Muntanya (2): Tatra

Diuen que l'home és l'animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra.

Però si un simpàtic polonès et convida a passar un cap de setmana a les muntanyes Tatra amb els seus amics no dubtes massa. De fet, ho estaves esperant.

No importen les impressions prèvies (post anterior) sobre la peculiar relació dels polonesos i la muntanya. Ni la previsió sigui de pluges a partir de dissabte tarda. Tampoc importa que no tinguis cap mena d'equip de muntanya. Ni que sigui octubre. Ni que no tinguis la més remota idea del recorrgut. Tu te'n refies.

I una teòrica excursió senzilla es pot convertir en una odissea quan has de crestejar al llarg de tres pics exposat a un fort vent i a la pluja..

Però després d'unes hores de caminar xops, de començar a sentir els primers símptomes d'hipotèrmia i superar les pors les pregàries que Lukasz havia emprès amb Maria (companya Polonesa) van donar els seus fruïts i vem arribar al refugi. Cal destacar que en aquest cas els poders superiors van ser prou generosos, i gens rencorosos, al no ofendre's per Lukasz, que abans de recorrer a ells va trucar a uns companys en busca d'ajut.

I mentre tornes cap a Cracòvia xop et vas preguntant com has tornat a fiar-te dels "curiosos" coneixements muntanyencs d'un Polonès..

I Lukasz, ple de remordiment, ens regala a cadascú una mica del "formatge típic de la zona"...