Apunts estiuencs (2)

-Llegir certes coses em dispara l'enyorança que em proporciona el fet de no poder anar en bicicleta a la feina, com havia fet cada estiu fins ara. La Gran Via deserta en ple agost no és un descens de 3000 metres en plena natura, però era més entretingut i agradable que 60 minuts de tren i metro.

-Mai he arribat a adquirir l'hàbit de fer sortides en bicicleta, tot i usar-la molt per anar dins de ciutat, sobretot per anar a treballar. La ruta Puigcerdà-Estoll va ser el meu primer camí laboral i cada dia tornava de treballar amb bicicleta, aprofitant el camí per probar camins i rutes per La Cerdanya. Però ja aleshores la vagància em podia: Puigcerdà està un pel elevat sobre la vall, així que la majoria de rutes eren en pla i en descens.

-L'avantatge de perdre la virginitat laboral en un bar (que quasi es podria anomenar) "de carretera" és l'abundància de persones que creuen els seus camines amb el teu. Des de les treballadores de la (com li deia el meu avi) casa de barrets de la cantonada que veien a fer el cafè fins al pelegrí italià que passava pel bar en la seva ruta anual cap a Santiago.

-Un home alt i gras, amb el cabell gris i la cara envermellida era un dels clients més habituals i ajudava donant consells als poc experimentats amos del bar (familia meva). Havia estat cuiner d'un pesquer durant anys i cansat de passar llargues temporades a l'atlàntic nord s'havia acabat instalant a Sant Marc. Sant Marc era un antic casalot reconvertit en hípica i mini hotel de la gent amb diner.

-En plè Juliol a Sant Marc es celebrava una competició hípica en el que els esportistes no eren precisament gent humil (l'hípica no és un esport de masses). Al tenir tant poques habitacions l'hotel tenia un reduit nombre de treballadors, la meitat bolivians i l'altra meitat peruans. (3 homes i 4 dones si no vaig errat). El jardiner era un bolivià fornit, amic de del cap de cuina i amb un despreci profund cap al cambrer, bàsicament perquè era del perú. Aquesta rivalitat s'extenia a la resta de treballadors, creant dos grups segons l'origen de cadascú.

-Resulta que a la propietària de l'hotel no li feia massa gràcia deixar que uns sudamericans de pell fosca i accent tancat servissin els refrescos als assistents a la competició (no fos cas que pensessin malament) així que va tenir la brillant idea de fitxar com a cambrer temporal un noi de 16 anys amb dues setmanes d'experiència en el món de la restauració.

-En el fons el tema era bastant cutre: la senyora volia que només jo atengués a les taules importants (sobretot la taula VIP, on hi havia l'alcalde, els organitzadors, etc..) ja que tenia pànic a alguna cagada dels seus maldestres treballadors, suposo que es pensava que jo havia fer una llicenciatura en el tema o algu així. Realment la cosa funcionava d'una manera bastant anàrquica (mai abans habia vist servir uns tallats amb gel a la tassa), els treballadors, acostumats a tenir una dotzena de clients estaven sobrepassats per tots costats, però va ser una experiència divertida.


-Tornem al principi: bicicleta-llarg recorregut. Durant anys havia pensat que jo seria incapaç de fer 200 km cada dia durant un més sobre dos pedals, però cada cop veig que hi ha moltes persones que també els costa bastant més. Riis, Ullrich, Floyd Landis, Tyler Hamilton, Pantani, Simoni, Rassmussen, Vinokurov, Virenque, Roberto Heras, Aitor Gonzalez... Tots guanyadors o finalistes del Tour, el Giro o la Vuelta.. No sé si per moltes o per poques, ja no sé quines preguntes fer-me al respecte...

Tour de France

Rasmussen i Vinokurov fora. Dos anys seguits amb el lider excluit.
Almenys ja sabem qui podrà correr i guanyar el tour 2008, sense sospites de dopping:

Apunts estiuencs

Varies coses em són inel·ludibles cada estiu: Feina, calor, la programació televisiva estival, el Tour, quedar-me sol a casa...


