Demà és el meu últim dia de classe.
El final de la meva vida universitària.
Massa temps després, el que havia de ser un passeig tranquil,
una bonica experiència...
..en alguns moments quasi es converteix en el meu Vietnam, un petit trauma particular..
Bé, potser n'estic fent un gra massa...
però enyoraré molt aquests anys.
4 comments:
I a qui li importa?
Tota etapa de la vida coneguda fa basarda de deixar per entrar en una altra desconeguda. Sóm animals de costums i a tot ens adaptem. No pateixis
Trànquil, les pròximes etaques seran tan o més bones!
[...]
A qui vull enganyar? Ja has passat lo bo
Pel que fa a ser animals de costums, el que fa por realment és malacostumar-se!
Gràcies pels ànims!A tu també pons...
Post a Comment