Plan E - Yangang

Un exemple (veure post anterior): Aquest petit afluent de l'Indo va baixar amb prou força per arrossegar tots els ponts desde Yangtang (el de la foto) fins a la desembocadura, pel que durant dos dies va ser impossible el tràfic per carretera







Evidentment aquest no és problema per a un valent excursionista (jo) que no es va arrugar enfront la dificultat i va vadejar el riu una mica més al nord, aprofitant un tronc caigut.

Plan E (2)

La pluja és un problema.
Que una pista de terra es torni un fanguissar és lògic. Però imagino que es pot solventar amb una mica d'obra

Però com ho fas per solventar això:





Fas una pista/carretera. I cada cop que plou una mica la muntanya et cau al damunt. Sense vegatació l'aigua s'endú tot el que troba al davant, inundant i esllavissant le spoques carreteres. Plou poc, unes dues vegades l'any, però quan s'escau queda tot colapsat.

He d'admetre l'excepcionalitat de les fotos: la primera sembla una petita esllevissada (no s'aprecia massa com part de l'asfalt ha anat muntanya avall) i a la segona s'hi veu una excavadora. Un fet excepcional, la única que vaig veure en tot Ladakh, on hi ha desenes de milers d'obres construïnt i adequant les carreteres els 4 mesos de l'any que no estan cobertes de neu. Amb pic i pala, carregant el ciment a les espatlles.

Torna a ploure i la pedra, com a Sísif , rodola de nou cap avall, un Plan E per a l'eternitat.

Plan E (1)

No sé si és allà de que recordes amb més "carinyu" els temps passats, però d'aquest estiu em queda la sensació que els Agostos ja no són el que eren. Agost significava una calor asfixiant i una quietud absoluta, quasi paranormal a la ciutat. Bé, amb la calor tampoc et mous massa, així que potser cada dia d'agost a les 3 del migida podrien desfilat les comparses del carnaval de Rio i jo no n'hagués estat conscient, pel que podriem delimitar aquesta tranquilitat al meu barri, o carrer...

Però, com a pressagi dels nous temps, fa uns anys un Mercadona es va instalar prop de casa i fins a les hores més xungues era possible veure algún pobre ciutadà passant el tràngol de transitar entre l'aire fresc del mercadona i l'aire acondicionat de casa.

I ha arribat la crisi. Així que ara jo no hem perdut aquella tranquilitat, sinó que a més ara els plans d'estímul econòmic ens roben el silenci matinal. Un petit escamot d'obrers fluorescents han aixecat el carrer i fins les pobres rates es veuen foragitades de la fesqueta del clavagueram per les implacables taladradores.

Tot i haver destruït el meu concepte d'Agost he de confessar que el Plan E m'agrada. No m'agrada com la Xocolata o un 2-6 al Madrid, però crec que sóc una mica partidari de destinar part dels esforços patris a recuperar l'economia global. Perquè tots els obrers que curren al meu carrer són marroquins. I els altres obrers (els que miren com els companys curren) també són marroquins. (Hauràn après això dels obrers locals?). Imagino que, com a bons emigrants, gastaran part dels seus salaris (dels fons d'estímuls econòmic) a les seves terres d'origen, pel que estic orgullós que Espanya prengui exemple de països líders com Alemania (on les seves ajudes a l'automòbil van fer augmentar la producció de Polos a Espanya) i no pensin només en estimular la pròpia economia.

No m'agradaria que se m'interpretés de forma irònica. Ans el contrari, m'agradaria extendre aquest concepte d'estimul econòmic solidari a altres regions; però fer-ho de forma directa: Per exemple asfaltant carreteres a Bolivia. La gent d'allà ho agrairira. I els meus pares, que van estar més de 30 hores per a fer 130 km.

Carglass

Escolteu la ràdio? Heu sentit l'odiós anunci de Carglass? Els que et canvien el vidre del cotxe? Segur que ja algun lector ja n'està cantant la sintonia..
No heu tingut mai ganes de tirar una pedra al parabrises del cotxe només per comprobar com de ràpid i eficaç és seu sistema de canvi del vidre del cotxe?
Segur que els operaris canten la cançoneta mentre treballen...