-Aquest any tocava canviar de feina. És una llàstima.

-L'electricitat encara no ha arribat a certes zones de Barcelona. L'empresa ha instalat uns grans generadors que creen el mínim imprescindible d'energia per poder treballar. Aquest mínim no inclou l'aire acondicionat. Una companya no ha resistit la temptació i l'ha engegat amb l'esperança que no es notés. Poc després s'han apagat tots els ordinadors i llums de l'edifici. Un cop reestablerts ens hem adonat que s'ha desconectat la màquina de cafè. Un preu massa alt per una decisió imprudent.

-Els meus pares han marxat fa poc direcció Camarles. Per fi estic sol. El primer que he fet és celebrar-ho traient un pastís de xocolata congelat de La Sirena. Quan tornin els meus pares ja hauran oblidat la seva existència, així que ja tinc sopar per avui i esmorzar per demà.

-EL pastís aconsegueix mitigar la mediocritat de la programació televisiva d'aquests dies, que m'obliga a estar zapejan continuament.

-Al 33 fan òpera, concretament Norma de Bellini. Bellini és el gran compostior sicilà i cumpleix els principals requisits per a ser catalogat de geni: una mort massa precipitada, amb 34 anys, però amb temps suficient per compondre grans operes i tenir una vida sentimental prou agitada.

-A Sicilia no hi ha ciutat sense el Teatre Bellini, carrer Bellini, Piazza Bellini.. Sense saber-ho el primer dia a Palerm vem anar a sopar al Ristorante Bellini (Caponata de pop, paste con sarde...), just darrera Quatre Canti, entre 2 esglèsies, l'ajuntament i un convent. Just a davant seu una plaça, de nom Bellini, i després ens va arribar que l'edifici del restaurant antigament era un teatre anomenat, com no, Bellini.

-I, estúpida coincidència, la pasta a la Norma és com anomenen els sicilians la pasta amb la salsa més típica i comuna. No és una pasta simplement amb tomàquet o ketchup, sinó una salsa lleugerament picant i amb albergínia, polpa de tomàquet, una dent d'all, formatge ricotta, alfàbrega i altres ingredients que varien segons població.


-A l'Antena 3 fan l'últim capítol de Los hombres de Paco. No ho havia seguit mai, però avui s'està convertint en una espècie de Terminator (assalt a la comissaria) amb la Jungla de Cristal (heroi sense algunes peces de roba tancat a un local ple de dolents amb hostatges).

-Si m'he interessat per mirar aquest capítol és segurament per un documental que va fer Canal + sobre les Sèries espanyoles, amb alguns moments realment interessants i altres completament intrascendents. El cas és que sortia el productor de l'esmentada sèrie i explicava com la idea inicial d'na sèrie policial mig en conya es va anar dissolent al llarg del temps a mesura que baixava l'audiència. Van descubrir que quan més sufrien els personatges més audiència tenien. Així han arribat a l'últim capítol on abunda la sang, personatges a punt de palmar, dolents segrestant la comissaria, dones atrapades entre dos homes, traicions personals i professionals, etc...

Vaig a veure com acaba.

Alexandre Dmitriev

" ..es una licencia que se toman los economistas (...) los matemáticos no entienden lo que hacemos, saben demasiado, por eso los economistas ganan mas dinero"

Si són certs els rumors que diuen que t'en vas a Harvard (o una altra universitat americana), sàpigues que et trobarem a faltar Alexandre! (jo i les altres poques persones que vem aprovar).

El jueves

M'he deixat de comentar el tema en el post anterior, i ara tampoc crec que el faci. Només ensenyarem això, a veure si també em segresten el blog!





