FOTOLOG

Una de les raons per les que vaig crear un blog, en comptes d'un fotolog va ser (a part de que el Ramon no havia fet un fotolog) que no tenia prous fotografies interessants, que valguessin la pena per parlar dels temes que m'agraden.

Aquell dia no havia vist això. Quina merda, tindria material per haver fet 16.000 entrades al fotolog. Llàstima.

Camí D'Ítaca

Així es diu el llibre que ha tret l'Oleguer Presas amb el Roc Casagran. Es veu que l'han presentat avui a una casa Okupa de Barcelona, juntament amb el Ferran Torrent i el Toni Dalmases (sí, el professor que alguns vem tenir al Pau Vila). En el fons el llibre sembla que són un recull d'opinions que va explicant a través de la celebració del títol de lliga. Segons es pot veure parla de temes que van des de l'antifranquisme, la vivenda, fins l'anorèxia i altres temes interessants com la identificació catalanista del Barça.
Porten uns dies comentant-ho al programa del Basté i han llegit alguns fragments. Pel que sembla no es talla massa ni té por a la polèmica...
Això que d'entrada sembla interessant crec que li pot jugar en contra: llegia el Basté al llibre com les tropes franquistes van entrar a la ciutat per la Diagonal, mentre una part de la ciutat els rebia amb els braços oberts i la resta s'amagava o fugia. Afirmació que no li va agradar massa al Sergi Pàmies, ja que els seus pares van estar prop de morir defensant la ciutat, i van escapar pels pels..
Aquest pot ser el perill de 160 pàgines d'opinió, que de les virtuts s'en poden fer defectes i agafar-los per allà on flaquejen més els arguments.

Serà un best-seller? Ja ho veuré per Sant Jordi a veure quants en venc...

Ja està a la Tècnica des del dimecres i costa 15 euros.

HISTORIAS DEL CALCIO

L'única cosa interessant que podria destacar d'un dilluns qualsevol seria l'article de l'Enric Gonzalez, corresponsal d'El País a Itàlia. El primer que faig quan m'arriba el diari a les mans és obrir-lo per la secció d'esports i buscar el seu "Historias del calcio".
No és que et posi al dia de l'evolució de la lliga italiana, de fet parla poc dels resultats setmanals o els millors golejadors. El que és interessant són les seves històries sobre l'esport i el que l'envolta. Retrats socials i personals de l'Itàlia sembrada de tòpics, però també sorprenent i absolutament fascinant.

Miraré de penjar alguns dels articles que més m'agraden, encara que no us agradi el futbol són entretinguts de llegir i divertits. El primer és el que em va descobrir aquestespai, ja deu fer casi dos anys, es diu Glorias del Inter i és bastant divertit.

Rafa Guerrero

Estava mirant el programa que fan al plus en que resumeixen la jornada de lliga. Han ensenyat la seqüència sencera en que anulen el gol del Barça. N'han posat uan diferent a la que es va veure per la televisió: aquí es veien clarament tots els punts "polèmics"
-Primer es veu l'Eto'o que arriba des de darrera mentre la pilota està a l'aire (evitant un possible fora de joc que alú havia dit)
-Després es veu com en Larsson remata de cap i el jugador del Malaga para la pilota amb la mà
-L'Eto'o remata la pilota morta al terra i marca

A partir d'aquí tot és inverosímil:
-L'arbitre dona gol, es gira i va cap al mig del camp
-El línea (en Rafa) es gira i també va cap al centre del camp, donant el gol com a bo
-Al passar en Rafa pel costat de l'entrenador del Malaga (el germà del Hierro...) aquest el para i li diu que no és gol, que són mans del Larsson
-Es forma una pinya amb tot de jugadors del Malaga que reclamen (amb tota la cara del mon) que eren mans del Larsson!
-I va el línea, els creu, i fa anular el gol!!!


Perquè tinc la sensació que si hagués estat en Rijkaard el que hagués parlat amb l'àrbitre no hauria passat res?
Tot això que m'indigna aquí també ho deien els comentaristes del plus, que no són gens sospitosos de barcelonisme, es feien la mateixa pregunta: com pot ser que l'entrenador d'un equip tingui el poder d'anular un gol?

