Dins del meu Top de llibres preferits inclouria sens dubte "Medianoche en Sicilia" del meu adorat Peter Robb.
Entre altres històries el llibre explica un moment amb certa trascendència en la germinació moderna de la màfia al llarg de la segona meitat de segle. Des d'abans del fi de la segona guerra mundial i els primers anys de postguerra els cacics i bandolers locals (veure Salvatore Giuliano) van extendre xarxes de negocis il·legals aprofitant la situació excepcional que vivia Sicilia com a primera zona "alliberada" i la reconstrucció de la societat de postguerra.
Però dins del crisol d'aquest món de postguerra els enfrontaments polítics entre oligarquia, moviments obrers i camperols, màfia i autoritats eren habituals per aconseguir un rol predominant en el nou estat en construcció.
Un d'aquests moments va ser el dia en que Luciano Liggio i un complice seu van obligar, lupara en mà, a desfilar al principal sindicalista del poble de Corleone, el principal obstacle públic per al seu control del poble i, despres de passar per enmig del poble, el van executar.
Recordava el llibre com, anys més tard, un dels veïns del poble recordava, amb arrepentiment i nostàlgia, com aquell va ser un moment clau. Només havien de sortir de les seves cases i dir no. Però ningú va dir res, Liggio va apoderar-se sense obstácles de Corleone, i els seus successors, Salvatore Riina i Bernardo Provenzano de mig país, desafiant al propi estat.
Avui, a València, es va perdre una oportunitat de dir no.
En un moment com aquest, i després d'haver vist el que hem arribat a veure, avui existia la oportunitat d'ensenyar que la connivència amb la corrupció es paga.
Però aquesta línea ja l'hem creuat, amb sort algú posarà una nova línea i dirà no, però potser ja estarà massa enllà, de fet potser ja estem massa enllà.
La trascendència del missatge és realment rellevant, però suposo que la batalla ja l'havíem perduda quan Camps (ja imputat) va guanyar per majoria absoluta.
5 comments:
Cal confiar que en segona instància s'esmenarà la sentència (i de passada, algú proposarà eliminar els jurats populars, si és que el nom fa la cosa).
Altrament, dir que les eleccions autonòmiques van ser un plebiscit a favor de la corrupció és una lectura interessada i reduccionista: el PP les hauria guanyat igualment amb altres candidats. Això no és menys desassossegant: la delirant xenofòbia/el provincialisme de la seva retòrica des de la Generalitat, i l'absolut servilisme envers els diners que caracteritzen la seva obra de Govern no són fets delictius, però sí que són profundament immorals.
Que la gent hi doni un suport massiu és lamentable; però, com sembles suggerir, no feia falta creuar el Sènia -ni esperar al resultat d'aquest judici- per lamentar-se'n: n'hi ha prou amb consultar el BOP.
Segurament no cal creuar el Sènia, però la capacitat examplificant d'aquest judici (un president, uns regals estúpids, la prepotència i opulència de tot el seu entorn) em tenia especialment preocupat per la repercussió social que podría implicar.
Porto uns dies amb una sensibilitat especial envers la rellevància de les normes i convencions culturals en el comportament d'una societat des que em va arribar aquest article curiós:
http://voxeu.org/index.php?q=node/6596
D'aquí venia una mica la rabieta que em va fer escriure l'article. Existía una oportunitat d'ensenyar que hi ha coses que no s'han de fer, que són lletges, i justament s'ha donat la imatge contrària.
D'aquí venia també la frase sobre les eleccions: els valencians van renunciar a sancionar actituds inmorals i perjudicials.
Si València hagués tingut un règim presidencial hauria pogut votar a favor o en contra de Camps -en aquest cas les eleccions haurien estat un plebiscit sobre la seva persona i la seva honorabilitat.
El que van fer -i per més que el propi Camps afirmi el contrari- va ser votar a favor o en contra del PP i, per tant, no van demostrar res més que els importava menys la (pressumpta) corrupció -i cal recordar que si no ets lector de El País/Público o mires TV3, era natural confiar en la presumpció d'innocència- que disminuir l'oferta d'escola vehicular en català i les altres ofertes del programa electoral blavero.