El Jueves

Top Secret

Tanta expectació i secretisme per això... la gent és molt friki...
... he fet una ullada a l'últim capitol, i sé qui continua viu, com per exemple xxxxxx....

Ara només hem d'agafar alguns pots de pintura i resumir el final a parets de llibreries i centres comercials... recuperant el ciutadà terrorista dels Def Con Dos:

(...)
Delincuencia pasiva, guerra barata,
insultos en polaco, resistencia apañada,
batalla doméstica, a patadas en el culo
con tu padre y con tu hermana.

Hombres anodinos, rambos transparentes,
quintacolumnistas que acechan pacientes.
Ataques por sorpresa, golpes de mano,
guerrilla diaria en la cola del mercado.
Ciudadano terrorista.

Turistes

Australia, un lloc tan fantàstic que fins i tot els currantes de l'oficina de turisme del país es permeten respondre aquestes coses als futurs turistes (sembla l'anunci de Ford):

Pregunta desde Gran Bretaña: ¿Sopla el viento alguna vez en Australia? He visto en la televisión que casi nunca llueve allí y me pregunto cómo crecen las plantas….

Respuesta: Importamos todas las plantas ya crecidas y después nos sentamos a contemplar cómo mueren.


Pregunta desde EEUU: ¿Podré ver canguros en plena calle?

Respuesta: Dependerá de la ingesta de alcohol.


Pregunta desde Suecia: Me gustaría ir caminando desde Perth hasta Sydney. ¿Podría seguir los raíles del tren?

Respuesta: Claro. Sólo están a 4,500 km una de la otra, simplemente llévate un poco más de agua contigo.


Pregunta desde GB: ¿Tenéis cajeros automáticos en Australia? ¿Me podríais enviar una listado de todos los cajeros, si hay, en Brisbane, Cairns, Townville and Hervey Bay?

Respuesta: ¿De qué se murió tu último esclavo?


Pregunta desde EEUU: ¿Me podríais dar información sobre carreras de hipopótamos?

Respuesta: A-FRI-CA es ese gran continente al sur de Europa. AUS-TRA-LIA es esa gran isla en medio del Pacífico donde no hay…. Bueno, no importa. Claro, hay carreras de hipopótamos todos los martes por la noche en Kings Cross (Barrio muy chungo en Sidney donde se encuentra la prostitución). La entrada es gratuita para los nudistas; ven desnudo.


Pregunta desde USA: ¿Dónde queda el norte en Australia?

Respuesta: Ponte mirando hacia el sur y después gira 90 grados. Cuando llegues allí, contáctanos y te daremos el resto de indicaciones.


Pregunta desde GB: ¿Está permitido traer tus propios cubiertos a Australia?

Respuesta: ¿Para qué? Simplemente haz como nosotros y come con las manos.


Pregunta desde USA: ¿Me pueden enviar el programa de conciertos de los niños cantores del Coro de Viena?

Respuesta: AUS-TRIA es ese bonito y pequeño país al lado de Alemania, que es… Bueno, no importa. Claro, el coro de los niños cantores de Viena canta todos los martes por la noche en Kings Cross, justo después de las carreras de hipopótamos. Ven desnudo; la entrada es gratis para los nudistas.


Pregunta desde Francia: ¿Tenéis perfumes en Australia?

Respuesta: No. Apestamos.


Pregunta desde USA: He desarrollado un nuevo producto, el elixir de la juventud. ¿Me podríais decir dónde puedo venderlo en Australia?

Respuesta:En cualquier sitio dónde puedas encontrar un gran grupo de turistas americanos.


Pregunta desde GB: ¿Puedo llevar tacones en Australia?

Respuesta: Eres un político británico, ¿A que sí?


Pregunta desde Italia: ¿Me podríais informar dónde en Tasmania hay una población femenina inferior a la masculina?

Respuesta: Sí, en bares gay.


Pregunta desde Francia: ¿Celebráis la navidad en Australia?

Respuesta: Sólo en navidad.


