Bé, segurament seran bastant aburrits, així que ens centrarem en alguns refranys catalans que es refereixen al joc:
Qui juga net sempre perd.
Qui juga no dorm.
Qui juga es despulla.
Qui a la primera guanya a la darrera s'escanya.
Qui perd no pot pas riure.
No és bon jugador el que no renega.
Jugant dos els tres van perdre.
Jugador de manilla, borratxo segur.
Joc, vi i dones són la perdició dels homes.
Joc i beguda, casa perduda.
Amb oros mai no perdràs.
A cartes fins hi juguen les dones.
Quina moral més versàtil, capaç d'alabar les trampes al mateix moment que acusar al joc de ser la nostra perdició!
2 comments:
No són massa bons... De fet, en comptes de triar el millor, em quedo amb el pitjor:
"Qui perd no pot pas riure."
No es tracta de si són bons o no. Es tracta del que diuen sobre els catalans. per exemple que sóm bastant sosos i poc imaginatius alhora de fer refranys.
Post a Comment