Agost a les hemeroteques

Ho recordo bastant bé: estava sopant, per variar, arròs amb dahl i alu ghobi, me l'habien portat amb la típica carmanyola metàl·lica de varis nivells que usen arreu de l'India. Aquesta només en tenia quatre, una per un arròs molt soso (com el fan sempre), un altre per el dahl (una espècie de caldet amb llegums) i l'altre d'alu ghobi, menestra de verdura on bàsicament tot és patata. A l'altre hi havia un grapat de les "roti" (si no recordo malament), que s'usen normalment per ajudar a menjar tot allò que no es pot agafar bé amb les mans. A mi, com a bon occidental, em van portar una cullera.

Carrer ple de Dhabes, Srinagar.

O sigui que estava menjant el típic Thali que et pots trobar a qualsevol dhaba per 20 rupies, i jo estava bastant cabrejat perquè m'esperava un jalar una mica més variat, no el que portava menjant 15 dies. Però al regatejar per l'allotjament al llac Dal de Srinagar en Yossuf m'havia convençut que no baixés més el preu, que valia la pena pagar 100 rupies de més per incloure el sopar. Dient alguna cosa semblant a "When you taste my mum's food, you don't want to eat anything different" m'havia embaucat amb la il·lusió que em feia un menjar casolà. I segurament tenia raó. Poder el curry no era tant picant, o ves a saber què, però no vaig ser capaç de distingir-li cap toc personal.

Cases- Hotel flotants al llac Dal, Srinagar.

La casa flotant on m'allotjava havia estat adaptada per a hostes, no tenia cuina i per això em van portar el thali en una carmanyola. Però tenia una televisió al menjador, i mentre sopava vaig aconseguir frenar durant una estona la xerrameca del tiet, un home baixet, mal envellit, amb cara de mala llet (al cap d'uns dies, després de veure una foto en blanc i negre del seu casament als anys 80, en que va vestit com el Tony Manero, m'havia d'aguantar les ganes de riure quan el veia) i que no parava de fotre'm la tabarra sobre les seves qualitats com a guia i el super descompte que em faria si anava amb ell de trekking. Però per sort per a mi ( i per desgràcia de bastanta altra gent) la televisió no parava de fer un especial sobre les més de 20 bombes que havien explotat aquell mateix dia a Ahmedabad, matant a 56 persones. Simulant que m'interessava la notícia sobre els atemptats a la capital del Gujarat em vaig desampallegar del patriarca de la familia Dangola.

Youssuf, bon xicot, mala familia.

I avui sorpresa, no he trobat encara cap mijà que, fent un repàs dels últims grans atemptats al país, n'esmentés res sobre aquests. Durant l'estiu no actualitzen les hemeroteques?
I en el fons la dada no és només anecdòtica: durant el 2002 més de 1000 persones ja van morir a la ciutat en unes revoltes religioses.
Però enlloc n'he sentit res. En cap tele n'he sentit res. Han esmentat els atemptats de Jaipur i Assam en algunes, però res dels de l'estiu (és cert que tampoc les he seguit totes). Estic perdent la fe en els mitjans de comunicació.. quantes altres coses passen per alt que no coneixem?

PD: Per fi, després de passar olímpicament del fet durant tot avui, a la web de tv1 s'ho curren una mica i han fet un repàs exhaustiu.