Thursday, November 26, 2009

Cracòvia i les relacions madures

Al cap de les primeres setmanes de descobriment mutu i passió cega, arriba un moment en que l'enamorament per la ciutat s'esvaeix paulatinament a base de petits detalls, aparentment inrascendents, però que podríen acabar carregant la relació amb punts foscos, tabús i minúscules tragèdies comunes que no es poden comentar.

Per exemple, quan portes prop de tres setmanes a una ciutat com Cracòvia, i poc a poc t'adones que no tot és tant perfecte, la ciutat ha perdut encant a base de:

-Erasums. Quan a primers d'Octubre comencen les classes i de cop el centre s'omple de ramats d'estudiants estrangers, molts d'ells espanyols, que acostumen a anar amb grups de la seva pròpia nacionalitat.

-Artistes de carrer: Sí, no és Barcelona, però a la que surts un dia de cap de setmana de bon matí i et trobes amb una fauna terriblement semblant a la de les rambles de Brcelona: Artistes de carrer, esatues humanes, ballarins de hip hip, mims.. Com deia EM "Jo tinc pocs desitjos a la vida, però un dels que tinc és que les estàtues humanes emigrin a ciutats més sostenibles, com Kabul"

-El poc sorprenent èxit d'una peli medicre d'un tal Almodovara en un dels cines més cool de la ciutat (en un antic palauet burguès).







Però un és raonable i insistent, i el verdader amor implica assumir els defectes dels altres, de manera que unes setmanes més tard la relació continua més forta que mai, basada sobretot en evitar aquelles activitats on abunda la fricció perillosa: res de passejar per zones turístiques un dissabte/diumenge al matí, vigilar prou amb els cines indies i tenir clar a quins llocs no es pot sortir i quins idiomes s'ha de simular no entendre..

1 comment:

Pons said...

Si les estàtues emigren a Kabul, els mims haurien d'emigrar a Siberia