A no ser que consideris intrínsecament immoral el PP, no pots dir que els valencians fessin res "que no s'ha de fer"; al cap i a la fi, no podien pas participar en l'elecció interna de candidats que féu el partit -ni el PP és, d'altra banda, l'únic partit amb candidats imputats.
De la mateixa manera, la decisió del jurat es produeix en una situació (un juí fortament mediatitzat, manca de familiaritat amb el Dret etc.) que és normal que dificultés -o distorsionés- el veredicte. No en trauria conclusions generals sobre la moralitat de la nostra època.
No dubto que en Camps és culpable i la seva actitud deshonrosa. Però em sembla que se'l fa servir d'excusa per felicitar-nos en la nostra honorabilitat -"no som, (afortunadament) com els votants valencians del PP"-, evitant-nos la tasca d'escrutar críticament la moralitat de la nostra (in)activitat política, que al meu parer està compromesa, per exemple, per l'activitat del nostre Govern envers la renda mínima o l'accès a la Salut -on no s'ha violat, per cert, cap llei (com si això fos el més important).
Pel que fa a l'article... No fa ni dues setmanes que -casualment- vaig llegir el llibre del Taylor (1948) i no recordo que es parlés de la burocràcia dels Haubsburg en termes tan simplistes (honesta, treballadora etc.): segurament la frase deu fer referència a algun episodi concret, com la creació del port de Trieste o el cosmopolitisme de Budapest o Praga.
El que sí que recordo és que, pel que fa la frontera extrema dels Balcans (Sèrbia i Montenegro), l'única cosa que s'atribueix a la burocràcia és omplir la zona de palaus i estacions de trens, sense treure a la població local ni de la misèria, ni de l'analfabetisme -i molt menys contribuint al seu desenvolupament econòmic. Més encara, recordo que Taylor descriu la missió de la burocràcia envers els ucraïnesos (Little Russians): reprimir-los en favor dels polonesos. Que els ucraïnesos mantinguin viva d'aquesta experiència la confiança en la policia i la justícia em fa pensar que a) són massoquistes b) són idiotes c) la regressió és espúria. Que consti que ni a) ni b) fan quedar millor als autors, ja que ells accepten acríticament que el jou dels Àustria fou positiu perquè el comportament burocràtic fou exemplar (i no és el cas).
Sincerament, em sembla preferible que els economistes -si s'han de dedicar a res-, es dediquin a l'economia. No cal que a més fem malbé tot el que roman de les altres ciències socials (antropologia, sociologia, història etc.) amb mètodes dubtosos.
Perdona el desgavell, anava a respondre en dos moments diferents i he perdut el fil de l'argumentació:
Tu mateix comentes al que intento referir-me: importa menys la corrupció respecte altres consideracions, especialment quan el PP hauria guanyat igualment. Que el PP no dubtés en presentar Camps com a candidat per els seus problemes amb la justícia, i que aquesta elecció no tingués efectes negatius en els resultats electorals. Aquestes són les consecuències a les que em refereixo, no cal que sigui un plebiscit per a tenir un càstig en les urnes. Aquestes repercussions sí que influirien en l’elecció del candidat.
I felicitar-nos per la nostra honorabilitat pot ser hipòcrita, però ho prefereixo abans que entrar en una espiral de cinisme i clientelisme regional.
Respecte a l’article, no crec que faci falta que el comportament burocràtic o institucional hagués de ser exemplar, només que hagués de ser millor (més honesta, més treballadora, o sobretot: més eficient). Imagino que alguna estructura burocràtica o institucional, per molt repressora que fós (i no ho crec que ho fóssin massa menys que els que vindrien després) alguna herència podríen haber deixat, a l'estil "What have the Romans ever done for us?".
A Polonia vaig ser testimoni de les bondats del govern del domini dels Habsburg, no només bonics palauets i jardins a la regió de Galizia, sinó de coses més importants: http://en.wikipedia.org/wiki/%C5%BBywiec_Beer.
O sigui que en resum no ho veig descabellat, i en el cas del teu exemple la població polonesa (també vivint a Ucraïna) afavorida per l'administració no hauria de tenir tantes reticències en apreciar l'herència institucional austro-hungara.
http://politica.elpais.com/politica/2012/02/03/actualidad/1328263139_258983.html
Post a Comment