Però sembla que hi ha llocs del món on quan surten de la dutxa al matí no senten la simpàtica mel·lodia (carglass canviaaaa.. carglass reparaaaa..).
Com ha de ser la vida en un lloc així? Com es pot viure en un lloc sense Carglass?
A Bolivia sembla que se'n surten.

Albums de vacances

Ja estic bastant cansat del patètic estat del blog, els continguts es deterioren i els posts d'emergència (per evitar que Pons em califiqui de blog inactiu) només augmenten la sensació d'arrossegament en la mediocritat i la penuria de la bitàcola.

Varies són les sortides a aquesta situació, però no les enumeraré ara. Anirem directament a la meva preferida: El plagi/robatori de continguts de tercers. Si es pot fer de forma vil encara millor.

Però quins són els meus continguts preferits? Abans de fer una enquesta (segurament amb resultats decebedors) pressuposaré que els millors continguts són els que parlen de viatges. De nou un problema.

Tot i que sempre he somiat una existència errant i tortuosa, a l'exemple d'Arthur Rimbaud (tot i que amb l'Ak-47 i els nens soldat ser traficant d'armes ha perdut atractiu), ja fa un any del meu últim viatge (encara tinc material per a posts, però exigeix massa esforç...). De forma que em dedicaré a robar alguns dels greatest hits del recent viatge a Bolivia d'uns familiars pròxims.
(Bé, els meus pares.)

I per innaugurar una etiqueta , seguirem el consell del meu únic comentarista :
"Posar fotos de nadons sempre dona alegria a un blog."

On està la bola?

M'imagino un entrenador de Futbol Americà fent el turista per la Rambla quan, després de perdre alguns euros als trileros, troba la inspiració:

Yangtang (1)

Ara fa un any, a 3600 metres passava menys calor..

Tancant la nit

Empar Moliner i el seu bagatge:
".. jo havia estat d'aquelles persones que es coneixen les cançons amb les que tanquen tots els locals de Barcelona, per exemple la cocteleria Stinger de Barcelona tancaven amb The Flower duet de Lakme..."





Quin glamour! Potser algun dia sortirem de la mediocritat i deixarem d'arrossegar-nos en el provincianisme i entrar en un local on els cambrers porten corbatí...


PD: Clar que la mateixa Empar admet que també ha tancat locals on s'usa una cançó del Gitano de Balaguer, un esperit Lumpen que, tot i llunyà, ens és més conegut...

Dilluns en familia

"Cuando yo llegué aquí, todo esto eran prados..."
Passant per davant d'uns xalets al poble de Saga, el meu avi amplia els horitzons de la Cerdanya a en Sergei, simpàtic gruista nascut a Transínistra.

Preguntes interessants

Tengo curiosidad, me pregunto si recuerda usted la primera vez que se vendió..

Rudy Baylor Legítima Defensa.

Inquietant

Guy Ritchie: la versió anglesa del Tarantino més Pulp, humor negre passat de voltes, genials ambientacions dels baixos fons londinencs, estètica de videoclip i uns diàlegs hilarants.
Capaç del millor i més refrescant (comentari odiós, per cert) del cine anglès dels últims anys.
I obviant evidentment el seu matrimoni amb la Madonna i la penosa influència que va tenir en el director.


Què passaria si traslladéssim aquestes format cap a la seva gènesis? Encalçant en l'origen de les històries de detectius tal com les coneixem avui, gènesis de la metropoli industrial i obscura, el Londres victorià, origen de celebritats com Jack l'Esbudellador. O Sherlock Holmes.

Un Sherlock Holmes videoclipero? Amb frases enginyoses, respostes iròniques i criminals carismàtics? Es inquietant. Pot ser molt gran i alhora terrorífic...





Ho veurem el 15 de gener.