Estudiant? Què?

Abans: Exàmens, estiu i resposta a la pregunta: Què faràs el pròxim any?

-Quina pregunta més estúpida. Doncs faré el següent any de carrera.

Ara: Últims exàmens, estiu i resposta a la pregunta: Què faràs el pròxim any?

-Pos.. quina pregunta més estúpida. I cruel.


S'ha acabat. Ja sóm grans.
I com Holden Caufield poder descobreixo (bastant més) tard que el món dels adults és una merda.
Es pot tornar enrere?

Estudiant (Què hi farem)

I'm not bad. I'm just drawn that way.

Jessica Rabbit

.

Estudiant (Només 1)

Final a l'estil Holden Caufield.

Estudiant (2)

¿Que pasa? Es que nunca han visto robar a un presidente del gobierno?

J.L. Rodriguez Zapatero (El Polonès, evidentment)

Estudiant (3)

Només en queden 3.

Organització Industrial; Economia, Organitzacío i Gestió; Anàlisi Empresarial i Dissenys Organitzatius tenen l'honor de ser (a part de no massa interessants) els últims temaris que tocaré abans de ser llicenciat.

Bé. I després què?

Com que encara no ho tinc del tot decidit el meu projecte professional, què millor que consultar als fidels lectors en busca d'un camí a seguir. D'aquesta forma obro una ronda de consultes al lector demanant propostes sobre com encaminar el meu futur inmediat. Amb una mica de sort i alguna resposta (a part de la de Pons) obrirem una ronda de votacions a veure quins són els consells que més m'interessa seguir.

Estudiant (Baltimore)

He parlat mai d'una sèrie anomenada The Wire? La "millor sèrie de TV de tots els temps" segons The Guardian, de la que es comença a emetre a espanya per primera vegada la tercera temporada.







Però per començar, anem a l'arrel:

Estudiant ( Top Gun 1917 )

Llegint

Durante unos impresionantes segundos se puede contemplar al Rittmeister Richtofen en 1917 enrollándose la bufanda, poniéndose la ropa de cuero de vuelo e introduciéndose en la carlinga de su triplano para luego montar las ametralladoras con gesto estremecedor. El color es como desteñido y el Fokker presenta un siniestro tono de sangre seca. Luego sale volando con su Jasta, su escuadrilla. Una voz en off lee fragmentos de su autobiografía: "Soy un cazador, cuando abato a un inglés, mi ansia queda satisfecha, al menos durante un cuarto de hora"

Min 4:51

Estudiant (Imatge de marca)

Sorprenent el nou logo del PP. No us recorda a res?




Serà perquè volen conectar amb el públic jove? O és que són una mica geeks?


Algú es posaria el logo al telèfon? Per a què usariem aquesta icona?

Estudiant ( Pobres promotors )

Continuen les notícies divertides:



Un grup de promotors reclamarà a Greenpeace la pèrdua de valor que han patit les seves urbanitzacions.
Tot perquè han aportat informació. Pot ser dubtosa, i no deixa de ser una estimació, però si els compradors són prou racionals per decidir comprar un xalet, suposant que es tenen en consideració dades com els tipus d'interès, la cojuntura macroeconòmica o l'enveja al veí/cunyat que n'acaba de comprar un, perquè no es pot considerar racionalment unes suposades conseqüències del calentament global?
Com poden ser tan patètics els promotors? Perquè no van denunciar al BCE per mantenir baix el preu del diner i atiar l'especulació inmobiliaria? Això sí que va afectar als preus. Però aleshores van guanyar milions. Que els disfrutin ara i parin de fer el paper de víctima desvalguda.

Estudiant ( Que bé s'ha de viure a Itàlia)

I no parlo del Mezzogiorno. No em refereixo a la Campània sepultada sota tonelades de ronya. No cal. Només obrint el diari, i (sense passar per la secció d'esports) et trobes dos titulars tan interessants com aquests:

Titular 1

Pulmones extirpados sin motivo

Médicos italianos hicieron operaciones quirúrgicas injustificadas para cobrarlas al Estado - Varios pacientes fallecieron por tratamientos innecesarios.


Titular 2

Italia prohíbe a jueces y fiscales las escuchas en casos de corrupción

Berlusconi limitará los "pinchazos" a la mafia y el terrorismo.

A part del Papa, en qui deuen confiar els italians?

