Aquest matí intentava distreurem al llit mentre agafava forces per aixecar-me, quan he recordat una frase que sens dubte ha marcat la meva vida. No recordo el primer cop que la vaig sentir, ni quants cops l'he escoltat, però sé que ha influit en totes les decisions que he anat prenent des d'aleshores. Si no em falla la memòria la frase feia així:
"En Melmark nos comiamos los gatos"
Qui era aquell ésser extrany que la deia sovint?
6 comments:
La frase era de la series ALF, on hi havia aquell que era una imitació d'en chewaka amb amv un morro llarg format de michelins.
S'agareix que la redacció del post hagi estat modificada. Ara es pot entendre clarament quina era la seva intenció. Tot i que el contingut és de relativa trascendència, resulta una millora important per la qualitat del blog que el seu autor sigui capaç d'expressar la frase de la seva vida en un matí de ressaca.
-Portaveu de la fundació per la dona i els gats-
T'has oblidat de parlar del més important de la vostra associació:
La mermelada. Sense aquest ingredient bàsci els gats no entenen que us han de fer.
Començo a pensar que el menys interessant d'aquest blog és el gary. Els visitants fan observacions interessants... pot ser no mereix aquesta atenció
Masclistes!!!
Raquel: Masclista!!
Post a Comment