Pregunta desde Alemania: ¿Hay supermercados en Australia y puedo comprar leche?

Respuesta:No, somos una tranquila civilización de cazadores y recolectores, además de estrictos vegetariano. La leche está prohibida por ley.


Pregunta desde USA: ¿Me podríais enviar un listado de todos los médicos en Australia que tengan el antídoto para la mordedura de serpientes de cascabel?

Respuesta: Las serpientes de cascabel viven en A-ME-RI-CA, de dónde TÚ vienes. Todas las serpientes australianas son inofensivas y fáciles de domesticar.


Pregunta desde USA: Tengo una pregunta sobre un animal australiano muy conocido, pero se me ha olvidado su nombre. Es una especie de oso y vive en un árbol.

Respuesta:Ah sí, se llaman osos saltarines. Los osos saltarines saltan del árbol y se comen los sesos de quién pase debajo del árbol. La única manera de repelerlos es rociándote de orina humana antes de ir a dar el paseo.


Pregunta desde USA: Estuve en Australia en 1969 disfrutando de un permiso del ejército, y me gustaría encontrar a una novieta que tuve entonces mientras estuve en Kings Cross. ¿Me podéis ayudar?

Respuesta:Sí, pero tendrás que seguir pagándola por hora igualmente.


Pregunta desde USA: ¿Podré comunicarme en inglés en todos los lugares que estoy planeando visitar?

Respuesta: Sí, pero tendrás que aprenderlo primero.

No prové pas d'un turista.

Coses del directe

Una sèrie que comença així no necessita acabar cada capitol amb un nou enigma.

The Third Man

Una novel·la de Graham Greene, una Viena post guerra, un escriptor pulp, una actriu refugiada i Orson Welles assasinat. Una peli per recordar.

Calloway: Eso suena a novela barata.

Holly Martins: Yo escribo novelas baratas

Harry Lime: Don't be so gloomy. After all it's not that awful. Like the fella says, in Italy for 30 years under the Borgias they had warfare, terror, murder, and bloodshed, but they produced Michelangelo, Leonardo da Vinci, and the Renaissance. In Switzerland they had brotherly love - they had 500 years of democracy and peace, and what did that produce? The cuckoo clock. So long Holly.

All Blacks

Només hi ha un equip que guanya els partits abans de començar-los, i no és el Barça (com haurien hagut d'aprendre els jugadors la temporada passada). Són els All Blacks, el millor equip que existeix. Com ho fan? Amb la Haka.
Només cal veure la cara que els queda als rivals abans de començar el partit.

Versió xunga (últim gest amb el polze)

HAKA KAPA O PANGO




Versió light

HAKA KA MATE

El cabró

La psicosi s'apodera lentament del teu subconscient, ja no pots seure sense tenir els peus a més de mig pam del terra. Quan no tenen on reposar perds la tranquilitat, cada soroll et fa mirar nerviós el teu voltant, que no aparegui el cabró i et mossegui el dit mentre no ho esperes.

Es una tortuga, es diu Baldufa, però sens dubte és un mascle, fornica (amb mossegades previes) amb tot el que pot i deixa el seu asquerós rastre per tot el pati. Suposo que més de vint anys sense cap contacte amb algun especimen femení embogeixen qualsevol.

Ramon 2.0

Alguns pensaran que ens l'han canviat, però en el fons ell sempre ha estat així, una mica especial.
Sense témer masses canvis en les seves actituds podem continuar lluitant per arrossegar-lo als llocs més inverosímils. Llocs sense Volls, esglèsies antigues, retalls de La Vanguardia, biblioteques públiques sense llibres d'humor, locals nocturns sense una taula per seure, sense platges o piscines i tots aquests vicis dels que no pot passar. No ens rendirem Ramon perquè vinguis a la Repu, a Razz, d'excursió o qualsevol lloc lluny de concentracions d'aigua.

