Wednesday, December 27, 2006

Sant Tomàs Becket

Divendres 29 és Sant Tomàs Becket. Just el dia en que algú veurà la llum. Així que, 22 anys després, per fi tinc un skis. No tenen Bluetooth i crec que tampoc càmera incorporada, però li he posat un parell de Post-it i així ja podré dir que tenen agenda. Les característiques tècniques són:

-esquí dret.

-esquí esquerre.

El millor de tot és que són intercambiables!! Aleshores queden:

-esquí esquerre.

-esquí dret.


Tuesday, December 26, 2006

Clone Wars

Curiosament, el més interessant de la nova trilogia de Star Wars no és cap de les noves películes, sinó l'espectacular miniserie que enllaça les películes 2 i 3. Ambientada en les guerres clon, veiem l'evolució dels personatges i l'aparició de futurs protagonistes de la 3era película. Com a exemple la trepidant persecució del penúltim capítol:





Els que m'agraden més són el capitol 21 i el 25, que enllaça directament amb la 3era película acaba d'explicar algunes coses, com la permanent tos de Grievous o com aquest atrapa Palpatine.

Monday, December 25, 2006

Nadal

El nadal pot ser moltes coses, però no és interessant, així que almenys millor riure un rato amb el gos que fa un triple tirabuixó involuntariament:





I un video encara millor:

Thursday, December 21, 2006

Odio als tribuneros


Carta al SPORT:

  • Mal entrenador, malas finales

Acabo de ver la final de la copa mundial de clubes y he llegado a la conclusión que Frank Rijkaard no puede ser entrenador del Barça, es cierto ha ganado títulos, pero no convence en los grandes momentos.
Final de Champions, contra el Arsenal, planteó fatal una final que la ganó la calidad de los jugadores.
Supercopa de Europa nada que comentar ante el pésimo papel del equipo ante el Sevilla.
Supercopa de España ante el Espanyol, la ganaron y para mi que aún ni se lo creen.
Copa mundial, la semifinal, fútbol de toque vistoso 0-4 Barça para la final, Frank se queja de que hubo elajación y para la final prepara un partido lento, soso y sin profundidad 1-0 y Barça sin copa, un gran momento mal planteado (otra vez más).
En todos los partidos contra el Chelsea a pesar de que Mourinho sea el anti-Barça hecho persona, tiene razón en que el Barça aún no ha ganado al Chelsea con 11, eso quiere decir que Frank ante el Chelsea también ha planteado mal el partido.
Considero que un entrenador como Koeman que conoce 100% lo que es el Barça, que siempre ha de ir por el partido sin especular con el resultado como hace Frank es lo que más le conviene al Barça, ya que si este Barça ha ganado títulos ha sido por los jugadores y si ha perdido títulos ha sido por el entrenador.
VÍCTOR JAVIER FERNÁNDEZ ANGLADA


Per començar ja trobo prou ridicul escriure cartes al diari, però encara més ridicul la gent que hi escriu per dir imbecilitats. Aquesta gent són el càncer del Barça, gent que no és capaç de mirar més enllà, que encara estant ressentits amb el Rijkaard perquè no fa jugar el seu estimat Saviola. Gent que no ha animat mai a l'equip quan perd.
Però com poden ser tant estúpids de criticar un sistema que fa del barça l'enveja de mig mon? Florentino ja va demostrar que sense un projecte esportiu sòlid no s'aconsegueixen resultats a llarg plaç, i en la gestió es necessita un bon entrenador. Resultats com els que té l'equip no s'aconsegueixen per casualitat ninomés per qualitat de plantilla (només cal mirar l'Inter dels últims deu anys). Però ens oblidavem dels tribuneros, ells coneixen més el futbol que ningú i tenen la fantàstica capseta màgica amb les solucions per tot. Llàstima que no els escoltem prou...

Monday, December 18, 2006

Pasadizo




Recupero una web de cine que tenia oblidada Pasadizo, seu d'autèntics frikis de cine. Curiosament els primers comentaris són de les dues últimes pelis que he vist:
Casino Royal i Brick.

I no podria estar més d'acord amb el que diuen de 007: sens dubte Craig fa el millor Bond, i l'encertada comparació amb Batman Begins aporta la idea de que segurament són les millors películes de les respectives sèries perquè realment el protagonista acaba l'història diferent de com ha començat. La llibertat per començar de zero permet buscar un enfocament diferent de la saga, alguna cosa que comenci a serrealment interessant.

