Sovint l'empresa que proveeix la meva llar de televisió per satèl·lit ens aclaparta amb la seva generositat i ens ofereix durant un temps limitat un grapat de canals de forma gratuïta, amb l'esperança que ens aficionem a algun d'ells, sobretot ara qeu s'acosta l'estiu.
En mi aquestes ofertes acostumen a provocar sempre el mateix efecte, de forma seqüencial: curiositat, vici i al final costum. Com amb la televisió per obert, al final acabo perdent el temps amb qualsevol parida durant hores, amb la idea de no desaprofitar la oportunitat.
Això explica queaquests dies he estat perdent el temps amb coses com Prison Break i altres sèries que no m'haurien interessat veure en condicions normals. Però per sort he pogut recuperar l'última (i intenssísima) temporada de The West Wing o descubrir l'apassionant versió americana de The Office.
Una comèdia amb certa aparença freak, però que de seguida et transmet el millor cinisme dels primers Simpsons i una espècie de pessimisme existencial desconcertant i terrible. Una meravella.
3 comments:
Esperava un trosset graciós, o potser una mica de cinisme, o encara que fos el pessimisme existencial.
Ho lamento, però és que adoro aquesta sintonia.
La trobo tan adequada..
Genial The Office, probablement de les millor sèries comèdia que s'han fet mai...què gran el Dwight!
Post a Comment