De totes formes una cosa ens queda clara: la insulina s'ha guanyat un inquilí de luxe.

Estudiant (Final)

Doncs sí, casi dues setmanes després de l'últim examen avui n'he hagut de fer un que em vai descuidar al febrer... S'ha acabat. No. Jo he acabat (de moment) però el temari no acaba mai. Sinó només cal comprobar com es guarda les espatlles tot un catedràtic d'economia:

NB: (...) este cuestionario no es, y por tanto no debe considerarse en modo alguno, ni como un compendio de la asignatura ni como un vademecum de verdades o falsedades. (...)

Com pot corretgir un examen de verdader o fals si el questionari no és un "vademecum de verdades o falsedades"?

Arrogància! Si l'economia pogués avançar al pas ferm de veritable ciència!

Se cuenta que un alumno universitario a mediados del siglo XX volvió al cabo de unos años al departamento de física en el que había estudiado y al ver un examen le comentó al profesor "¡Las preguntas son las mismas que cuando yo me examiné!" "Cierto," le contestó el profesor, "pero las respuestas de este año son todas diferentes".

Però per canviar les respostes de l'examen d'economia, em temo que no fa falta desplaçar-se en el temps. Només en l'espai: canviant d'aula i professor les respostes ja no són les mateixes.

Oscar 2008: Best film

" Dos razas de robots alienígenas rivales con descomunales poderes, los Autorobots, líderados por Opimus Prime y los Decepticon, comandados por el malvado Megatron, huyen de su planeta Cyberton, en busca de la única fuente de energía que puede garantizar su supervivencia. La búsqueda les conduce hasta la Tierra, donde continuarán su lucha a muerte poniendo en peligro el futuro de la Humanidad."

Toy Story 2

No sóc especialment fan d'aquest tipus de pelis, però aquesta és una de les que marca un abans i un després del cine d'animació. Es curiós que s'hagués d'arribar a l'animació digital per poder construir històries més complexes i guions carregats d'ironia, però suposo que la mà de Walt Disney és massa llarga (fins i tot des del congelador). Sens dubte l'animació digital ha canviat el cine, però més per les històries que s'ha atrevit a explicar que no pas per el mitjà amb el que ho ha fet.

Dinamarca

Dinamarca té pinta de ser un dels països més aburrits que es puguin visitar. Això vaig pensar fa cert temps, quan algú m'en va parlar. Però com passa sovint, jo anava errat. Bé, potser no del tot, però almenys hi ha una cosa que val la pena: LEGOLAND. El LEGO és el millor joc que he tingut mai, i LEGOLAND sempre havia estat per mi el paradis terrenal.

(...)


Un lloc on tot passava d'alguna forma similar a aquesta:

Periodisme vs Paris Hilton

Algun dia veurem Monica Terribas fent alguna cosa similar? De moment sembla que no s'hi ha vist obligada, encara...

Un ataque de periodismo contra Paris Hilton

La presentadora de la NBC Mika Brzezinski se rebela contra los excesos informativos sobre la rica heredera y trata de quemar en directo la noticia sobre su excarcelación

Una presentadora de la televisión estadounidense MSNBC intentó quemar en directo el guión con la noticia sobre la liberación de Paris Hilton; un semanario del corazón (US Weekly) ha prometido no publicar ni una línea sobre ella; y una radio (Fox) se ha declarado "zona libre de Paris Hilton".

Frente a estas muestras contadas de cordura periodística, las cadenas informativas y generalistas se han entregado con una devoción ilimitada a la cobertura de esta noticia y han iniciado después un clásico ejercicio de arrepentimiento con el que dan por perdonados sus propios excesos. La trama sobre las negociaciones y el precio de su primera entrevista desvela también el aspecto más turbio de un nuevo estilo de periodismo dedicado a hablar sólo de aquello que pueda hacer subir los índices de audiencia.

