En èpoques de crisi (o de incertesa, vaja) el diner acostuma a desplaçar-se de forma ràpida i traidora. Fuig aquest dels pares (valors inmobiliàris, bursàtils..), que l'han cuidat i l'han fet creixer i es refugia a casa del veí, més auster i menys generós, però que sempre et posarà el plat a taula. Els inversors es concentren de nou als valors clàssics, els tradicionalment segurs (deute públic, or, matèries primes) augmentant-ne el valor, per fer-ne diners un cop comprin els germans petits que venen darrera...
Però jo no inverteixo en borsa. Ni especulo amb matèries primes. De fet no tinc ni estalvis, però de totes maneres si que inverteixo! I veient la deriva de l'economia he decidit fer-ho en art. Concretament en la peça que falta de la colecció.
1 comment:
Menys que una caixa de fusta seria una deshonra!
Post a Comment