Thursday, July 05, 2012

Declivis i assalts al poder

Llegint l'interessantíssim "El declive de los dioses" de Mariano Guindal em trobo amb un nom que em sona:

El redactor jefe de "La Vanguardia" Manel Pérez tuvo acceso al informe del fiscal y publicó una amplia historia, en la que estaban implicados el entonces secretario de Estado de Hacienda Estanislao Rodriguez-Ponga, como autor de un manual para facilitar la evasión fiscal y José Ignacio Goirigolzarri responsable de los pagos ilegales a los políticos latinoamericanos
Com no podia ser d'altra manera, per arribar tant amunt no es poden tenir les mans netes. Trobo curiós que quan aquest senyor va ser notícia no sortís per enlloc aquest passat, però és que de fet ha exercit sense cap problema durant anys. Però hi ha nivells on aquests actes no es consideren a nivell de justícia, sinó de poder i interessos d'estat:
Com explica el mateix llibre, tota l'expansió inversora espanyola a sudamèrica, va estar regada de suborns:

Con aquellas cuentas (del BBV) se constituyó un "fondo de reptiles" que fue utilizado para comprar favores políticos en Colombia, Perú, México y Venezuela. (...) En junio de 1999 Repsol se hizo con el control de la petrolera estatal argentinaYPF, (...) gracias a las regalías y a las generosas aportaciones que se hicieron a la campaña del peronista Carlos Menem. (...)También se denunció pago de comisiones en la compra de Aerolíneas Argentinas por parte de Iberia; aunque la más sonada fue el pago de 900 millones de dólares en sobornes por parte del presidente de Telefónica Juan Villalonga para hacer-se con el control de Telefónica Argentina. 

 El més trascendent però, és que la trama d'interessos i poders creuats i enfrontats porta a un desenllaç ben trist:
Si ETA abandonaba las armas, el BBV se fusionaba con Argentaria e Iberdrola con Repsol (ambas participadas por el banco vasco), se lograría una fuerte soldadura entre Euskadi y España. La trascendencia de la operación era enorme. 
(...) 
La oposición sospechó que el gobierno conocía la existencia de las cuentas opacas y se guardó una carta decisiva en la bocamanfa. Dio carrete a Ybarra y Uriarte, aceptando todo lo que querían, y cuando se tragaron el anzuelo tiraron del sedal. (..) lo único qu ebuscaban Aznar y Rato era dominar el primer banco del país para llevar adelante su plan de controlar las primeras empresas (Telefónica, Repsol, Endesa, Iberia y el BBVA) cuando perdiesen el gobierno. Fue un auténtico "golpe de Estado" civil encubierto.

3 comments:

pons007 said...

Intentar controlar Inditex era massa ambiciós fins hi tot per ells xD

RB said...

Ell i el secretari d'Hisenda del PP van ser exculpats per Sant Garz n en persona (contra el criteri de la Fiscalia Anticorrupci ) en la mateixa resoluci ; els diaris no poden usar aquest cas per criticar a un sense criticar a tota la trinitat, i suposo que trencar el seu parcialisme violaria llur codi professional (tot i que abans de tot aix de Bankia, El Mundo encara treia el cas BBV per motivar l'inhabilitaci de G. -el BBVA després li hauria finançat cursos- i El Pa s no es va estar, en el seu dia, de criticar la pensi molt generosa que va rebre G. quan va deixar el banc -per callar el que sabia?).

Per cert que l' nic condemnat (Ybarra) del cas BBV va ser absolt pel Suprem perquè es van violar els seus drets constitucionals en condemnar-lo per un un cas on quedava demostrat «la falta de perjuicios económicos, tanto para el banco como para sus accionistas o terceras personas» o, almenys, per als qui acusaven (doctrina que no feia ni dos dies que s'havia aplicat-per primer cop- a Bot n en persona en un cas semblant i que mesos despres es va revertir per condemnar a Atutxa). No hi ha un pam de net.

Gary said...

Així que d'aquí surt lu dels cursos a Nova York?

El que realment flipo és que quan el G. va ser nomenat jefe de Bankia que no sentís per enlloc el seu passat "polèmic".

Té un cert aroma novel·lesc veure com tots els merders d'avui estan empantanagats i condicionats pels merders d'ahir, i com aquests afectaran els de demà..

I aquest G. deu ser una espècie de Fouché, tothom canvia, però ell segueixe a la cresta de l'onada (i o amb retirs temporals a cani de 56 milions d'euros).