varietats eren protegides i amagades, mantenir l'exclusivitat d'una varietat era un símbol de familia poderosa.

Un sol bulb de tulipa d'alguna varietat famosa costava el sou de mil holandesos durant un any.
Tenir tulipes era un negoci rentable. La gent demanava credits o es venien possesions per aconseguir la planta meravellosa, al cap de poc ja valdria el doble i es podrien recuperar les possessions perdudes. Els comerciants compraven tulipes que s'acabaven de plantar, es compraven els drets sobre camps de tulipes que encara no estaven plantades, qualsevol cosa per entrar en un mercat en que el preu només pujava.

Les plantacions de blat es transformaven en plantacions de tulipes, els horts dels camperols deixaven de cultivar patates i es transformaven en parceles multicolor de la planta que feia ric a tothom.

Fins que al febrer del 1637 els comerciants ja no podien vendre més car. Tots aquells rics que havien començat comprant tulipes exòtiques feia molt temps que no en compraven, no havien pogut seguir el propi ritme del mercat que ells havien iniciat. Durant un temps l'especulació havia sostingut i augmentat el preu, però ara els preus començaven a baixar lleugerament. I va apareixer el pànic, amb un preu disminuit ningú s'atrevia a comprar, cosa que feia baiar encara més el preu. Contractes que s'havien fet per avançat obligaven al comerciant a pagar un valor 10 cops superior al preu del moment, mentrestant els que tenien bulbs en stock veien com cada cop es reduia més el valor del que havien comprat a preu d'or.

Milers d'holandesos es van arruinar, homes de negocis i comerciants aparentment seriosos havien caigut a la trampa especulativa.

Però això no va ser el pitjor. En tot el país, tots els pagesos estaven cultivant tulipes, plantes que ara tenien un valor mínim, i aquells que els hi havien de comprar s'havien arruinat sense pagar-los. Ara els camperols tenien una cullita de plantes sense valor, no tenien aliments ni diners per comprar-ne d'importació.