PD: Com hauria estat de diferent Casino Royal amb la Naomi Watts... Aleshores fins jo em jugaria la pell al poker.. però ja se sap que dos....

Thursday, December 14, 2006

Bon Nadal



Ara només falta veure com ho farà el Montilla.

Prespectiva

En un fantàstic capitol de la fantàstica sèrie The West Wing, una associació de geògrafs reclamava que a les escoles dels USA s'ensenyés amb uns mapes diferents. Les raons eren dues: Localització i tamany. Aquests dos problemes fan que els occidentals ens veiem al centre del món

La localització és ben senzilla: perquè l'hemisferi Nord ha de veure's a dalt i no a baix del mapa?
El problema del tamany ja és més complex: La terra és esfèrica, i els mapes són en 2 dimensions. Com es trasllada una esfera al paper? El mapa clàssic que veiem és la projecció de Mercator, l'Equador i tot el que li és pròxim és relativament normal, però a la que ens acostem als pols (on al ser la terra esfèrica, la longitud disminueix el tamany, però el mapa no!) cada cop es desproporciona més el mapa. Això fa que Groenlàndia, amb uns 2 milions de km quadrats sembli igual de gran que Africa, amb 30 milions de km quadrats. Només cal que feu un zoom al Google maps i compareu tamanys.

Així, els occidentals, al veure els nostres dominis del nord tendim a creure que la terra és tan extensa com la del tercer Món, cosa que és falsa. D'aquesta manera, els Geògrafs proposaven usar la projecció de Peters, que en comptes d'augmentar els Pols, dividia la terra en quadricules a escala, amb un resultat espectacular.

Perquè no es van usar altres alternatives? Per una raó ben senzilla: els mariners no podien traçar línies rectes. En una projecció de Peters o Mercator només han de fer línies rectes per desplaçar-se d'un punt a un altre. Saben que per als desplaçaments Nord-Sud o Est-Oest només hauran de multiplicar per una constant, però amb les projeccions ovalades és impossible traçar un recorregut amb línia recta, sempre s'ha de tenir en compte l'arc de la circumferència.

Així doncs, per un món més just reclamem la fi de la discriminació cap als paisos equatorials i lluitem en favor de la substitució de Mercator per Peters!!

Sunday, December 10, 2006

La mort del gos



Quan es va morir el Pinyol, el gos que havia acompanyat gran part de la meva infància, l'avi va cavar un bon forat a l'hort i el va enterrar. En un primer moment vaig pensar que això era poc per un company tan fidel com ell, que l'haviem d'enterrar en un cementiri d'animals o cremar-lo. A la llarga vaig anar entenent que tornar-lo a la terra era potser una de les coses més boniques que podiem fer, permetre que el seu cos es fusionés amb la terra per ajudar a fer brotar vida.

Quan avui sento que s'ha mort aquest element, desitjo que l'enterrin en una caixa impermeable, hermeticament tancada, de plom o algun altre material que no permeti que les seves restes mortals entrin mai en contacte amb la terra. De la terra ha sortit, i per això espero que no hi torni mai, ja que d'ell no en pot sortir res de bo.

Actualització: Interessantíssim article i comentaris posteriors a La moqueta verde.

Wednesday, December 06, 2006

The Yes Men

The Yes Men, segurament serien algu axií com un terroristes intelectuals. Fent-se passar per representants de la OMC es passejaven per conferències amb proclames innovadores com reciclar la merda dels rics per alimentar als pobres, solucionar la pobresa reintroduint l'escalvitud (re-privatitzant les persones ho anomenen ells), donar descarregues electriques als treballadors ineficaços i altres brutalitats que surten compilades en un llibre.

Una ressenya del llibre:

Un conocido grupo de "artivistas", RTMark, "secuestran" el dominio Gatt.org, al que se relaciona con la Organización Mundial del Comercio, y lo convierten en una fina parodia que denuncia los desmanes del comercio internacional. Pero la parodia es tan fina que muchos no se dan cuenta; medios de comunicación y organizadores de simposiums y conferencias se ponen en contacto con Gatt.org creyendo que están hablando con la OMC, y les invitan a participar en eventos y en programas de televisión. Desde ese momento RTMark se convierten en The Yes Men, unos infiltrados en la estructura del comercio global impecablemente trajeados. Las aventuras de The Yes Men por programas de la televisión americana y congresos de derecho mercantil se recogen en este libro y en la película que lleva su nombre, todo un compendio de episodios a cada cual más alucinante. Lo más increíble es que casi nadie pilla el chiste; Mike y Andy pueden decir las barbaridades más desquiciantes sobre el funcionamiento del mercado global encima de un estrado y nunca pasa nada.