Periodisme de precisió

Aquest matí, fullejant El Periódico a la llibreria m'he trobat amb aquesta fotografía. La foto acompanyava la notícia dels incidents del botellon de Girona. El millor era el peu de foto:

"Un grupo de jóvenes provistos de palos en actitud amenazante"

Vull evitar que algu tingui la temptació de justificar-ho com una possible confusió ja que la foto és petita: al diari la imatge era suficientment gran (no aquesta que és de l'edició digital).
Què és més perillós: la barana a la que s'agafa el noi del fons o els malabars de la noia?
Es bastant trist que la crònica d'un diari pretès seriós sigui un calc de la nota de premsa de l'ajuntament o la policia...

Com diria Mourinho "en Cataluña hay periodismo y del bueno"

Ressaca

Aquest matí intentava distreurem al llit mentre agafava forces per aixecar-me, quan he recordat una frase que sens dubte ha marcat la meva vida. No recordo el primer cop que la vaig sentir, ni quants cops l'he escoltat, però sé que ha influit en totes les decisions que he anat prenent des d'aleshores. Si no em falla la memòria la frase feia així:

"En Melmark nos comiamos los gatos"

Qui era aquell ésser extrany que la deia sovint?

La Noticia del dia

Feia bastant temps que no us traslladava una gran noticia que (com alguns ja sabreu) ha succeit avui:

Per fi m'he passat el Throne of Bhaal (l'ampliació del Baldur's Gate 2). Per fer-ho bé vaig començar de nou el joc original, així que m'ha costat el seu esforç i bastantes campanes, però no ha quedat impune i ja l'he enllestit. He rebut moltes felicitacions, com ara la d'aquests tres representants de l'Associació de Treballadors d'Estonia (E.T.A. són les seves sigles en l'idioma d'allà, que no sé quin és). Com que allà fa molt fred van encaputxats, fins i tot en ple més de Març, de fet és una altra cultura...

A partir d'ara tindré molt de temps per començar a anar a classe, posar apunts al dia i (qui sap..) viciar-me a algun altre joc, pel que tornaria a començar el cicle...una putada vaja.

trotsky & hutch - soviet cops

Ens mostra l'oriol en el seu blog una web on fan samarretes originals. Tot fent-hi una ullada et pots trobar amb aquesta, que m'ha fet molta gràcia: trutsky & hutch, soviet cops. Com serien els dos protagonistes d'aquesta sèrie? Com seria l'Horatio de CSI Miami si fos investigador a Vladistok? Segurament seria més feliç al KGB i sudaria de les proves per engarjolar a tot el que li caigués malament (com faria, si pogués, a Miami). I Las Vegas? Per començar no hi hauria mosses en bikini (llàstima, però amb tan de fred..), però suposo que tampoc hi hauria casino, ja que considerarien el joc com un vici capitalista.


La translació d'icones de la cultura popular occidental al bloc comunista de l'antiga europa de l'est dona molt de joc, amb unes possiblitats inmenses de caricaturització, sobretot de nosaltres i els nostres estereotips. Exercicis similars els havia vist en el magnífic Superman: rojo (què hauria passat si la nau espacial que porta en superman hagués caigut a Ucraina i no als USA?), amb un gran cameo d'un Batman soviètic. Es interessant veure fins a quin punt els canvis geogràfics i culturals canvien i trascendeixen en l'evolució d'uns personatges, fins a quin punt són hereus del seu entorn i com canvien els preceptes morals d'un lloc a un altre. Canviant quest són per un sóm ens preguntem doncs, com seriem si en comptes de beure vi beguessim vodka i al desembre no pugessim dels -10 graus de temperatura.

ALARM

Tercera setmana i ja he faltat a més classes de les que he anat.

Demà faré penitència i assistiré a + hores de les que em toquen! (recuperaré classe amb un altre grup).

Amb un divendres complet de classe i la victòria del barça començarem la quarta setmana amb energies renovades per no tornar a fallar.

El partit de l'any

Tota Europa es centra en un partit. El Barça intenta demostrar quin és el millor equip, el que fa millor futbol. Els blaus hauran de demostrar al Camp Nou si són capaços de frenar la millor davantera en actiu, serà capaç l'entrenador rival d'enterrar el seu passat barcelonista per frenar-los i aprofitar-se d'un contraatac letal?

Ho sabrem el dia 22, quan el Barça juga contra el Getafe de Bernd Schuster.

