Pensions

Després d'alguns anys de carrera d'economia algunes persones cauen en l'error de preguntar-me sobre economia pensant que en tinc algun tipus de coneixement útil.

Però, al igual que es fa a Iese o a Esade, a la UAB no hi vaig aprendre res realment útil, sinó que s'hi va a coneixer gent.
En el meu cas no m'ha servit per coneixer els liders del demà (bé, qui sap..) però almenys m'ha servit per coneixer algú capaç d'explicar els problemes sobre el futur de les pensions d'una forma prou didàctica i gens mainstream. Així que li copiarem sense demanar-li permís:

Abans es pot llegir aquest article com a precedent.

Que les pensions privades són més sostenibles que les públiques.

Suposem que a l'any 2089, el Regne de Lleida -i rodalies- produeix un PIB de 1134 cabres i 285 kilos de cireres.

Suposem que el món només té jubilats i treballadors.

a) Els jubilats tenen plans de pensions privats que els donen drets (en accions) sobre 1000 cabres i 280 kilos de cireres. Als treballadors no se'ls fa pagar cap impost i se'ls paga en salaris 134 cabres i 5 kilos de cireres.
b) Els jubilats tenen plans de pensions públics qeu els donen drets (en obligacions jurídiques) sobre 1000 cabres i 280 kilos de cireres. Als treballadors se'ls fa pagar 1000 cabres i 280 kilos de cireres i se'ls paga en salaris 134 cabres i 5 kilos de cireres.

I aquesta és la màgia de les pensions. L'única forma en què les pensions "no es poden pagar" són perquè amb aquestes cabres i cireres no n'hi ha per alimentar-se a tots. En principi això també té una solució: redistribuir la nostra producció per saciar les necessitats bàsiques (que es podrien cobrir per tots fins i tot si el PIB col·lapsés a més de la meitat del seu valor): atès que les cabres necessiten més terra que les cireres, hom podria imposar una dieta baixa en proteïnes. Si fins i tot això fos impossible, doncs bé, trampa maltusiana. Suggereixo menjar-se als vells -bullits, és clar, la carn és corretjosa..

Si l'argument és: no, és que els plans de pensions privats augmenten l'estalvi, la resposta és que disminueixen el consum, i doncs la necessitat d'invertir i finalment, a través de la caiguda de beneficis, tant els estalvis en valor com la riquesa del país cauen. Si l'argument és: no, però és que volem desenvolupar una economia basada en el sector financer... què puc dir que no hagin dit les notícies aquests darrers mesos? http://www.dilbert.com/2010-01-30/

I aquesta és la meva petita contribució al manual de combat contra els diaris. No llegiu les notícies, és perniciós.