Practican lo que llaman una "corrección de identidad": Fingen ser representantes de poderosas organizaciones o compañías y se aprovechan de la autoridad de estas entidades para expresar verdades que, evidentemente, estas organizaciones no se atreverían nunca ni a mencionar.

En su última intervención aparecieron en la BBC como portavoces de Dow Chemicals, empresa causante de la catástrofe de Bhopal en India en la que murieron sesenta mil personas. Al declarar que la empresa admitía por fin sus responsabilidades, The Yes Men consiguieron crear un escándalo público de dimensiones mundiales. "¿Sabes cómo los espejos deformantes exageran tus rasgos más horrorosos? Nosotros hacemos esta misma operación, pero con las ideas. Nos parece bien que mientras hablamos la gente pueda ver distorsionadas sus ideas en nuestro juego de espejos. O por lo menos esto es lo que tratamos de hacer, pero resulta que esta imagen distorsionada siempre les resulta absolutamente normal."


The Yes Men en tot el seu esplendor: En directe des de Paris per la BBC fent-se passar per representants de Dow Chemical, culpable del desastre de Bhopal.

Homeopatia

L'Efecte placebo. - com diu, basat en expectatives racionals i irracionals.

I dos exemples:

El reto del millón de dólares de James Randi

El escéptico James Randi ha ofrecido un premio de un millón de dólares a cualquiera que pueda demostrar la existencia de algo sobrenatural o paranormal. El millón de dólares también está disponible para cualquiera que pueda, por cualesquiera medios de su elección, demostrar la diferencia entre el agua normal y cualquier remedio homeopático de su elección.

Recientemente, el programa científico de la BBC Horizon financió una prueba de homeopatía en un intento de ganar el premio. Se probaron dos soluciones (agua «pura» y un tratamiento homeopático) para establecer si producían algún efecto biológico. Ningún efecto no achacable al azar fue producido por la solución homeopática. Así pues, la homeopatía perdió el desafío.






Estudi de The Lancet:

(...) un estudio, un metaanálisis publicado en el número de esta semana en The Lancet (27/ago/5, vol 366, nº 9487) titulado: Are the clinical effects of homoeopathy placebo effects? Comparative study of placebo-controlled trials of homoeopathy and allopathy (Shang A, Huwiler-Müntener K, Nartey L, Jüni P, Dörig S, Sterne JA, Pewsner D, Egger M, pp. 726-732), en el que los autores concluyen que los efectos clínicos de la homeopatía son compatibles con el efecto placebo, no yendo más allá de ellos.

No es nada nuevo: este tipo de conclusiones ha sido sistemática desde hace mucho tiempo. Igualmente, desde hace mucho tiempo se puso en evidencia que la homeopatía es una creencia curanderil que poco tiene que ver con la medicina: parte de una filosofía y conceptos sobre la salud y la enfermedad que nada tienen que ver con lo que conocemos de la etiología de las enfermedades; utiliza fórmulas místicas (principalmente el principio de similaridad) que nunca ha justificado; y un largo etcétera. Recomiendo leer el monográfico sobre homeopatía que prepararon para ARP-Sociedad para el Avance del Pensamiento Crítico Carlos Tellería, Victor J. Sanz y Miguel Ángel Sabadell: ¿Es efectiva la homeopatía? para aclarar que estos comentarios no son pre-juicios, sino conclusiones bien atestadas científicamente.

Como comentan en The Lancet, lo relevante no es el debate sobre las inexistentes pruebas de la efectividad de la homeopatía, sino su gran popularidad. Una popularidad que le permite un incomprensible derecho de pernada frente a otras prácticas médicas. Me explico: la Ley del Medicamento española, así como las normativas europeas y en muchos otros países, permiten la autorización y consiguiente comercialización de medicamentos homeopáticos sin necesidad de probar su efectividad. El Real Decreto 2208/1994 de 16 de noviembre "por el que se regula los Medicamentos Homeopáticos de uso humano de fabricación industrial" permite la comercialización y distribución de medicamentos homeopáticos sin indicación terapéutica aprobada (artículo 5): es decir, sólo hay que asegurar la inocuidad, no que sirvan para nada.