How to survive a robot uprising

Com sobreviure a una rebelió de robots. Així es titula un llibre d'un tal Daniel Wilson. El contingut? Doncs les claus per sobreviure a una rebelió de robots (no us havia quedat clar?).
Segons l'autor "si la cultura popular ens ha ensenyat algu, és que algun dia la humanitat s'haurà d'enfrontar a la creixen amenaça dels robots, i destruir-los", argument que fa preguntar-me que també ens haurem de preparar per una possible plaga de zombis, invasió extraplanetària, virus mortal o que l'Arnold Schwarzenegger acabi sent president dels EEUU (el terminator, per tant no dista tan del domini robòtic de la humanitat...).

El llibre explica el funcionament de diferents tipus de robots, possibles atacs, i sobretot dona consells sobre com superar-los: Vigilem si el microones ens diu que està espatllat i que posem el cap a dins per arreglar-lo, per sobreviure un cos a cos amb un robot humaniode ens hem d'embadurnar el cos de fang (per evitar la detecció per sensors de calor) i atacar-lo directament als ulls (les cameres vaja...). La idea a tenir en compte més important és: "Ser implacables, el nostre enemic ho és".

No hem de tenir problemes de consciència al matar la torradora:
hem de recordar que ella no en té de consciència, i per tant
no dubtarà a atacar-nos...

El Ala Oeste de la Casa Blanca

Un paio que m'he trobat pel messenger m'ha preguntat (per uns motius que no venen al cas) perquè no havia comentat res d'una sèrie que sempre he dit que és la millor que s'ha fet mai:

The West Wing - El ala Oeste de la Casa Blanca

Després de fotre un no admitir a aquest impresentable he pensat que de fet no estaria malament comentar-ho, a veure si amb sort algu veu una mica de llum i s'enamora tal com jo d'aquesta sèrie.

La sèrie representa el dia a dia del grup d'assessors del president dels EEUU, aquest està interpretat per Martin Sheen (Apocalypse Now i Malas Tierras, no ha fet res més a part de ser el pare del Charlie Sheen, un borratxo que està casat amb la Denise Richards, una noia Bond ex-actriu porno, i l'Emilio Estevez, protagonista d'aquella peli anomenada Somos los peores).

En teoria la sèrie està pensada en ensenyar com s'afronten els problemes reals i quotidians des de les esferes de poder, plenes d'intrigues polítiques, tràfics d'influències, disputes... Els protagonistes s'enfronten a casos imitats de la realitat (terrorisme, política exterior, filtracions a la prensa, catàstrofes naturals...) que la doten d'una gran varietat de trames, totes molt completes. Els protagonistes representen la èlit, han arribat a la casa blanca perquè són els millors, i això es nota en el comportament (tots són uns creguts amb l'ego molt pujat) i els diàlegs. El president representa que és un premi nobel d'economia, molt capaç ( sí, hi ha certa ficció) però que pateix una malaltia crònica.
Actualment han fet fins a 7 temporades (no en faran més, entre d'altres coses perquè s'ha mort el John Spencer, un dels principals actors), però aquí s'han emès les 4 primeres.

El millor capítol és, sens dubte, el 22 de la 4rta temporada, amb un final impressionant al ritme de Massive Attack (you're my angel...), o sigui que, si voleu un tastet començeu per aquest (les trames no són massa transversals, no passa res si veieu els capítols desordenats), val la pena.

PD: Hi ha a la venda el pack de la primera temporada en castellà

Assistència

Després de sobreviure amb penes i treballs l'època d'examens, he decidit que s'ha acabat això de gastar-me tants diners en fotocòpies, pel que hauré de assistir religiosament a classe. Per tal de cumplir aquest pròposit, miraré d'apuntar setmanalment (serà un blog que em sancioni moralment) les meves faltes d'assistència.
Calculo, repassant de cada assignatura el nombre de pàgines d'apunts preses per mi enfront les fotocopiades, que l'últim semestre (i els últims anys) he assistit, a menys d'un 30% de les classes. Per començar casi mai he nat a pràctiques, i això ja és casi un 25%.

La primera setmana ha estat esperançadora, només he faltat a 5 classes.
En la setmana actual avui he fet la 2na campana, si passo demà i divendres, batré el meu propi rècord.