Plan E (1)

No sé si és allà de que recordes amb més "carinyu" els temps passats, però d'aquest estiu em queda la sensació que els Agostos ja no són el que eren. Agost significava una calor asfixiant i una quietud absoluta, quasi paranormal a la ciutat. Bé, amb la calor tampoc et mous massa, així que potser cada dia d'agost a les 3 del migida podrien desfilat les comparses del carnaval de Rio i jo no n'hagués estat conscient, pel que podriem delimitar aquesta tranquilitat al meu barri, o carrer...

Però, com a pressagi dels nous temps, fa uns anys un Mercadona es va instalar prop de casa i fins a les hores més xungues era possible veure algún pobre ciutadà passant el tràngol de transitar entre l'aire fresc del mercadona i l'aire acondicionat de casa.

I ha arribat la crisi. Així que ara jo no hem perdut aquella tranquilitat, sinó que a més ara els plans d'estímul econòmic ens roben el silenci matinal. Un petit escamot d'obrers fluorescents han aixecat el carrer i fins les pobres rates es veuen foragitades de la fesqueta del clavagueram per les implacables taladradores.

Tot i haver destruït el meu concepte d'Agost he de confessar que el Plan E m'agrada. No m'agrada com la Xocolata o un 2-6 al Madrid, però crec que sóc una mica partidari de destinar part dels esforços patris a recuperar l'economia global. Perquè tots els obrers que curren al meu carrer són marroquins. I els altres obrers (els que miren com els companys curren) també són marroquins. (Hauràn après això dels obrers locals?). Imagino que, com a bons emigrants, gastaran part dels seus salaris (dels fons d'estímuls econòmic) a les seves terres d'origen, pel que estic orgullós que Espanya prengui exemple de països líders com Alemania (on les seves ajudes a l'automòbil van fer augmentar la producció de Polos a Espanya) i no pensin només en estimular la pròpia economia.

No m'agradaria que se m'interpretés de forma irònica. Ans el contrari, m'agradaria extendre aquest concepte d'estimul econòmic solidari a altres regions; però fer-ho de forma directa: Per exemple asfaltant carreteres a Bolivia. La gent d'allà ho agrairira. I els meus pares, que van estar més de 30 hores per a fer 130 km.