Estudiant (Preferits)

Bé, el titol del post és enganyós. Estem encara en aquella fase pre-examens en la que l'apatia envaeix els dies previs. Sens dubte un d'aquells mecanismes fantàstics dels que ens ha dota la natura: una calma absoluta, prèvia al nervi i frenesí dels dies que s'aproximen.
Que si ara estigués estudiant, després no patiria tant? Bé, la natura és sàvia, no disciplinada.

Resulta que Obama ja està definit com a candidat. I resulta que el tio cita a un (gran) personatge de The Wire. Doncs ja comença a fer més gràcia:

Secreto

Pablo Ordaz, uno de los grandes de esta casa, me contó el otro día una pequeña anécdota sobre un policía que llevaba tiempo pinchando el teléfono de un narcotraficante y escuchando sus conversaciones. En una de estas, el narco intentaba convencer a su interlocutor de que no, que él no se había comprometido a tal cosa, que debía haberle entendido mal. Y el policía, que ya se sentía parte del asunto, y recordaba perfectamente que el narco sí había dicho lo que negaba, estuvo a punto de terciar en la conversación. Un compañero tuvo que contenerle.

Ese terreno oscuro, hecho de secretos y confidencias, en el que policías y narcotraficantes conviven y llegan a comprenderse, es el punto de partida de The Wire. En España, poca gente conoce esa serie. La emite TNT, un pequeño canal de cable y satélite. Su escasa difusión aquí forma parte de las peculiaridades hispánicas, como las tonadilleras, el síndrome de los cuartos de final, la cena-desayuno o la incapacidad de los presidentes del Gobierno para hablar idiomas.

The Wire, uno de los selectos productos de HBO, se ha convertido en EE UU en una serie de culto. No estamos hablando de una buena serie, sino de una de las mejores de todos los tiempos. El candidato Barack Obama suele invocar a Omar Little, uno de los protagonistas. Se trata de un gánster negro, durísimo, con un estricto código del honor y una frialdad absoluta en los negocios. Omar Little es homosexual y despliega una gran ternura con sus amantes. Para las bandas de jóvenes delincuentes negros, forjadas en el machismo, Omar ha supuesto una revelación: se puede ser gay y gánster. The Wire supone para esas bandas criminales lo que para la vieja mafia supuso El Padrino, y más tarde, en menor medida, Los Soprano: un modelo en el que se reconocen. No es edificante, pero es así.

En fin, ¿para qué verla? Sigamos con lo nuestro: conteniendo la respiración a la espera del gran momento de Chikilicuatre.

ENRIC GONZÁLEZ
EL PAIS 23/05/2008

Estudiant ( Refranys)

Continua l'estudi. Aborrit i poc motivador. Com s'ho feien els nostres besavis en aquestes circumstàncies? Bé, segurament en general no s'hi trobaven, però alguna cosa n'haurà quedat en la cultura popular. Per exemple en forma de refranys.

Bé, segurament seran bastant aburrits, així que ens centrarem en alguns refranys catalans que es refereixen al joc:

Qui juga net sempre perd.
Qui juga no dorm.
Qui juga es despulla.
Qui a la primera guanya a la darrera s'escanya.
Qui perd no pot pas riure.
No és bon jugador el que no renega.
Jugant dos els tres van perdre.
Jugador de manilla, borratxo segur.
Joc, vi i dones són la perdició dels homes.
Joc i beguda, casa perduda.
Amb oros mai no perdràs.
A cartes fins hi juguen les dones.

Quina moral més versàtil, capaç d'alabar les trampes al mateix moment que acusar al joc de ser la nostra perdició!

Estudiant (Parlant de cinema)

Tenint sempre present que la pèrdua de Gasset és irrecuperable, com una amant rebutjada que es llença als braços del primer que passa, aquí ens hem quedat amb Carlos Boyero. Si bé mai el disfrutarem amb la mateixa passió ni té la mateixa gràcia, almenys és coleguilla d'Enric Gonzalez.

Alguns exemples (no s'ha de llegir):

The Wire
La noche es nuestra
Amb Enric Gonzalez
Damages
Juno
No country for old men
Sin tetas no hay Paraíso (!)



PD: És cert, no té punt de comparació amb el veritable Días de cine. O sigui que no són massa interessants les recomanacions. Com puc fer un post sobre un tema que ni jo crec que val massa la pena?
Bé, demà tinc un examen...