Con casi un millón de visitas en YouTube, el éxito de la semana es el vídeo en el que la presentadora de la cadena informativa MSNBC Mika Brzezinski sufre un ataque de periodismo e intenta quemar con un mechero el papel con la noticia de la liberación de Paris Hilton. En aras de la seguridad, no de la ética, un contertulio impide que Brzezinski haga una fogata con el guión encima de la mesa. "Odio esta historia y no entiendo por qué tenemos que abrir con ella", dice en directo mientras sus compañeros asisten sorprendidos a su revuelta. Cuando se queda sin mechero, Brzezinski monta en cólera y acaba por romper el guión en pedazos mientras pide perdón a la audiencia por haber abierto el informativo con la noticia de Paris Hilton.

Hilton, heredera de un apellido millonario y un imperio incalculable, es el prototipo de la celebridad inexplicable: sin oficio conocido ni habilidades profesionales más allá de su capacidad ilimitada para el esparcimiento y la diversión, ha logrado ser famosa por ser famosa.

Paris Hilton pasó tres semanas en la cárcel por conducir sin carné (le fue retirado por conducir bajo los efectos del alcohol). Su salida de prisión esta semana fue retransmitida en directo de madrugada por las cadenas informativas; el despliegue fue tan desmesurado que una periodista de la CBS dijo con sarcasmo que no parecía la puesta en libertad de Paris Hilton sino la liberación de París en 1944.

Mientras ella sufría el rigor carcelario, su familia negoció con Barbara Walters la primera entrevista posliberación en el programa 20/20, de la cadena ABC, por una cantidad módica, 100.000 dólares. Abierta la subasta, la NBC rompió el mercado con una oferta que se ha cifrado en un millón de dólares por un paquete completo que incluía entrevista, reportaje y documental. Cuando se filtró que había dinero de por medio, nadie quería reconocer haber pagado o haber cobrado: los Hilton vieron venir un escándalo y optaron por conceder la entrevista, gratis, a la CNN.

Y así Paris Hilton acabó sentada frente a Larry King. Según Variety, King aceptó con resignación lo que le dijo uno de sus productores: que Hilton era la segunda mejor entrevista posible en el mundo después de Osama Bin Laden. La entrevista, como cabía esperar, mostró la vacuidad intelectual de la entrevistada, que se atrevió a leer extractos del diario escrito en su celda redactados con gramática infantil. Demostró que sabía leer.

Sin embargo, el programa de Larry King triplicó su audiencia habitual y consiguió, con 3,2 millones de espectadores, su mejor resultado en largo tiempo. La CNN se entregó a la promoción de la entrevista como si fuera, en efecto, con Osama Bin Laden: incluso imprimieron en pantalla durante horas un reloj con la cuenta atrás hasta el momento en el que comenzaba. Inmediatamente después, la cadena puso en marcha su propósito de enmienda, y Anderson Cooper (a quien, paradójicamente, se le conoce como "el Paris Hilton del periodismo") dedicó la hora posterior a analizar con petulancia el valor informativo de lo recién emitido. A continuación se repitió la entrevista.

Ha sido Paris Hilton, pero en su día fue Michael Jackson o Anna Nicole Smith: los medios de comunicación, y en especial las cadenas informativas de televisión, demuestran a diario que la rentabilidad de un filón rosa está por encima de cualquier criterio periodístico. El miércoles pasado, Larry King tenía que haber entrevistado al director de cine Michael Moore, a quien llamaron para cancelar su comparecencia.

El Pais
JAVIER DEL PINO - Washington - 01/07/2007

Patt Garrett and Billy the Kid

De petit no entenia com les pel·lícules del James Bond no estaven valorades amb la màxima puntuació. Era el James Bond! Mereixia la màxima consideració!
Però a costa de comparar, ho vaig acabar entent. James Bond al nivell de Sam Peckinpah, una blasfèmia.


No és pas la meva preferida, però sempre val la pena recordar Sam Peckinpah. Un dels grans.