Los medios están este fin de semana recogiendo el estudio de The Lancet, pero no veo que entren en la cuestión fundamental: ¿por qué esa impunidad para una práctica sin utilidad terapéutica demostrada?, ¿por qué es amparada por las leyes que deberían protegernos contra los productos ineficaces -y por ende, potencialmente peligrosos, aunque solo fuera por el peligro de ser tomados en sustitución de una terapia efectiva?. ¿por qué los colegios médicos y demás instituciones que deberían velar por una correcta práctica médica son no ya condescencientes con la homeopatía y sus practicantes, sino que constituyen un sistema de amparo y promoción de la misma? Finalmente (no porque no haya más preguntas indignadas, sino por que no es cosa de seguir, que ya se entiende lo que digo): ¿qué hace la homeopatía en las oficinas de farmacia?.

Javier Armentia

Monday, December 04, 2006

Sobre tulipes

A principis del segle XVII un producte va apareixer per les planes holandeses un producte innovador i desconegut: les tulipes. Segurament en aquesta època es va començar a desenvolupar l'afició dels seus habitants a les "plantes exòtiques" ja que la planta va arrelar amb força i es va convertir en una afició nacional.

Les primeres plantacions pertanyien a Charles de l'Écluse, que es s'havia fer portar les llavors de Turquia (des d'on arribaven provinents de la India) i ràpidament va extendre la moda entre les classes altes holandeses. La particularitat d'aquestes plantes era un fenomen misteriós (més tard es va descobrir que era un virus) que feia que les plantes mutessin sovint, cosa que feia apereixer noves varietats de forma i color.

Els rics comerciants holandesos van començar a competir per a veure qui tenia els tulipans més bells i estranys, les tulipes eran un senyal de luxe i estatus. Quan surtia una nova varietat especialment bonica rebia el nom d'algun heroi nacional o de l'home ric al qual pertanyia la plantació. Aquestes varietats eren protegides i amagades, mantenir l'exclusivitat d'una varietat era un símbol de familia poderosa.

Un sol bulb de tulipa d'alguna varietat famosa costava el sou de mil holandesos durant un any.
Tenir tulipes era un negoci rentable. La gent demanava credits o es venien possesions per aconseguir la planta meravellosa, al cap de poc ja valdria el doble i es podrien recuperar les possessions perdudes. Els comerciants compraven tulipes que s'acabaven de plantar, es compraven els drets sobre camps de tulipes que encara no estaven plantades, qualsevol cosa per entrar en un mercat en que el preu només pujava.

Les plantacions de blat es transformaven en plantacions de tulipes, els horts dels camperols deixaven de cultivar patates i es transformaven en parceles multicolor de la planta que feia ric a tothom.

Fins que al febrer del 1637 els comerciants ja no podien vendre més car. Tots aquells rics que havien començat comprant tulipes exòtiques feia molt temps que no en compraven, no havien pogut seguir el propi ritme del mercat que ells havien iniciat. Durant un temps l'especulació havia sostingut i augmentat el preu, però ara els preus començaven a baixar lleugerament. I va apareixer el pànic, amb un preu disminuit ningú s'atrevia a comprar, cosa que feia baiar encara més el preu. Contractes que s'havien fet per avançat obligaven al comerciant a pagar un valor 10 cops superior al preu del moment, mentrestant els que tenien bulbs en stock veien com cada cop es reduia més el valor del que havien comprat a preu d'or.

Milers d'holandesos es van arruinar, homes de negocis i comerciants aparentment seriosos havien caigut a la trampa especulativa.

Però això no va ser el pitjor. En tot el país, tots els pagesos estaven cultivant tulipes, plantes que ara tenien un valor mínim, i aquells que els hi havien de comprar s'havien arruinat sense pagar-los. Ara els camperols tenien una cullita de plantes sense valor, no tenien aliments ni diners per comprar-ne d'importació.

Sunday, December 03, 2006

Teletienda

Tornant de festa, un cop a casa no hi ha res millor que agafar alguna cosa per picar i mirar els fabulosos anuncis de la teletienda: Superbatidores, llits inflables fantàstics, mil i un metodes per aprimar-se i un que no havia vist fins ara, però sembla interessant:

Friday, December 01, 2006

Al bell mig del Mediterrani




Tres cares enfocandes a tres continents, si Hèrcules, Ulisses o Eneas no van poder evitar passar per aquí, qui serà capaç d'el·ludir el magnetisme d'aquesta terra?